L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Alcaldessa, realitat i percepció'

Ahir al vespre, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va penjar a Instagram la següent reflexió:

“No s'entén que una mort i actes vandàlics d'una nit a Barcelona generin hores i hores de TV repetint i instal·lant la idea de "violència a Barcelona", obviant que la mateixa setmana s'han produït 6 assassinats més a Catalunya. Llavors, per què les notícies diuen que només Barcelona té un problema de violència? Evidentment que ens preocupa aquesta mort: volem que els Mossos ho investiguin a fons i es faci tot el necessari perquè no es repeteixi, però ja n'hi ha prou de difamar Barcelona!"

Tu pots tenir una Mercè amb un milió de persones al carrer i en pau, i això és excel·lent, però si tu tens una nit amb una mort per apunyalament  i tens destrosses amb saqueig en un barri de la ciutat no hi ha altra manera de qualificar-ho que de violència. I de fracàs policial, dels directors polítics i dels responsables uniformats, perquè l’any passat ja hi va haver destrosses i saquejos, en alguns casos a les mateixes botigues. Vol dir això que Barcelona és una ciutat violenta? No, amb caràcter general no ho és, tot i que preocupen els furts, les estrebades i la reaparició d’armes blanques.