Més llibres i més roses en un Sant Jordi de rècord

LleidaRoses i llibres, llibres i roses, tant se val, l’ordre dels factors no altera el resultat de la diada de Sant Jordi, una festivitat que treu el millor de nosaltres mateixos, és a dir, ens treu de casa amb una rosa a la mà i un llibre sota el braç. Les llibreries surten al carrer i transformen l’Eix Comercial en un cada cop menys improvisat Eix Cultural, on les parades de roses i llibres s’apleguen les unes al costat de les altres com una perfecta partida de Tetris. Ho fan les llibreries, però també els escriptors, que substitueixen les seves recloses vides entre quatre parets i un ordinador perennement sobreescalfat per un trosset de taula al bell mig del carrer des d’on s’enfronten amb els lectors en un massiu tu a tu inconcebible la resta de l’any. Però el 23 d’abril és el dia que la cultura en general i la literatura en particular adquireixen el protagonisme que es mereixen en la pell d’uns escriptors la majoria dels quals no poden viure només de l’escriptura encara que escriure sigui la seva vida.

Talment com una gran llibreria a l’aire lliure, com una biblioteca d’Alexandria indestructible gràcies a un cavall català que en defensarà la seva integritat davant de qualsevol drac o Juli Cèsar amb intencions incendiàries, els prestatges on reposen els llibres se substitueixen per balcons des dels quals la gent observa les portades dels llibres, al contrari del que succeeix la resta de l’any, en què els llibres miren encuriosits les nostres portades, que són els ulls, el reflex de l’ànima. I, lògicament, en aquest Sant Jordi s’hi van reflectir les reivindicacions polítiques d’un any marcat pel Procés, l’1-O i els presos polítics. Per això, a pesar que el color vermell continuava sent el preferit entre els compradors de roses, va guanyar protagonisme el groc, que acompanyava els llaços reivindicatius per l’actual situació política a Catalunya. Des del Gremi de Floristeries de Lleida estaven satisfets per recuperar la “normalitat” del dia de Sant Jordi en laborable, la qual cosa va repercutir en un augment de vendes de roses d’entre un 10% i un 30% respecte de la jornada dominical de l’any anterior. A Catalunya es van despatxar entorn dels set milions de roses.

Esmorzar, reivindicació i vermut

El sol, a pesar de mostrar-se menys intens i brillant que altres anys, va inundar fins a l’últim racó dels carrers de la ciutat de Lleida com si es reflectís en la impol·luta armadura d’un cavaller, sant Jordi, que es passejava imperceptible per a l’ull humà entre les parades instal·lades en diversos punts de la capital del Segrià. I si el sol surt per l’est, i a l’est hi ha la seu central de Pagès Editors, la diada de Sant Jordi no podia començar de millor manera que amb l’esmorzar literari que reuneix els escriptors d’aquesta mítica editorials lleidatana que enguany presentava moltes novetats. De tots, però, Lluís Pagès es postulava com l’home més feliç, veient el somriure que es dibuixava als seus llavis en veure com la seva filla Eulàlia es movia amb desimboltura com a digna successora al tron editorial.

D’àpat a àpat, i menjo perquè em toca! I és que el vermut literari organitzat per la llibreria Punt de Llibre esdevé l’altra cita ineludible de cada Sant Jordi a la lleidatana. Copes de vi blanc i tastets de coca de recapte que fan impossible no tacar les pàgines dels llibres que els lectors fullegen ostentosament per cridar l’atenció dels autors, que s’hi acaben acostant per plasmar una rúbrica menys personal del que un s’imagina en un llibre prèviament comprat i pagat a la parada en qüestió. Malauradament, el 23 d’abril és l’únic dia de l’any que els escriptors són apreciats, valorats i, en alguns casos, fins i tot perseguits, com es va poder comprovar amb els autors d’ 1-O. Basat en fets reals, enguany el llibre més mediàtic de les terres de Lleida i, per tant, no sempre ben valorat pel comú del sector.

Però una flor, per molta rosa que sigui, no fa estiu, i ahir tot tornava a la normalitat, començant per l’Eix Comercial, que dilluns s’omplia de dos centenars de parades i d’una trentena d’autors que van signar al llarg de tota la jornada els seus respectius llibres. Les previsions apunten que s’haurien venut un 10% més de llibres que l’any passat, segons explica Miquel Bernal, de la llibreria Punt de Llibre, la qual cosa confirma la recuperació del sector editoral any rere any, almenys un dia l’any. Però, com dèiem abans, una flor no fa estiu; ni dues, primavera. O sí?