Unió: entre l’abisme del fracàs i l’esperança de sobreviure sola

Espadaler pot esgarrapar uns escons clau al Parlament

En vigílies de la campanya per a les eleccions del 2012, CiU va estar a punt d’esclatar. CDC no renunciava a escorar el programa cap a l’independentisme, malgrat les resistències dels socis. Un cop més el foc el van apagar Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida en una reunió a soles, en què es van comprometre a continuar junts almenys fins a la consulta. El compromís s’ha complert: la federació ha sobreviscut fins que la disparitat de criteris sobre l’horitzó nacional ha esdevingut irreconduïble, a les portes d’un 27-S que substitueix la consulta. Mentre CDC s’ha instal·lat nítidament en el sí, Unió s’ha refugiat en els grisos.

Aquest partit nascut l’any 1931 i que havia format coalició amb CDC des del 1978 ara se n’haurà de sortir sol. És un escenari que Duran ja fa temps que veia com a possible. Fa un any va llançar la idea de refundar l’espai de centre a Catalunya. D’aquí va germinar un invent fallit: la plataforma Construïm naixia al novembre amb el propòsit d’aglutinar figures moderades de la societat civil. Però el projecte, després d’algunes relliscades a les xarxes socials, sembla que ha embarrancat.

Després de sotmetre a consulta interna una proposta de full de ruta i vèncer per un marge mínim, la direcció del partit va decidir al juny apartar-se del rumb independentista de Mas. Algunes peces rellevants -com Joana Ortega- se’n van despenjar. La militància sobiranista ha protagonitzat abandonaments en cadena i ha creat Demòcrates de Catalunya, que ha acabat aterrant a Junts pel Sí. Tot això castiga el potencial de la candidatura que liderarà Ramon Espadaler, que aspira a formar grup parlamentari amb almenys cinc diputats i al qual no faltarà el suport de sectors empresarials i mediàtics poc engrescats amb el procés sobiranista. Unió és una de les grans incògnites del 27-S i ni tan sols entre les files de CDC coincideixen en els pronòstics. Els democristians podrien estavellar-se i quedar fora del Parlament o bé obtenir un grapat d’escons clau per forjar majories. La línia entre l’èxit i el fracàs és ben fina.

Més continguts de

El + vist

El + comentat