BarcelonaEl Jordi i la Mireia són un exemple molt singular de família reconstituïda. Quan es van conèixer, ara fa poc més d’un any, ell ja tenia una filla amb la seva exdona, de la qual es va divorciar fa aproximadament dos anys. Aquesta nena viu amb el Jordi i la Mireia una setmana sí i una no. Abans, quan ell es va casar amb la seva exdona, ella ja tenia una altra filla d’un matrimoni anterior. Com que el Jordi li va fer de pare durant vuit anys, i perquè pugui estar amb la seva germana, aquesta altra nena també passa alguns dies amb el Jordi i la Mireia, malgrat que no és filla biològica de cap dels dos.
“L’estimo molt, és filla meva”, assegura el Jordi, que afegeix que “és ella mateixa que vol venir, per estar amb mi i amb la seva germana”. Assegura que la situació “no suposa cap problema ni sacrifici”. Requereix, això sí, “molta organització i infraestructura”, però només “és qüestió d’acostumar-s’hi”. En aquest sentit, agraeix molt l’ajuda de la Mireia. Ara ella té ganes de ser mare i ell està convençut que l’arribada d’un nou membre de la família serà ben rebuda per les dues nenes. “A mi al principi em feia una mica de vertigen”, reconeix. Ara, però, ja està pensant en quina habitació instal·larà les lliteres. “A les nenes les farem partícips que hi ha un bebè a la casa, i jo penso que els agradarà”, afegeix convençut.
Veure sentiment a casa
“Jo sí que vaig viure en una família tradicional, en la qual si hi havia una discussió després feien un esforç i se superava, i penso que no tenir els referents d’un pare i una mare junts sí que realment s’acusa”, opina el Jordi. Considera que aquest és un dels inconvenients de les famílies monoparentals, en què el pare o la mare estan sols, però no de les famílies reconstituïdes com la seva. “La meva filla té la seva mare i després té el pare i la Mireia, que no supleix la figura de la seva mare però és un altre referent femení, i a casa nostra veu convivència, benestar i carinyo”, destaca.
Està segur que per als fills “sempre és millor” aquesta situació, en què poden veure que “hi ha sentiment i amor a una casa”, que no pas si el pare o la mare estan sols. Per contra, es mostra convençut que no tindria cap sentit allargar un matrimoni que no funciona perquè hi ha fills en comú. “És molt pitjor estar casat, estar malament i discutir cada dia davant de la criatura”, sentencia el Jordi. Les últimes estadístiques de les estructures familiars, amb les famílies tradicionals en un clar retrocés i els nous tipus de família amb un paper cada vegada més important, demostren que cada vegada hi ha més catalans que pensen el mateix que ell.
