Escepticisme davant el nou pla per al centre històric de Lleida

LleidaUna inversió global de més de seixanta milions d’euros i un centenar d’actuacions repartides en els pròxims set anys al centre històric de Lleida ciutat. Aquest és el gran titular que l’alcalde Fèlix Larrosa (PSC) va emetre el passat 13 d’octubre durant la presentació del nou pla integral per al barri. “La transformació del centre històric serà la més gran feta de cop per la ciutat en l’etapa democràtica”, va sentenciar Larrosa, citant "la recuperació de l’habitabilitat, l’augment dels espais verds, la dignificació de l’espai públic i el patrimoni i la dinamització econòmica i social del barri", com a eixos centrals d’aquesta iniciativa, que vol comptar amb l’ajuda del Pla de Barris de la Generalitat.

Malgrat l’anunci, tant alguns líders veïnals del centre històric com els principals grups polítics a l’oposició de la Paeria de Lleida han mostrat el seu escepticisme.

Sobre el paper, el nou pla integral, a executar d’aquí al 2032, resulta atractiu. Amb actuacions per recuperar equipaments com l’antic convent de Santa Teresa, el Mercat del Pla, les termes romanes de Cardenal Remolins i l’escola Cervantes, la Paeria també preveu la construcció de 387 habitatges i fins a 400 rehabilitacions, a més d'un bosc urbà d’uns 2.000 metres quadrats. “Volem que allà on ara hi ha un parc d'habitatges envellit i poc habitable hi trobem edificis nous o rehabilitats, accessibles, eficients i amb nou veïnat, sobretot joves i famílies que volen anar a viure a un barri viu", explica el paer en cap.

El pla també contempla convertir la plaça del Dipòsit en la nova plaça major del barri i fer més accessible la plaça de Sant Joan i soterrar l’aparcament de l’Illa de la Maternitat. "Volem un barri dinàmic on els carrers i places que ara veiem durs i foscos, amb poques ombres a l’estiu i molt trànsit de pas, passin a ser espais amables on conviure, amb més espais verds i refugis climàtics, més il·luminats, amb un trànsit pacificat", afegeix Larrosa.

A part de les transformacions urbanístiques i ecològiques, el pla també dedica inversions a l’acció sociocomunitària per millorar la cohesió social. “Volem recuperar l’ànima del centre històric, que és la seva gent, i que torni a ser un bon lloc per viure-hi”, va declarar també durant la presentació la regidora d’Agenda Urbana, Begoña Iglesias.

Per aquest motiu, el pla de la Paeria contempla la creació d'un equip que treballi a peu de carrer en la mediació i la convivència. D'aquesta manera, pretén donar suport a les comunitats veïnals, acompanyar persones vulnerables i coordinar-se amb els serveis socials. El tinent d’alcalde d’Acció i Innovació Social, Carlos Enjuanes, insisteix que “la veritable prioritat del nou projecte són les persones que viuen al barri, les que hi aniran a viure els pròxims anys i la resta de la ciutat que vol que el centre històric sigui el cor de Lleida”. “Reconstruir vincles, generar oportunitats i tornar la confiança al cor de la ciutat és essencial”, afegeix Enjuanes. En aquest sentit, l’equip d’acció comunitària “treballarà el suport a col·lectius vulnerables i la prevenció de l’exclusió social, la promoció de la convivència, l’activació econòmica i cultural, la mediació i la resolució de conflictes”.

I és en aquest últim tema on rau una de les principals fonts de conflicte. “Aquí hi ha molt incivisme, col·lectius que fan vida al carrer”, assegura la presidenta de l’Associació de Veïns del Centre Històric, Cristina Armengol. “Fa molt temps que van degradar el barri per comprar barat i especular”, denuncia la portaveu veïnal. “Degradar no costa gens, hem tocat fons, però se’ns ha escapat de les mans i ara ens omplen de plans i més plans sense que es pugui tornar a aixecar”, afegeix Armengol, que assegura que aquest és el quart pla municipal que s’ha anunciat en els últims trenta anys. “Espero que aquest sigui ja l’últim i definitiu, però en soc escèptica”, reconeix.

Per la seva part, Òscar Lanza, portaveu de la plataforma Som Veïns, replica que els serveis socials s'han concentrat tant en el centre històric que l'han convertit "en una catifa on amagar els problemes de la ciutat". Lanza lamenta que s'hagin desatès les continuades reclamacions de descentralitzar aquestes serveis cap a altres àrees i s'hagi provocat una gran concentració de persones vulnerables al centre històric. Lanza afegeix que "estem cansats que l'administració local anunciï projectes faraònics, sense finançament assegurat i que, amb el temps, acabi en l'oblit".

En un sentit semblant es manifesta el líder de l’oposició municipal, Xavier Palau (PP), que utilitza el terme “etnificació” per definir el procés pel qual el barri s’ha omplert de persones immigrades. “D’això no en parla el pla, perquè volen amagar la terminologia real del problema”, argumenta Palau que assegura que els residents històrics del barri han marxat per donar pas a uns nouvinguts “que se l’han apropiat”.

El líder popular reivindica un major aprofitament dels edificis ja existents i una revitalització del comerç “amb persones que hi facin vida”. Alineat amb la líder veïnal Cristina Armengol, Palau lamenta que aquest sigui un altre pla acumulat a una llarga llista. “No pot ser part de la solució qui és part del problema –acusa Palau–, el centre històric de Lleida porta una degradació per culpa de més de 40 anys de polítiques socialistes”.

Sense incidir explícitament en el fenomen immigratori, en uns termes semblants es manifesta el grup municipal d’ERC. “Això no és un pla, és un simple PowerPoint”, lamenta el regidor republicà Juanjo Falcó. “El govern de Larrosa s'està caracteritzant per produir plans com si fossin xurros”, declara Falcó. “Si analitzem les actuacions d’aquest últim, són minoritàries les que realment poden tenir un impacte en transformar el centre històric”, conclou l'edil republicà.

Fins i tot Violant Cervera, portaveu de Junts, grup que aquesta legislatura està donant força suport a l’acció del govern municipal, acusa els socialistes d'estar "molt acostumats a plans de barri que acaben sent transformacions urbanístiques" i, per això, reclama accions més profundes en l'àmbit sociocomunitari. “És precisament en aquest apartat que el pla de la Paeria coixeja”, assegura. Cervera reclama un pla d’usos per als edificis antics del centre històric i afirma que “el barri ha de ser residencial, o no serà”. Malgrat tot, la portaveu juntaire admet la valentia dels socialistes per haver configurat un pla global. “Si no mires lluny, és molt difícil després planificar; si no dius cap a on vols anar, acabes fent només pegats”, conclou Cervera.

Finançament en dubte

La gran pregunta dels republicans (i també dels juntaires) és d’on sortiran els diners per cobrir aquest pla. Els seus impulsors argumenten que el seu finançament serà conjunt entre l’Ajuntament de Lleida i els ajuts que es puguin obtenir d’altres administracions, a més de la participació de la iniciativa privada. La Paeria va presentar una bona part del projecte a la convocatòria del Pla de Barris de la Generalitat de Catalunya, amb un pressupost de 25 milions d’euros que finançaran l’arrencada del desenvolupament del pla.

Però això no convenç l’oposició. El grup d’ERC recorda que, si en el millor dels casos el Pla de Barris finança la meitat dels 25 milions d’euros que demanen, “d’on sortirà la resta que es necessita fins als 60 milions?”. L’alcalde Larrosa contesta: “serà un instrument viu i dinàmic que s’anirà adaptant a les oportunitats i línies de finançament que sorgeixin, i que també inclourà modificacions normatives i del planejament urbanístic”.

Procés participatiu

El pla integral del centre històric és fruit de més d'un any de consultes i d’un procés de participació ciutadana, segons descriu l’equip de govern. Asseguren que durant el 2024 es van organitzar diferents grups de treball, dinàmiques i tallers en què van participar 229 persones, representants de més de 40 entitats i es van fer 122 propostes. “Ha estat una participació excessivament guiada”, acusa Cristina Armengol. "Ha estat una trampa", defineix Òscar Lanza. “En aquests processos participa sempre la mateixa gent, mentre que a la Comissió d’Urbanisme no se n’ha parlat fins a les últimes setmanes”, acusen veus de l’oposició.

Violant Cervera assegura que el pla és una oportunitat, “però neix sense consens polític” i avisa que “sense una estratègia interdepartamental i una implicació real dels veïns i de tots els grups municipals, pot acabar sent una operació d’imatge”.

El republicà Juanjo Falcó, que participa en la Comissió d’Urbanisme, lamenta que l’equip de govern socialista no ho hagi consensuat amb la resta de grups. “Si fan una proposta de ciutat per als pròxims set anys, hauria d'haver estat consensuada”, opina el regidor d'ERC.

En tot cas, a partir d'ara s’obrirà una oficina tècnica al carrer Cavallers, amb un equip amb professionals de diferents perfils que s’encarregarà de coordinar les tasques, conjuntament amb el despatx d’arquitectes Jornet Llop Pastor. Serà el temps qui aclareixi si el pla finalment es materialitza.