L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Un acord amb mediador per continuar negociant el 'compromís històric'"

Ja hi ha acord Junts-PSOE. A l’hora que fem aquesta anàlisi encara no s’han presentat els termes del pacte, però sabem alguna cosa de l’esperit amb què el PSOE i Junts l'anunciaran públicament avui i ara els hi explicarem. Per què, és clar, Carles Puigdemont va posar un llistó molt alt per pactar. Al setembre va dir que el pacte seria possible si hi havia un “compromís històric”. Però és que al juliol, a l’entrevista que li vam fer tot just una setmana abans de les eleccions, va assegurar que “Sánchez no seria investit amb els vots de Junts” perquè “no era de fiar”: “És un tio a qui no li compraries ni un cotxe de segona mà”.

I encara més, dos dies abans de les eleccions, li pregunten a Sánchez:

"Vostè els donaria a canvi un referèndum o una amnistia? 

No, a part que no és una cosa futurible, ja fa cinc anys que governo. L'independentisme demanava l'amnistia i no l'ha obtingut, han tingut indults condicionats que han mantingut les penes d'inhabilitació en l'exercici de càrrec públic d'alguns líders de l'anomenat Procés".

Posicions allunyades. Tot i que sempre cal fer alguna pregunta més:

"Encara que negociessin l'autodeterminació i l'amnistia?

Si algú negocia l'autodeterminació i l'amnistia, li farem l'onada, queda clar. Si Feijóo, fixi's què li dic, negocia l'autodeterminació i l'amnistia, li farem l'onada, però siguem seriosos, ja n'hi ha prou de jugar amb la idea que un govern espanyol concedirà de bones a primeres, perquè d'això li va la cadira de primer ministre, un referèndum d'autodeterminació: abans hi haurà una gran coalició".

¿Hi ha amnistia i autodeterminació, doncs, en l’acord que es presenta avui? Hi ha amnistia, hi ha garanties que el cotxe de segona mà ja no el ven Pedro Sánchez directament, sinó que abans passarà per un concessionari que l’haurà revisat, és a dir, per un mediador que ha de ser internacional, perquè Junts hi havia insistit molt, que havia de ser independent. Per tant, som davant d’un acord que a Junts creuen que descriu el conflicte Catalunya-Espanya i identifica el problema d’una manera acceptable. I la manera com s’ha de trobar la solució, també. Per tant, creuen que hi ha les bases per al compromís històric que Puigdemont va demanar, que hi ha les condicions per poder continuar negociant, que s’ha creat l'oportunitat d’assolir un acord històric (que sigui l’autodeterminació és molt pensar) que canviï la relació Catalunya-Espanya. Això creu Junts. Fins al punt que Puigdemont s’ha posat poètic aquest matí hi ha penjat a X un poema d’Espriu: 

“Deixar de ser aquell gos mesell que llepava l’aspra mà que l’ha fermat tant de temps, i esdevenir únic senyor: això és el que ens mou d’ençà que avui fa 9 anys vam començar a caminar de nou”.

O sigui, que hi ha pacte. A veure, algunes idees: els grans acords els fan els diferents, fins i tot els adversaris. El PSOE dirà que això reforça Espanya perquè reforça la convivència i Junts dirà que això reforça la capacitat de Catalunya de decidir el seu futur. La possibilitat que això sigui un canvi efectiu és complicada, perquè mig Espanya no ho vol i és la meitat d'Espanya que té el poder a l’ombra. Els jutges s’hi oposaran. Fins i tot s’hi oposa Felipe González, en una entrevista a El Confidencial:

"Personalment em sento avergonyit que l'amnistia s'estigui redactant a Brussel·les i amb les persones que pretenen ser amnistiades. Però, sobretot, això ho reclamo perquè el Tribunal Suprem i altres afegits i la instrucció de tot aquell atac sense pietat a la democràcia constitucional, a l'Estatut d'Autonomia, el va portar impecablement el Tribunal Suprem amb totes les garanties. S'ha de confiar que una democràcia plena significa una divisió de poders plena i recíprocament respectuosa."

Té les seus del partit amb manifestacions de feixistes al davant i ell dient que no s’ha de fer de la necessitat virtut, com sí que han acabat fent Sánchez i Puigdemont. El 9-N torna a ser un dia per a la història. El dia que es va obrir la porta perquè tornés el president de la Generalitat a l’exili. Si serà una gran o petita història, el futur ho dirà.

Bon dia.