L’os de la Zona Alta fa volar la imaginació de petits i grans

Ha sigut un llarg viatge, però per fi soc aquí! Que en tenia, de ganes d’arribar... Conec la Zona Alta des de fa molt, però ara portava uns dies sense venir i la veritat és que l’he trobat molt a faltar. Però ja soc aquí... Que comenci la festa!

Potser alguns ja em coneixeu, però per als que encara no sabeu res de mi em presento: soc l’os de la Zona Alta i he vingut fins aquí per fer volar la imaginació de petits i grans durant aquest Nadal. Bé, per fer volar la imaginació i també una mica per interès personal, tot s’ha de dir. Us explico: aquest any se me n’ha anat el sant al cel i encara no he tingut temps de fer les compres nadalenques, així que havia d’anar a un lloc on tinguessin tot el que necessito ben a l’abast. Que el temps és or, amics i amigues! I per als ossos, també. Així que soc aquí, a la plaça Ricard Vinyes, el centre neuràlgic d’aquest centre comercial a l’aire lliure on la gent pot fer volar la seva imaginació... amb la meva ajuda, esclar!

La veritat és que he arribat una mica més tard del que m’esperava i ja s’ha fet de nit, però soc un os molt positiu i sempre veig la part bona de les coses. Els llums de Nadal ja estan encesos i són molt bonics, es nota que s’han posat amb molt d’amor i esforç.

Ja tindré temps de delectar-me després amb els llums, ara és hora de comprar... Oh! Què veuen els meus ulls? Si hi ha unes firetes! Per l’amor de l’Ossa Major, jo sabia que aquí podria trobar de tot, però unes firetes?! Això és increïble! No m’estranya que a aquesta zona li diguin el Parc dels Somriures, ara mateix està ple de nens que s’ho estan passant d’allò més bé. M’encanta el seu somriure, és contagiós! Crec que faré una volteta jo també... Sí, ja ho sé, tinc moltes coses a fer, però les botigues estan aquí, just al cantó, segur que tindré temps per a tot, ja ho veureu!

Ara sí que sí, després d’aquesta volta estic preparat per al que convingui. Heu d’entendre que he fet un viatge molt llarg per arribar fins aquí, i a més en... Ui! Una mica més i se m’escapa. Encara no us vull dir com he arribat fins aquí. És una sorpresa! Recordeu-me després que us ho expliqui...

Què us deia? No m’ha donat temps ni de sentir una nadala sencera i ja he arribat a la primera botiga. Això serà bufar i fer ampolles, i quan acabi me n’aniré a sopar, que m’ho he guanyat. El difícil serà escollir on, amb tantes possibilitats! Itàlia, cuina mediterrània, hamburgueseria, vegetarià... Encara no és hora de sopar i ja se m’està fent la boca aigua!

Renoi, i aquest egipci d’on ha sortit? Ai! A vegades puc ser una mica ingenu... És un Playmobil! Però què hi fa aquí? Me n’hauré d’informar millor... Però primer, el que toca: les compres!

Que no us havia demanat que em recordéssiu que us expliqués com he arribat fins aquí? Jo soc un os molt despistat, però vosaltres em guanyeu! No passa res, estic tan emocionat per explicar-vos com ho he fet que m’és igual. Sí, ha arribat el moment de revelar el meu gran secret... Sabeu com he arribat fins a la Terra Ferma? Doncs en globus aerostàtic! I espereu, perquè encara no us he dit el millor... L’he portat perquè vosaltres el pugueu provar! Sí, tal com ho llegiu. Que no us he dit al principi que he vingut aquí per fer-vos volar la imaginació? Ja us he deixat caure una pista, segur que més d’un l’haurà agafat al vol. Mira! M’ha sortit un altre joc de paraules... Els ossos podem arribar a ser molt enginyosos quan estem de bon humor.

Com us estava dient, l’associació de comerciants de la Zona Alta de Lleida sorteja un vol captiu al meu globus aerostàtic el dia 23 de desembre. Sí, ha de ser captiu, no em puc arriscar que algú de vosaltres se l’emporti. Que no veieu que si no no puc tornar a casa? Sembla mentida!

I què heu de fer per entrar al sorteig? Molt fàcil, encara hi sou a temps! Teniu temps fins a aquest divendres per anar a comprar a la Zona Alta i participar-hi. Només heu d’omplir la butlleta amb les vostres dades. Així de fàcil! De fet, és tan fàcil que jo també hi concursaré. Al cap i a la fi ja he comprat! Ja sé que el globus és meu, però que no sabeu que els ossos tendim a ser una mica avariciosos? Segur que tots heu sentit parlar del meu oncle, el Winnie-the-Pooh...

Ostres, m’acabo d’adonar que els que ja heu comprat a la Zona Alta devíeu saber quina era la sorpresa. A la butlleta hi apareixo jo al globus! Hi surto bé, oi?

Mira que bé, el Biel! El Biel és un amic meu, sempre que ens veiem ens posem al dia de les nostres coses. Està molt emocionat perquè el cap de setmana passat el seus pares el van portar al pessebre vivent que feien aquí mateix. Diu que se l’han “currat” molt aquests de l’escola FEDAC Lleida. No és el primer que m’ho diu. Jo vaig intentar entrar-hi, però ja heu vist que soc una mica gran... M’ho van haver d’explicar! Caram, no puc fer ni una passa que ja tinc deu persones demanant-me fotos, abraçades... I com m’agrada! Sí, podríem dir que soc una celebrity... Amb tantes bosses la veritat és que ho semblo!

No puc més! Entre firetes, compres, fotos, abraçades i no parar de parlar, ha arribat el moment d’un break. M’asseuré davant d’aquest aparador tan ben il·luminat i aprofitaré per acabar de decidir on vaig a sopar... Ja ho tinc, aquesta nit toca italià! Com que ja he descansat prou, vaig cap allí, a veure si aquest cop tinc temps de sentir la nadala. Bones festes... i bones compres!