Fèlix Larrosa: “No és cert que la ciutat no es netegi, és que no parem compte de què fem a l'espai públic”

LleidaLleida és una ciutat socialista. Almenys ho demostren les més de quatre dècades de govern del PSC a la Paeria amb alcaldes com Antoni Siurana, Àngel Ros i, des de les últimes eleccions, Fèlix Larrosa. Repassem amb ell la primera meitat d’una legislatura en què ha governat plàcidament amb l’ajuda dels suports de Junts.

Fa dos anys, el PSC va recuperar l’alcaldia de Lleida. Què va suposar això?

La Paeria és un vaixell enorme. Perquè no només hi ha aquesta institució, sinó tots els satèl·lits que l’envolten, com la Fira, Mercolleida, el Parc Científic, la Llotja, el Patronat de Turisme… Quan vam assumir el govern, vam fer-ho per reivindicar la ciutat de les oportunitats, la ciutat saludable, la ciutat amb mirada de dona, la ciutat del bon govern, la ciutat segura…

L’oposició critica que visquin de renda, dels projectes aprovats a l’anterior mandat.

Assumir un govern municipal suposa també donar continuïtat a projectes que venien de la inèrcia de l'anterior situació política, com són tots els projectes vinculats als Next Generation. Això passa molt desapercebut, però obliga a una gestió amb terminis molt precisos que generen estrès en el nostre aterratge.

Entès això, què ha fet el nou govern?

Han passat quinze mesos des que vam presentar el nostre Pla d'Acció Municipal i ja portem més d'un 60% d’execució. A més, oferim a la ciutadania fer-ne un seguiment perquè ens fiscalitzin. Ens autofiscalitzem.

Parli’m de projectes en concret.

Hem canviat el contracte de jardineria, amb nous gestors i un volum de cinc milions d’euros (dos més que fins ara) per tal de mantenir les nostres zones verdes. La ciutat s’ha fet gran i, per tant, hem de gestionar-la d’una altra manera.

Com la neteja, un aspecte criticat de forma constant per la dreta…

La ciutat no és que estigui més bruta perquè no es neteja, sinó perquè no parem compte de què fem a l'espai públic.

Aquesta insinuació em sembla perillosa, almenys a escala política…

Perillós no. En tinc proves cada matí, quan surto al carrer. Les ampolles que veig a terra no són fruit de la casualitat, perquè al matí, abans que passi el personal de neteja, hi són i, al migdia, ja no.

I això ens porta al Pacte pel Civisme?

Exacte. Però recordo: nosaltres hem tirat endavant un contracte de neteja de 300 milions d’euros. Quan vam entrar al govern, el més calent era a l’aigüera.

La inseguretat, amb la neteja, és un altre aspecte molt criticat per la dreta.

Matiso, la dreta i la ultradreta.

D’acord.

Hem posat en marxa un sistema de provisió de llocs de treball que fa que en aquests moments tinguem un cos policial de gairebé 250 agents. A part, tenim nous centres operatius al centre històric i una brigada de proximitat, a més de les noves tecnologies aplicades a la seguretat. En això últim, som un referent.

Com tenim el barri de la Mariola?

Durant quatre anys, a la Mariola no s’ha fet res i nosaltres, el primer que hem fet, és posar en marxa un centre operatiu. Però el més important és el Pla de Barris Vius que vol generar consciència de barri, de treballar amb els veïns en la diversitat i la corresponsabilitat. Tenim un pla de millora urbana molt centrat en els blocs de la Mariola, que és una de les fonts dels conflictes. Volem avançar en la regeneració social.

Però no hi ha temor que la Mariola es converteixi en un polvorí, després del darrer incident amb els Mossos?

Allí es van produir uns fets que lamentem, però, evidentment, s’ha fet massa soroll. No recrimino els mitjans de comunicació, sinó que es parli tant de l’anècdota. A la Mariola no passa cada dia el que va passar. I quan ho analitzem amb els agents del Centre Operatiu de la Mariola i amb els serveis socials de proximitat ens parlen de pobresa, de diversitat, d’educació i d’ocupació.

El mateix passa amb el centre històric?

Després de dos anys de mandat, tenim un pla. El més important és que un govern tingui un pla, un pla treballat, amb l'acompanyament d’experts, que avanci en la dimensió social, i les operacions en marxa. Ja estem en fase de començar a construir un edifici per a joves. S'està treballant en projectes d'economia social al Mercat del Pla. Va acompanyat de 32 operacions de ressorgiment del centre històric. El pla integral del centre històric no té aturador.

Parla com si ningú hi hagués posat la lupa…

Qui ha parlat amb els propietaris del Principal en els últims anys? L'alcalde Larrosa. Qui ha parlat amb els propietaris dels Mercedaris en els últims anys? L'alcalde Larrosa. Qui s'ha barallat amb Adif per impulsar el pla de l’estació? L'alcalde Larrosa.

I als altres barris?

Hem presentat candidatura per implantar l'agenda urbana a la primera corona. Això afecta set barris més de la ciutat.

Aquest estiu continuarem veient els temporers als pavellons firals. L’actual govern va cancel·lar el projecte de l’alberg que havia ideat l’anterior alcalde. Quina alternativa tenim?

Un pla d’inclusió que ens costa tretze milions d’euros.

Me’l pot explicar?

El model d’inclusió preveu actuacions al llarg de tota la ciutat, perquè Lleida ha de ser una ciutat d’acollida, que doni dignitat a les persones. No volem una capsa de sabates on ficar-ho tot, com un poti-poti. A part de construir el primer centre d’atenció als temporers (n’hi haurà uns quants), ens mullem amb programes d’immigració, regularització i cobertura temporal de treball, equipaments per atendre les persones sense llar o les víctimes d’assetjament i maltractes. Són tots els col·lectius vulnerables detectats i que, fins ara, no han tingut la sensació d’inclusió.

Un pla ambiciós.

Ja vam dir que l’executaríem en set anys. No es fa en un dia. Fa mesos que hi treballem. Els hubs i els espais que incorporen el model d’inclusió són espais que conjuminen gent gran, gent jove, persones sense sostre, persones amb un alt índex de vulnerabilitat, persones que necessiten atencions especials. Són espais de cocreació, espais de convivència de diferents perfils perquè puguin interactuar, que puguin ajudar-se els uns als altres. I sobretot, perquè que no se’ls victimitzi.

Aquests dies es ven el pla urbanístic de Lleida com un pla per al creixement. Econòmic, urbanístic, industrial… i comercial. La futura zona de Torre Salses no afectarà el petit comerç del carrer Major?

Torres Salses encara no existeix i ja s’estan tancant les botigues. S’ha caigut en la mimetització d’altres ciutats europees. Exactament el mateix problema el tenen a Porto, València, Madrid i Barcelona.

Com evitem que tanquin?

Hi ha una reflexió a fer que no té res a veure amb els grans centres comercials. El que necessitem és una oferta atractiva, diversa i especialitzada, d'un alt servei. I això els empresaris de Lleida ho saben fer. Per això els animo a participar de les noves dimensions que es plantegen en el marc del nou Pla Urbanístic.

Com el pla del Districte de l’Estació.

Aquí no podem caure en el monosistema. Hem de contribuir a una dinamització que tingui les dimensions turística, comercial i residencial. Vull que la gent torni a viure al centre històric. I per això hem de tensionar els extrems del barri.

El pròxim 1 de juliol s’implanta la primera fase de zones de baixes emissions. No hi ha molta confusió entre els conductors respecte a aquesta qüestió?

És un enrenou que obliga a repensar la mobilitat de la ciutat. Però a Lleida ho hem posat molt fàcil i, a més, complim amb la normativa europea. Potser caldria explicar-ho més i, fins al 2028, en què s’ampliarà el sistema, tenim temps per anar explicant-ho encara més. Però hi ha una cosa molt clara.

Quina?

Tots aquells que paguen els impostos a Lleida podran entrar amb el seu cotxe. Accedir al centre històric estarà molt ben identificat i tothom sap que, si disposen de les etiquetes corresponents, no tindran cap tipus de problemes.

Donem per fet que Larrosa serà l'alcaldable del PSC a les pròximes municipals de Lleida?

La meva voluntat és seguir servint a la ciutadania i en qualsevol cas, quan comencem a parlar de processos electorals, ja dirimirem.

Si ho fa, probablement haurà de continuar governant en minoria. S’hi sent còmode, en aquesta situació?

Òbviament, és més fàcil governar sol que amb pactes i aliances. Aquestes hipermajories que alguns tenen de vegades són avorrides. La política necessita parlar, necessita negociar, necessita entesa. I jo em trobo molt còmode negociant. Sempre dic que dos no es barallen si un no vol i dos acorden si ambdós volen acordar. Aquesta és la clau.