L’ENTREVISTA

Toni Postius: “No s’havia presentat mai una oportunitat tan clara com la que tindrem al maig”

Candidat de Junts per Lleida i portaveu del PDECat a la Paeria

Hores després de la presentació de la seva candidatura al capdavant de Junts per Lleida per destronar el PSC després de quaranta anys de govern municipal, ens trobem amb un Toni Postius confiat que “Ara és el moment”, tal com diu el lema del partit de cara a les municipals del maig.

Ara o mai?

Tothom és conscient que tenim una gran oportunitat per fer realitat el canvi a la ciutat de Lleida. Hem de passar de ser la capital de Ponent a ser la segona capital catalana, una ciutat que no només aspiri a ser testimoni del que està passant a Catalunya, sinó que també esdevingui part del canvi i, sobretot, una opció de vida per a la gent jove. No es pot dir mai, però resulta evident que al llarg dels últims quaranta anys no s’havia presentat una oportunitat tan clara com la que tindrem al maig. A més, en el marc d’una situació clarament atípica.

Què és Junts per Lleida? Una mica de PDECat, una altra mica de Puigdemont, una mica més de Convergència...

Es tracta d’un paraigua que pretén aixoplugar gent de sensibilitats molt diverses que es vulgui comprometre a portar el canvi a la ciutat de Lleida, però també a nivell de país, i que vagi més enllà de les estructures clàssiques de partit. I d’entrada naixem amb la voluntat de confeccionar una candidatura unitària que aglutini les forces independentistes, molt especialment ERC. Tenim l’obligació de posar-nos d’acord, la ciutadania ens ho reclama, i la nostra responsabilitat passa per garantir el canvi a la ciutat.

¿Lleida està preparada per a un alcalde com vostè?

Jo crec que no hi ha una Lleida única, hi ha moltes maneres d’entendre la ciutat, i conec centenars de persones amb ganes de fer coses. Jo connecto amb aquesta generació que durant quaranta anys s’ha sentit desplaçada o no representada i que s’ha vist obligada a marxar.

Com és Toni Postius?

Tímid i molt reservat, cosa que hi ha gent que confon amb ser fred. Soc informàtic, potser això hi té alguna cosa a veure... [Riu.] Em considero molt exigent amb els meus col·laboradors, els puc estar enviant missatges a les dotze de la nit. Per tant, he de tenir un alt sentit de la responsabilitat i he de predicar amb l’exemple. Defectes? Vestir-me, em costa molt combinar-me la roba. I m’agrada Star Trek... Ja us he dit que soc informàtic, no? [Riu.]

Busqui les set diferències entre Ros i Larrosa.

Larrosa ha votat en contra de condemnar la violència desfermada per l’Estat l’1 d’Octubre, de portar els responsables de les càrregues policials de l’1-O davant de la justícia, d’exigir l’alliberament dels presos polítics... De fet, ha votat exactament el mateix que havia votat l’alcalde Ros. Més enllà de les declaracions, quan anem als fets, no hi ha cap diferència entre l’un i l’altre, és el mateix contingut amb diferent continent.

Diu que se sent còmode amb el suport de Ciutadans....

Ciutadans va optar des del primer minut per fer tàndem amb el grup socialista. I no hi ha hagut més camí a partir d’aquí. Tot i això, em consta que totes les formacions els han fet arribar les seves iniciatives, a les quals no s’han volgut adherir en cap moment. Ells deuen saber per què. Si no recordo malament, el seu lema era “A por el cambio ”, això ho diu tot...

Larrosa ha optat per retirar quatre noms franquistes dels carrers de Lleida, una solució que, a priori, no satisfà ningú. I a vostè?

Segons el Memorial Democràtic, s’han d’eliminar tots els carrers dedicats a persones vinculades al franquisme. Això, traslladat a la ciutat de Lleida, significa retirar totes les plaques. La solució de Larrosa de distingir entre franquistes de primera i de segons és una farsa. Si jo soc alcalde, tots els noms aniran fora.

Per què Ros tenia tanta pressa a aprovar el nou POUM de la ciutat?

Davant de l’eventualitat de perdre les eleccions, el PSC vol deixar un manual d’instruccions ben lligat de com ha de créixer Lleida. I és que en el marc del planejament urbanístic de la ciutat hi ha molts interessos econòmics i patrimonials que la vella política pretén mantenir.

Quina valoració fa dels pressupostos del 2019 que s’acaben d’aprovar?

Hi ha una dada molt clara: l’any passat els pressuposts preveien vendre patrimoni per valor de set milions d’euros quan finalment només se’n van obtenir cent mil, i enguany s’ha tornat a pressupostar el mateix. Larrosa segueix estirant més el braç que la màniga, a l’estil Ros, pressupostant ingressos irreals que sempre compren els mateixos.

Si no guanya les eleccions, què farà Toni Postius?

Ni m’ho he plantejat perquè no treballo amb aquest escenari. Al maig el canvi es farà realitat a la ciutat de Lleida.

Més continguts de

El + vist

El + comentat