Xoc de trens pels projectes energètics al món rural

LleidaMés de mil persones, la majoria vinculades a més de 150 organitzacions cíviques de diferents comarques catalanes, van escenificar el 5 d’octubre tota una demostració de força pels carrers de Lleida ciutat. Estaven convocades per setze entitats, entre les quals l’Assemblea Pagesa de Catalunya, la plataforma Pobles Vius, el grup ecologista Ipcena i SOS Vall del Corb. Tots van sortir al carrer sota un lema en comú: “Defensem la terra”. Què volien dir amb això? Ells mateixos ho responen. “Volem una nova ruralitat, que no sigui dependent de l’urbanocentrisme i el desequilibri territorial”, diu Víctor Altés, enginyer agrònom i membre de Pobles Vius. I és que els activistes adverteixen que el món rural és víctima d’un embat. “Quan diem embat ens referim a tots aquests macroprojectes energètics que res tenen a veure amb les necessitats del territori, sinó amb una colonització dels espais rurals sense ni tan sols haver-ho acordat amb la gent que viu en aquestes zones”, argumenta Altés. Els manifestants lamenten que grans empreses i grups d’inversió estan agredint el territori rural amb nocturnitat i traïdoria.

“Cal aturar-ho abans no sigui massa tard. Les zones rurals estan cridades a ser un espai de vida en el futur pròxim, en el qual la crisi ecològica i de recursos obligarà a relocalitzar l’economia i les relacions, i no té cap sentit continuar avançant sobre els camins d’un sistema economicosocial que cada cop està més obsolet i a la deriva”, manifesten veus de Pobles Vius.

Per aquest motiu, una de les crides dels manifestants del 5 d’octubre era la de demanar una moratòria en la implantació de projectes energètics fins a disposar d’un pla acordat amb els agents territorials, i l’abolició del decret llei 12/2025, “que subordina l’espai rural i la seva economia als interessos dels promotors”, argumenten. El geògraf i activista polític Sergi Saladié assegura que “els ajuntaments s'han vist obligats a fer la seva pròpia planificació urbanística de les renovables, perquè si no ho fan ells, les empreses acabaran fent el que voldran i la Generalitat ho autoritzarà sense que es pugui dir res”. En qualsevol cas, Saladié defensa que el canvi de tecnologies de fòssils i nuclears a les renovables ha d’estar acompanyat també d'un canvi que passi d'un model centralitzat de poques centrals i grans empreses a un altre de distribuït, on hi hagi múltiples productors, de comunitats locals i amb instal·lacions petites que aprofitin els espais alterats.

“Estem remant en la direcció contrària”, alerta l’activista del Pallars Vanessa Freixa. “Moltes persones s’estan plantejant vendre les seves terres davant un procés d'acaparament enorme, en què acaben sent els grans capitals els que finalment gestionaran la base del que han de ser els nostres aliments per a la nostra pròpia supervivència”, conclou Freixa.

L’embat del qual parlen es tradueix en una important llista de projectes, com la instal·lació de més plantes fotovoltaiques i aerogeneradors a la vall del Corb, grans línies d’alta tensió a l’Horta de Lleida i a les comarques del pla, la futura planta de gasificació de residus per a la gestió de purins a Juneda, l’ampliació de la planta de compostatge a Torregrossa i noves plantes de biogàs en municipis com Tarroja i la Sentiu de Sió, entre altres.

El plantejament dels manifestants sembla xocar, parcialment, contra les pretensions del Govern amb la seva Estratègia Catalana de Biogàs 2024-2030 i el seu corresponent pla d’acció, que pretén assolir la neutralitat climàtica l’any 2050. El pla té com a finalitat fomentar la valorització de les dejeccions ramaderes i dels residus orgànics per obtenir biogàs i aprofitar-lo per a la generació de calor, d’electricitat o de biometà i de biofertilitzants. I això es tradueix en subvencionar projectes privats que permetin assolir els objectius del 2030 de gestionar 8,5 milions de tones de materials orgànics (tres vegades més que en l’actualitat) per triplicar la producció d’energia primària del biogàs (fins a 2 terawatts hora a l’any). El pla de la Generalitat argumenta literalment que “el món rural és clau per desenvolupar el biogàs, ja que aquesta font d’energia es nodreix de matèries primeres entre les quals destaquen els materials que genera el sector primari, a banda també de la indústria agroalimentària, la fracció orgànica de residus municipals, els fangs de depuradores d’aigües residuals i els abocadors”. I defensa, a més, la seva aplicació en nom “d’evitar el despoblament i la fuga de talents del medi rural”.

“La subvenció d'aquestes plantes fa que visquem ara la tercera de les grans bombolles –alerta Laura Calvet Mir, doctora en ciències ambientals–; abans van ser les renovables i ara és el biogàs”. L’ambientòloga lamenta que s’estigui assolint un problema d’ecologia política, un procés en què estan entrant grans empreses que no són del territori “que aprofiten el negoci per lucrar-se”. “Amb la visió que això és un bé comú, que lluitarem contra el canvi climàtic i que es crearan llocs de treball per a tothom, ens estan venent fum per acabar garantint un negoci privat i, al final, un conflicte territorial”, conclou Calvet Mir.

“Esperem que, a partir d’ara, el govern de la Generalitat rebaixi la seva arrogància, mesuri bé les seves accions i aturi les màquines –manifesten portaveus de Pobles Vius–. S’han equivocat posant les nostres terres, els nostres pobles, les nostres vides i el nostre futur al servei d’especuladors i del desequilibri territorial”.

Gerard Batalla, membre de la plataforma, insta a "repensar la ruralitat per poder gaudir de la terra i no en funció de capitals que venen a fer els seus negocis especulatius". Laura Broto, de SOS Vall del Corb, assegura: “Ens unirem la gent del territori, que serem poques, però estarem en lluita per fer valorar tots els projectes que tenim, perquè els que tenim al món rural sí que són sostenibles”. Rosa Pedrol, de Fem Llavor de Torregrossa, exigeix: “No volem ser l’abocador de Catalunya”.

Operació de ‘blanqueig’

La mobilització de la societat civil ha estat resposta en les últimes setmanes per un grapat d’actes públics organitzats per les seves empreses promotores per explicar les bondats dels seus projectes energètics. Ho ha fet insistentment la cooperativa de ramaders de Juneda (el GAP), que a la vegada que iniciava les obres de construcció de la seva planta de gasificació va presentar fa poc un nou estudi que avalava les bondats del seu projecte. Un estudi independent elaborat per ERF-WATTEGA per encàrrec de GAP Cooperativa conclou que el projecte Nova Tracjusa a Juneda “compleix amb tots els requisits ambientals i de salut pública, a més de confirmar la bona qualitat de l’aire a les Garrigues”. Els responsables del projecte argumenten que la supressió de les primes a la cogeneració ha obligat els promotors del projecte (liderat per GAP Cooperativa i desenvolupat de la mà de Grup Griñó) a buscar un model alternatiu, en aquest cas la gasificació de combustibles derivats de residus (CSR), “una tecnologia àmpliament provada a escala internacional i amb menors emissions que el model utilitzat fins ara per la producció de calor per l’assecatge dels purins fent servir gas natural”, diuen.

Precisament el Grup Griñó, darrerament esquitxat per una intervenció policial per un possible tràfic internacional il·legal de residus, va sortir a les notícies per un fet totalment diferent: el patrocini de l’atleta lleidatana Àngela Mora, primera esportista amb síndrome de Down, per tal que pogués competir a la International Friendship Competition (IFC) d’Oslo (del 10 al 12 d’octubre). Griñó va anunciar que cobriria tots els costos de competició de l’atleta durant un any a més d’equipar la resta d’atletes del Club Gimnàstic FEDAC-Lleida. Tot un regal.

També els promotors del projecte de la planta de biogàs de la Sentiu de Sió van fer la seva festa. Diversos centenars de ramaders es van reunir el 17 d’octubre al pavelló municipal per “mostrar el seu suport a la planta”, deien. Joan Batalla, president de Sedigas, i Salvador Salat, membre de l’actual junta directiva del Clúster de Bioenergia de Catalunya, van participar en un acte que defensava les bondats de la planta: “Transformarà unes 500.000 tones de matèria primera verda i sostenible (residus orgànics) com purins de porc, fems de vaca i vedells, gallinassa de granges locals, residus d’escorxador i altres residus orgànics industrials no perillosos procedents d’empreses locals, per a la producció de gas verd (biometà), que s’injectarà a la xarxa de gas natural existent”. Els promotors asseguren que més de 350 ramaders locals han formalitzat l’adhesió al seu projecte.

“Necessitem els biopolígons”

El G-10 és un comitè estratègic nascut fa cinc anys i format per les principals administracions, les cambres de comerç, la Universitat de Lleida i les organitzacions patronals i sindicals amb una agenda compartida de transformació econòmica basada en l’economia verda i circular. Una de les persones que van idear la iniciativa és Teresa Botargues, tècnica assessora de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida que defensa la potencialitat del territori rural per liderar projectes estratègics com el de la creació dels anomenats biopolígons, “àmbits territorialment delimitats amb instrument urbanístic propi, destinats a la implantació ordenada d’activitats econòmiques vinculades a la producció de nous aliments, béns, serveis o energia a partir de recursos biològics renovables”. Actualment, n’hi ha tres de projectats a Ponent (a Alcarràs, Montoliu de Lleida i Balaguer). “No pensem en plantes de gestió de residus, sinó en activitats bioindustrials que s’han d’ubicar properes a la font d’obtenció de primeres matèries, que generen llocs de treball qualificats i que tenen un alt component de tecnologia i de coneixement –defensa Botargues–. Necessitem els biopolígons perquè siguin entorns industrials no necessàriament petits on s’aglutinin, sota criteris d'ordenació urbanística i ambiental, diferents tipus d'activitats bioeconòmiques, entre les quals potencialment hi ha també el biogàs”.

Botargues recorda que l’agenda compartida del G-10 té un model de governança i un ecosistema d’innovació que promouen la participació de qualsevol actor per avaluar tots els projectes que s’hi sumen. “Deu fer un parell d’anys –recorda la tècnica– vam organitzar a Lleida un camp d'innovació per parlar dels biopolígons on hi havia més de cent persones. Hi eren convidats els grups ecologistes, però no va venir cap d’ells”.

Segons fonts oficials, en l’última acta de la Comissió d'Urbanisme de Lleida, que és la que avalua els projectes de plantes de biogàs, n’hi ha dotze sobre la taula. “Si sumem el total de matèria orgànica que preveuen consumir aquestes dotze instal·lacions, no s’arriba ni al trenta per cent de tots els recursos orgànics disponibles per a la producció de biogàs, entre els quals els purins, que generem a les comarques de Lleida; per tant, ni són macro, ni ens han de portar residus d'un altre lloc”, assegura Botargues, que alhora matisa que “les bioindústries han de tenir una dimensió mínima que ve definida per volum de producte resultant, és a dir, gas renovable, i no per volum de primera matèria consumida”.