EscriptorFeia un sol esplendent i el terra es va somoure. Primer lleument i, de seguida, de forma més notable fins que, tot d’una, apuntà el musell empolsegat d’un talp.
Una vaca pasturava molt a prop i s’adonà de la presència del nouvingut. “D’on surts, tu? No esperava pas companyia aquest matí”. El talp -enlluernat- a dures penes podia veure res però, per l’olor de les femtes que clapejaven el prat, ensumà que era davant d’una vaca. “Hem tingut canalla i estic ampliant el cau; em sembla que m’he desorientat una mica”.
La vaca li explicà on havia anat a raure. “Ets a dins del tancat. Aquí vivim en règim d’explotació i no podem sortir del perímetre. Un cop l’any, ens roben els vedells. A banda de vaques i bous, només hi trobaràs mosques i tavans que rosten els palters. Ja ho veus, les condicions no són gaire temptadores”. El talp, acostumat a excavar allà on més li plaïa, quedà impactat d’aquella resignació. “M’estàs dient que no podeu anar on voleu i que, a sobre, us prenen la descendència any rere any?” La vaca intentà explicar-se. “En diuen semillibertat. La tanca està electrificada perquè recordem el tracte i, si fem bondat, ens porten llaminadures de sal”.
El talp no s’ho podia acabar. “No hi crec, en els murs, jo. Excavo fins i tot a través de les fronteres. Perquè la terra no és de ningú: ja hi era molt abans que tots nosaltres”. La vaca rumià. “Sí, i tot seguirà quan ens extingim nosaltres i els homes, que són els qui dibuixen els confins”. I, després d’una pausa, prosseguí. “Tu vius condemnat a la vida subterrània, a menjar cucs i a la foscor permanent. Almenys, aquí fora tenim postes de sol, ocells que piulen i arbres que canvien de color cada temporada. I, si s’escau, podem fotre una bona guitza al ramader quan ve a canviar l’aigua de l’abeurador”. El talp somrigué. “No t’enganyis, estimada. A mi m’agraden els cucs i m’agrada el subsol: ningú no m’hi obliga. Però tu i els teus no heu nascut per contemplar el paisatge des d’aquesta presó amb vistes. No et conformis amb una guitza atzarosa: entrena’t per saltar la tanca”.
I, en un no res, el talp desaparegué, com si se l’hagués empassat la terra.
