L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La crida a "reaccionar al voltant del rei"'

Així va rebre Pedro Sánchez l’encàrrec oficial perquè formi govern. I després d’acabada l’audiència amb el rei, Pedro Sánchez se’n va anar a la Moncloa a dir dues coses: que no hi haurà referèndum d’autodeterminació i que hi haurà amnistia, però anomenant-la mesura de generositat. Molt clar: vaig jugar-me-la amb els indults, ha sortit bé (no hi ha Urquinaones) i m’ha sortit molt bé (guanyo les eleccions a Catalunya i gràcies als perifèrics, especialment als catalans, tinc opcions de formar govern, tot i haver perdut). La llei d’amnistia no està feta, perquè quan tu agafes 4.000 persones potencialment afectades estàs parlant d’uns quants delictes diferents. 

Posar tot això en una llei que aprovin les Corts i que pugui aprovar el TC demana molta precisió jurídica, i les presses són enemigues de la precisió. Ara bé, els puc dir que les converses sobre l’amnistia han agafat velocitat. Fins al punt que ja corre una finestra per a la investidura que alguns negociadors donen per segura: segona setmana de novembre. O com diu algú que sap com estan les negociacions, ara les línies del camp ja estan pintades. I ara Sánchez començarà les reunions amb els grups que aspira que li donin els vots.

La dreta i la ultradreta treuen foc pels queixals. Ahir a les xarxes van arribar a pressionar Felip de Borbó perquè no li encarregués el govern a Sánchez perquè no té els vots ni va guanyar les eleccions, fins al punt que la Casa Reial va emetre un comunicat justificant per què havia fet l’encàrrec als socialistes.

La paraula clau de Sánchez és generositat, la de Feijóo és mentida, el “govern de la mentida”. El PP va votar contra una amnistia al Senat (on no va aconseguir cap fuga de vots socialistes) i diumenge el PP i Vox es menjaran la manifestació de SCC a Barcelona convocada sota el lema no escrit d’"Espanya es trenca", perquè veuen l’amnistia com una esmena al rei mateix i al seu discurs del 3 d’octubre del 2017, al Tribunal Suprem i a la Constitució.

I alguna cosa més que no em vull estar de remarcar. El PP està demanant una rebel·lió, de moment civil, contra l’amnistia. De fet, és una rebel·lió contra qualsevol govern que no presideixin ells. I la crida a la rebel·lió va fent forat. Mirin aquest article, que va publicar a La Razón, dijous de la setmana passada, un tinent general a la reserva, Luis Alejandre Sintes. És menorquí, parla català, va ser capità general de Catalunya, i escriu sovint sobre qüestions de geopolítica. I diu: 

“Com explicar, si no, l'homenatge d’una vicepresidenta comunista del govern a Waterloo a un pròfug espanyol? Les iniciatives de trencar Espanya no són més que la punta d’un iceberg per trencar Europa, quan estem sabent el que van fer [es refereix a Rússia per incentivar el Brexit]". I (atenció): “O reaccionem al voltant del nostre rei i la nostra Constitució o anem directes, envoltats de caos, al nostre particular Brexit. No dubtin que Putin ho aplaudirà. És la seva venjança”.

Quan un general parla de “reaccionar al voltant del rei”, fa posar els pèls de punta.

Bon dia.