SANT JORDI, MÉS DE TOT

Sant Jordi torna a ser un oasi: aglomeracions, vendes i calor

Les xifres milloren i Xavier Bosch i María Dueñas coronen els rànquings

Els croissantets farcits i el suc de taronja matiner de l’Hotel Regina marquen cada any el tret de sortida de Sant Jordi, a aquella hora en què encara tots els autors i editors són candidats a guanyar el títol de la jornada. Potser per això es fan una fotografia junts personatges com Sor Lucía Caram i Lucía Etxebarria, Ramon Erra i Oriol Junqueras, Boris Izaguirre i Martí Gironell. Milena Busquets se sent fora de lloc: “Les festes editorials m’horripilen, em semblen un conyàs. Sant Jordi espero que sigui divertit”, diu. Hores després, despentinada i somrient, assegura que s’ho passa bé: “La gent és molt mona”.

Ramon Gener fugia del Regina armat amb un Pilot. “La tinta líquida és vital per sobreviure”, deia com a expert signador. Ell mateix personifica el que senten molts autors: “Abans pensava que la diada era atabaladora i comercial, perquè jo compro molts llibres tot l’any. Però ara veig que és un privilegi”.

Sorpresa: Víctor Català

L’any del Grup Planeta i de Penguin Random House

A les nou del matí ja li engaltaven a Sílvia Soler què li semblava ser al rànquing, i ella descartava parlar-ne tan aviat, tot i que al migdia ja intuïa pel seu mal de cap de resultes de la voràgine que havia “anat bé”, i afegia: “Tant és si sóc quarta o cinquena”. Xavier Bosch, premi Ramon Llull per Algú com tu, també podia saber abans d’hora que seria al podi: una munió de senyores es barallaven davant la seva taula per aconseguir-ne la firma. Cinquena novel·la de Bosch i nou podi: va ser número 1 el 2010, l’any passat quart i aquest any es torna a situar al cim del rànquing provisional. El Grup Planeta va entrar-hi per quadruplicat, amb Bosch, Soler i Joan Carreras, i María Dueñas en castellà. Random House, per triplicat. Després de tres anys en què un segell petit com La Campana acaparava les vendes, ahir la campanada va ser que la novel·la Un film (3.000 metres), publicada el 1926 per Víctor Català i reeditada per Club Editor, es colés al rànquing -poques vegades hi ha autors desapareguts: no ha passat amb Galeano ni Grass-. Una demostració més que les vendes han estat molt repartides. “No hi ha hagut un o dos llibres destacats”, segons el Gremi de Llibreters.

També apuntaven dues tendències: que “la literatura en català segueix en progressió” i que “es manté l’ascens dels llibres relacionats amb el procés”. Tot i això, als rànquings només hi ha Xavier Sala i Martín i amb un llibre del setembre passat. Esclar que els llibreters recorden que els més venuts representen només el 10% del total. Però els editors no volen renunciar a les llistes: “Mai hi ha prou promoció per a la lectura”, deia l’agent Anna Soler-Pont.

La “sensació” que es creix Les vendes seran “igual o una mica millor” que l’any passat

“Tenim tantes ganes que vagi bé que potser és un suflé que ens fem el sector. Però els llibreters estan contents i ells marquen la pauta”, deia al matí Izaskun Arretxe, d’Ara Llibres. A mitja tarda el Gremi de Llibreters de Catalunya apuntava en un comunicat que les “sensacions” eren que la diada serà “igual o una mica millor” que l’any passat (és a dir: 1,47 milions de llibres i 19,2 milions de facturació). El president dels llibreters, Antoni Daura, parlava d’una “allau de gent a les parades”: “Hem vist més alegria a l’hora de comprar”. “Es confirma la tendència del primer trimestre”, deien, en què es va aturar la caiguda de vendes. Les xifres, però, arribaran dilluns.

Més internacional que mai

Ken Follett passa la mà per la cara a James Ellroy o Phillip Kerr

El premi a l’autor mediàtic ahir se’l va guanyar Ken Follett, que va passejar-se per televisions i ràdios i va ser l’escriptor estranger que més va signar -tot i no tenir llibre nou i obligar a llargues esperes-. La presència d’autors supervendes estrangers era insòlita. Noms com James Ellroy, Jo Nesbo, Philip Kerr i John Banville van sumar-se a la festa però, en canvi, rebien un degoteig tímid de lectors. “M’agrada [Sant Jordi] perquè m’agrada vendre llibres i treballar amb el meu editor”, deia Ellroy, que signava amb camisa hawaiana i a peu dret. “Sóc un paio molt americà. Sóc massa competitiu per dur-me bé amb altres autors”, deia. A prop, el fenomen adolescent Anna Todd rebia regals de les fans, sobretot adreces de Twitter. Desconeixia del tot Sant Jordi.

Col·lapse per firmar La gentada dificulta la circulació i es planteja expandir les parades

Per fer pedagogia, Anna Soler-Pont convida cada any autors i editors estrangers perquè s’adonin de la magnitud de la diada. “Fa uns anys fins i tot els editors castellans ens deien que era la nostra festa. Ara se l’han fet seva -deia l’editora Isabel Martí, de La Campana-. Els autors madrilenys desembarquen i s’amplia als internacionals. Tant de bo s’escampi a nivell mundial”, deia.

Però l’èxit té un peatge: a les onze del matí la columna vertebral del Sant Jordi barceloní, la rambla de Catalunya, ja estava col·lapsada. A les hores punta hi havia vigilants per regular el trànsit de persones. En algunes parades, com la Central o la Fnac, havien ordenat les cues per evitar baralles -Risto Mejide duia un guarda de seguretat-, fins i tot separant el Gran Wyoming i Gonzo d’escriptors literaris com Vila-Matas, Mendoza, Kerr, Busquets, Soler, etc. “És que són dos públics diferents. Uns volen parlar i fer fotos. Si no, és incòmode per a la resta”, deia Antonio Ramírez, de La Central. “Potser s’haurà de canviar l’organització i separar els autors ocasionals dels escriptors, perquè si no la festa es pot autodestruir, si els escriptors no se la senten seva. En alguns casos hi ha la tendència a substituir la signatura per la foto i la lletra per la fama. Però està bé que hi hagi tot tipus de participants en la festa”, apuntava Martí, que aquest any està de “guaret de la cursa pel número 1” i dedicava el dia al seu long runner, Josep M. Espinàs: 61 Sant Jordis i 88 llibres a l’esquena.

Les aglomeracions ja estan sobre la taula dels llibreters. “Podem morir d’èxit”, avisava el secretari tècnic del Gremi, Marià Marín. A Barcelona hi ha 140 parades només de llibres. “Un 20% les hem esponjat”, deia, en direcció al Born, al passeig Sant Joan o a Gràcia. Igual que Sant Jordi s’està allargant una setmana, es vol aconseguir ampliar el focus barceloní. Millorar la comoditat i la persecució de parades on es venen sense autorització llibres, roses i marxandatge són dos reptes clau. Ho deia Glòria Gasch, nova editora de Columna: “Demà comencem a treballar en el Sant Jordi 2016”.

Més continguts de

El + vist

El + comentat