Terres de Lleida 11/09/2017

L'Esquerra Independentista pressiona Ros perquè cedeixi espais municipals per votar l'1-O

La Diada més reinvindicativa coincideix amb la privatització del Roser

Imma González
2 min
L'esquerra, encapçalada per una gran senyera, ha recorregut el carrer Major a ritme de gralles i crits reivindicatius

LleidaUna quarantena de membres de l'Esquerra Independentista (EI) de Lleida han dut a terme la tradicional ofrena floral de la Diada al Roser. Aquest any, però, ho han fet per primer cop en un edifici completament privatitzat i convertit en un parador. Aquesta privatització, tal com ha declarat el regidor de la Crida per Lleida-CUP Pau Juvillà, ha quedat palesa en l'espai dedicat a aquesta ofrena, molt més petit que anys anteriors. "És el que té la privatització d'un edifici públic. Abans això era un espai de memòria, i ara aquesta memòria ha quedat reduïda a una part del vestíbul d'un hotel de luxe", ha afegit Juvillà. Com a mostra del seu rebuig a la construcció del parador, els independentistes s'han plantat a les portes de l'edifici amb una pancarta sota el lema "Salvem el Roser, no al parador" i amb banderes independentistes.

Mercè Ciutat, membre del teixit associatiu de la capital del Segrià, ha sigut l'encarregada de llegir el manifest posterior a l'ofrena. Ciutat ha cridat a desafiar "tot aquell que ens negui una vida digna" i ha afegit que l'única via que hi ha per fer-ho és "la desobediència". Ciutat també s'ha referit a la privatització de l'espai del Roser i ha acusat l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, d'ignorar, devaluar i vendre el patrimoni històric de la ciutat. En aquest sentit, ha assegurat que no és d'estranyar, ja que "el seu govern va de bracet amb Ciutadans, la dreta espanyolista renovada".

Seguidament, prop d'un miler de persones s'han concentrat a la plaça de la Paeria per iniciar la manifestació independentista i demanar la cessió dels espais públics que Ros ha negat per votar l'1 d'octubre. La diputada al Parlament per la CUP Anna Gabriel, que ha encapçalat el seguici, ha matisat: "No demanem a l'alcalde que obligui els seus ciutadans a votar, només demanem que cedeixi els espais públics perquè aquells que vulguin puguin fer-ho". També ha aconsellat als lleidatans que "la pressió cap a la Paeria ha de ser contundent i quotidiana" per tal que la institució canviï de parer, tot i que, ha afegit, "si no ho fan, trobarem una alternativa".

Amb crits com "Àngel Ros, botifler" o "Lleida votarà sí o sí", la manifestació ha acabat a l'avinguda de Blondel, on han tingut lloc diversos parlaments, entre els quals el de la portaveu de la plataforma Lleida Lliure de Franquisme, Rosa Peñafiel, que ha acusat el paer en cap de mantenir els noms franquistes d'alguns carrers de la ciutat.

Per la seva banda, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat pel delegat del Govern, Ramon Farré; el rector de la Universitat de Lleida (UdL), Roberto Fernandez, i els diputats i les diputades al Congrés i el Parlament, ha realitzat l'ofrena floral de caire institucional a la Porta dels Fillols de la Seu Vella. En el seu discurs, Ros ha acusat el Govern de voler "municipalitzar" el referèndum "per treure fora, a una altra instància, els possibles fracassos" que pugui representar l'1-O. "Els ajuntaments no l'hem convocat ni hem fet la llei que l'empara", ha conclòs.

Aquest any l'encarregat de llegir el pregó ha sigut el degà de la Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social de la UdL Carles Alsinet, que ha apel·lat al paper de l'educació com a "eina de participació, diàleg i cohesió" davant de "moments d'incerteses i convulsions".

stats