ECONOMIA

De la Vall de Boí al Pla d’Urgell: camins per relligar

Linyola aposta per la recuperació de la Cabanera, la ruta transhumant que recorrien els pastors d’ovelles

Alcaldes i representants de diverses administracions, com ara consells comarcals, Generalitat, Diputació de Lleida i altres entitats, es van reunir el 12 de febrer passat a l’Ajuntament d’Àger per posar fil a l’agulla a la recuperació de la Cabanera, el camí ramader que uneix el Pirineu Occidental amb la plana de Lleida. L’objectiu de la iniciativa és revaloritzar la cultura tradicional transhumant de la ramaderia extensiva i, alhora, potenciar els recursos naturals del territori, la biodiversitat, el paisatge i l’oferta turística i rural dels municipis per on passa.

La Cabanera, que connecta Naut Aran i la capçalera de la Vall de Boí amb les terres del Pla d’Urgell, va ser un dels camins ramaders més destacats del conjunt que a Catalunya articulaven els moviments transhumants dels ramats entre les pastures d’estiu i d’hivern. En aquest sentit, no hem de retrocedir gaires anys per tenir notícia de la baixada de ramats d’ovelles de Taüll a Linyola. Tanmateix, la pràctica de la transhumància a Catalunya va començar a decaure a partir del segle XX. Cap a mitjans de segle va patir una davallada que va desembocar en la seva desaparició, tret de comptades excepcions.

Arran del pes que tenia la localitat del Pla d’Urgell en aquesta ruta, l’Ajuntament de Linyola s’ha convertit en el principal valedor de la seva recuperació. De fet, un grup de cinc corredors membres del Centre Excursionista de Linyola i del Centre Excursionista Alta Ribagorça, encapçalats per l’alcalde de Linyola, Àlex Mases, van realitzar la caminada de la Cabanera a peu per comprovar l’estat de la ruta. Els corredors van sortir de Linyola un dilluns a dos quarts de set del matí i van arribar a Taüll l’endemà a les dotze del migdia, després d’haver superat 140 quilòmetres, 5.300 metres de desnivell positiu i 29,5 hores de ruta. Cal tenir en compte que aquesta ruta, que travessa 5 comarques i 23 municipis que sumen prop de 2.000 km 2 i més de 44.000 habitants, solia durar al voltant d’una setmana.

Eix vertebrador del territori

Àlex Mases explica que la Cabanera és l’única ruta existent avui per avui que uneix el Pirineu i la plana, i que implica més de vint municipis de la zona. “Es tracta de reconèixer aquesta ruta mil·lenària com a eix vertebrador d’un nou model de creixement intel·ligent i sostenible que potenciï els recursos de què ja disposem i que prengui com a element dinamitzador el ric patrimoni natural, material i immaterial que l’envolta”, proposa Mases, que remarca els reptes als quals s’enfronten els pobles petits: “La nostra escassa capacitat d’influència en les polítiques d’abast nacional, juntament amb la despoblació i la crisi dels models d’explotació agrària i ramadera, ens obliguen a mirar enrere per poder tornar a mirar endavant”.

Així, doncs, Mases considera que “treballant conjuntament i de manera col·laborativa les diferents administracions locals i municipis que formen part d’aquest trajecte es potenciarà la unitat del territori, es posaran en valor les singularitats dels municipis de muntanya, es milloraran el paisatge i la neteja dels boscos i, a la vegada, es contrarestarà el despoblament de les zones rurals”.

La pròxima trobada, encara sense data, està previst que tingui lloc a Castelló de Farfanya. D’aquesta manera, l’alcaldessa d’Àger, Mireia Burgués, traslladava el “bastó de pastor” a l’alcalde d’aquesta localitat de la Noguera, Omar Noumri, “com a símbol per liderar la pròxima reunió”, tal com expressava Burgués al final de l’última trobada.

“Aplegarem de nou els més de vint municipis en el quals té incidència la Cabanera per valorar si entre tots, sumant les administracions corresponents, estem disposats a emprendre mesures conjuntes encaminades a garantir a les generacions actuals i futures dels nostres municipis un entorn econòmic, social i ambiental estable i un territori més sostenible, atractiu i habitable”, reflexiona l’alcalde de Linyola, que continuarà encapçalant el projecte al costat del Grup de Treball de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya.

Camps de treball

D’altra banda, el departament de Joventut, juntament amb la cooperativa Quàlia Lleure, ha proposat als alcaldes implicats la possibilitat d’utilitzar els camps de treball de joves voluntaris que es programen cada estiu per ajudar a millorar el paisatge dels municipis. Per tant, del 3 al 17 de juliol un grup de joves s’encarregaran de senyalitzar l’itinerari de la Cabanera “per visibilitzar la cultura pastoral mil·lenària que va gestionar i dinamitzar de manera equilibrada l’economia, la cultura i el medi”, apunten a Quàlia.

Ara bé, que la Cabanera torni a ser recorreguda per ramats transhumants, la gestió patrimonial i cultural que en derivi i el disseny de propostes turístiques segons l’atractiu de l’itinerari dependran de la capacitat de la societat per repensar-se. “I l’actual crisi sanitària i econòmica se’ns presenta com una oportunitat per fer-ho”, conclou Mases.

El + vist

El + comentat