Lleida surt al carrer per rebutjar la sentència de l’1-O
Les mobilitzacions sumen 40 ferits i 47 detinguts
Lleida“Mostrem el compromís amb el dret a l’autodeterminació, dret polític fonamental recollit en tractats internacionals com la Carta de les Nacions Unides i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics”. Va ser l’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, l’encarregada, en representació de les comarques de la plana de Lleida, de llegir aquest manifest durant l’acte que va tenir lloc dissabte al Palau de la Generalitat, en què 700 alcaldes de tot Catalunya van traslladar al Govern la moció de rebuig a la sentència.
Paral·lelament, centenars de lleidatans se sumaven a la protesta a la capital catalana amb una cinquantena d’autocars i cotxes particulars. “Volem formar part d’aquest moment històric”, manifestava Toni Dejuan abans de pujar al vehicle que l’havia de dur fins al carrer Marina. Laura Delgado, de 19 anys, també dona el seu parer: “Si els joves no sortim al carrer a defensar els nostres drets, ningú no ho farà per nosaltres”. La mirada d’aprovació del seu pare, immigrant andalús, deia tant o més que les paraules: “Em sento tan català i tan innocent com les persones empresonades per idees polítiques. I hem de sortir a denunciar-ho, nosaltres i els nostres fills, sobretot ells, però sempre des de la no-violència”.
Danys per valor de 144.000 €
Ara bé, l’Ajuntament de Lleida ha quantificat els danys provocats pels aldarulls dels últims dies a la ciutat de Lleida arran de la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem contra els polítics i líders independentistes en 144.000 euros. En concret, 62.000 euros és el cost de reposar el paviment de voreres i calçada i el mobiliari urbà, i prop de 82.000 euros, el dels 109 contenidors que han resultat malmesos.
Uns danys que haurien augmentat durant els aldarulls del 18 d’octubre, poc després d’una històrica manifestació a la capital del Segrià que va aplegar 45.000 participants, si una trentena de manifestants no haguessin format una cadena humana entre el cordó policial i els manifestants que havien anat fins a la Subdelegació del govern espanyol. Ho van fer al crit d’“Així no, no és la solució” i “Som gent de pau”, amb l’objectiu d’evitar enfrontaments entre els manifestants i els efectius policials. “Ens va sortir espontàniament”, explicava la Carmina, una de les manifestants que van ajudar a formar aquesta cadena. La iniciativa es va estendre a la concentració de l’endemà a la plaça Urquinaona de Barcelona.
Pluja de paper higiènic
L’última manifestació fins llavors tenia lloc dijous per reclamar la llibertat dels detinguts i els empresonats i denunciar la repressió policial durant les mobilitzacions dels últims dies, que sumen més 40 ferits, 47 detinguts, 5 empresonats, 2internats al CIE amb ordre d’expulsió i un jove amb un impacte a l’ull.
Els participants es van concentrar a la plaça Ricard Viñes, des d’on van iniciar una marxa que els duia, de nou, fins a la Subdelegació del govern espanyol. Durant la concentració, convocada pels CDR de Lleida, el miler de manifestants van llençar desenes de rotllos de paper higiènic prop de la comissaria de la policia espanyola, una acció que van repetir davant de la Subdelegació.
