LleidaHi ha dones que no només obren camí, sinó que el construeixen per bastir un nou marc mental. I això només és possible amb nous fonaments. La mollerussenca Montse Pujol, fundadora i directora general del Grup PMP, amb seu central a Lleida i oficines situades en diferents punts del país, fa vint anys que transforma la manera d’entendre la construcció des de la fàbrica que té a les Borges Blanques. Arquitecta tècnica, pionera en la industrialització i sostenibilitat de l’habitatge, s’ha convertit en la primera dona a presidir la Trobada Empresarial al Pirineu en els seus més de trenta-cinc anys d’història.
“És tot un honor representar l’empresariat lleidatà, i també una responsabilitat des del punt de vista femení”, diu. En aquestes jornades de referència per al sector econòmic del país, Montse Pujol assegura que la infrarepresentació de les dones en el teixit empresarial és un tema recurrent. Però admet que la igualtat als pisos alts també és encara una quimera. “Sovint és a les dones, a les que ens costa assumir llocs de responsabilitat; hi ha una renúncia social”, constata.
“No hi ha feines d’homes”
Quan va començar, a peu d’obra s’havia de sentir dir “la nena”. “Quan trucaven al despatx, volien parlar amb un tècnic, i el tècnic era jo”. Són dècades de picar pedra en un sector en el qual les dones representen l’11% de les persones afiliades. Per contra, prop de la meitat dels 176 professionals de la plantilla que lidera són dones. “I per què no en trobem més! Les dones no volen ser muntadores...” Encara fan falta referents femenins. Quan la responsable del Grup PMP explica la seva feina als centres educatius de Lleida i pregunta qui es voldrà dedicar a aquest món, les noies no aixequen la mà. No se senten atretes ni per les enginyeries ni pels oficis vinculats a la construcció. Però deixa clar que “no hi ha feines d’homes ni de dones; si s’adapten els processos, amb els elements auxiliars que facin falta, tothom pot treballar a tot arreu”.
Capdavantera en el concepte de cases prêt-à-porter, prefabricades, eficients i cent per cent personalitzables, Montse Pujol defensa que no ens podem permetre seguir construint com fa segles. Per l’escassetat de mà d’obra, per la indefugible sostenibilitat mediambiental, pels costos, pels terminis d’execució… Per això el seu negoci es basa en enginyers i arquitectes que pensen i mà d’obra a fàbrica que es forma per executar el que s'ha pensat.
Sobre la crisi de l’habitatge, Montse Pujol és clara: el pla de 214.000 habitatges anunciat pel Govern és un repte francament difícil, però “cal recuperar molt el temps perdut”. “S’ha d’eliminar burocràcia, mobilitzar sòl des de l’administració, alleujant la normativa, i prioritzar l’oferta d’habitatge social, que és clau”. Si no, veu impossible sortir de l’atzucac actual. I és que, tal com demostra la seva trajectòria, el futur es construeix si es vol construir.
