Humor

Entenem per humor la manera de mirar el món que ens fa riure. Diuen els etòlegs que és una de les coses que ens separa dels animals. I és, en tot cas, la manera més humana de reciclar l'agressivitat que neix del patiment i la frustració: un contraverí espiritual.

En medicina antiga, era cadascun dels quatre fluids que secretava el cos: sang, flegma, còlera i melancolia. De les seves proporcions i equilibri en depenia la salut i l'estat d'ànim.

Cap al XVIII se'n deia bon humor del temperament enjogassat que tendeix a veure el costat còmic de les coses. I, a poc a poc, amb bon o sense, va anar adquirint el sentit que té avui.

Crea i exigeix complicitat i és, sens dubte, la via més directa d'escurçar la distància que ens separa de l'altre. Riure plegats de les absurditats uneix més que dues hores de conversa.

No hi ha millor antídot contra l'estrès i l'angoixa. I res ajuda tant a fer relacions socials que tenir un gran sentit de l'humor.

Quan l'humor ens converteix en blanc descobrim fins a quin punt ens prenem massa seriosament. Però també l'humorista, quan es riu de personatges públics, hauria de saber que part del seu èxit es basa en una morbosa necessitat de les masses d'humiliar a qui destaca.

Fer un xou que riu dels famosos pot ser un sa exercici democràtic o un espectacle cruel i idiotitzant. Com amb els quatre humors, tot depèn de la proporció. L'humor que ens fa millors ha de tenir una dosi de tendresa i compassió i riure's, sobretot, d'una condició humana que ens inclou a tots.