Montse Bergés: “Amb tants feminicidis, alguna cosa estem fent malament”

Militant històrica d’ERC, Montse Bergés (Lleida, 1967) ha dedicat la major part de la seva vida política al món local, com a regidora de la Paeria i com a membre de diferents organismes municipals. Llicenciada en ciències biològiques per la UB, amb màster en ordenació i gestió del territori i el paisatge, en els últims temps havia estat la mà dreta del delegat territorial del Govern, Bernat Solé, inhabilitat per la seva participació en el referèndum de l’1 d’Octubre. Ara ha heretat el càrrec i es converteix en la primera dona de la història al capdavant de la Delegació.

Això és una bona o una mala notícia?

És una mostra de l’anormalitat de la nostra societat, imposada pel patriarcat.

Però es tracta d’una institució pública. ¿L’administració no hauria d’anar sempre un pas endavant?

Les dificultats hi són igualment. Almenys el nostre Govern és paritari i confio que amb la nova conselleria d’Igualtat i Feminismes la cosa anirà més ràpid.

Paradoxalment, vivim un dels pitjors moments de violència masclista. ¿Estem fracassant?

Alguna cosa estem fent malament, perquè, si no, no hi hauria feminicidis. Però no parlo de l’administració, sinó de la societat. S’han incrementat les denúncies, per tant, les dones ens atrevim a fer-ho més públic i hem guanyat en visibilitat. Han millorat els mecanismes i disposem de més recursos.

Quins són?

Oferim punts d’atenció integral, que abans no existien, i telèfons les 24 hores. Els consells comarcals de Lleida han assumit aquesta tasca d’atendre i ajudar les dones de tots els pobles. Hem de generar espais de complicitat per reduir les agressions a zero.

Quines virtuts vol heretar del seu predecessor?

La seva mentalitat d’enginyer. Bernat Solé era molt organitzat i resolutiu, gens dispers. Però sobretot vull continuar treballant de forma transversal, tant dins la Generalitat com entre diferents administracions.

Pensava que això era intrínsec en un càrrec com el seu.

No tots, alcaldes o presidents, tenen el costum de fer-ho.

Què és millorable en la Delegació?

Hem d’aconseguir més pes de decisió. Es poden dissenyar polítiques en clau de país, però després la veu de les delegacions territorials ha de ser més forta per atendre les nostres especificitats.

A Lleida en tenim una de ben grossa: el despoblament rural.

Ara disposem de l’Agenda Rural.

De què es tracta?

El departament d’Acció Climàtica proposa 892 accions transversals. No és una idea etèria, sinó concreta.

Quines accions en destacaria?

La gratuïtat de l’educació infantil, el desplegament de la fibra òptica... Totes les accions estan consensuades de baix a dalt amb tota mena d’institucions. Seré la primera de fer-ne seguiment.

Les xifres de despoblament a Lleida conviden al pessimisme.

Ho assumeixo. I el primer que hem de fer és frenar-ho.

Com?

Donant facilitats perquè la gent es quedi a viure als pobles. Com amb el transport a demanda (el clic.cat ), que està funcionant molt bé, amb l’impuls de la bioeconomia, l’economia circular i l’agroalimentació i amb ajudes d’innovació tecnològica perquè els joves es quedin a viure als pobles.

¿Lleida no és com la ventafocs de Catalunya?

Aquesta paraula no la diré mai més.

No és certa?

En l’àmbit mediàtic, segurament tenim poca visibilitat. Però tot depèn de la mentalitat amb què afrontem la realitat. Hem de recordar que aquí gaudim d’una gran qualitat de vida. Però, a més, hem d’aprofitar els ajuts europeus i els projectes que venen per fer el salt que ens toca per impulsar l’activitat econòmica, la mobilitat i els serveis.

D’aquí el lema “Lleida: terra d’oportunitats”.

Correcte. Nosaltres no som el rebost de Catalunya. El nostre patrimoni de recursos naturals ens ha de permetre donar-hi un tomb. La bioeconomia, la modernització del canal d’Urgell, la transició ecològica i les comunitats energètiques ens han de permetre assolir l’autosuficiència i la sobirania alimentària. Si no ho aprofitem ara, la culpa serà nostra.

En matèria d’ajudes europees i transport ferroviari, li ha tocat pidolar de nou al subdelegat del govern espanyol, José Crepín. ¿No troba que el rol de la Generalitat davant Madrid no ha canviat en dècades?

De moment la relació és aquesta. No tenim ni un govern federal ni la independència. L’Estat és qui gestiona el repartiment dels ajuts Next Generation, i pel que fa a la xarxa de trens, mentre no tinguem les competències en Rodalies, hem de reclamar més freqüències, com a la línia Lleida-Cervera.

El procés sobiranista sembla que està hibernant. ¿A Lleida hi ha demanda social per reimpulsar-lo?

Estem com a la resta de Catalunya. La ciutadania està desanimada, no tan sols pel Procés, sinó també per la suma d’episodis com la pandèmia i la inflació. Però estic molt convençuda que en el moment que es torni a engegar, tots els que ho vam defensar, malgrat les diferències, hi tornarem.

Quan?

No ho sé. Estic segura que trobarem el camí, però no és bo que ens imposem pressions innecessàries. Estic convençuda que a Lleida, quan toqui, estarem preparats.