Els danesos tenen la nostra simpatia general. No és d’ara que Trump se’ls vol quedar Groenlàndia. Va haver-hi una època (no ho hem somiat, oi?) que els nostres polítics projectaven el futur desitjable de Catalunya com "la Dinamarca del sud", però aquell tren va passar de llarg, i ara no passen trens i les mercaderies s’han d’esperar al port i, com deia el poeta, vosaltres no sabeu què és guardar contàiners al moll.
Són un país petit i endreçat que ha donat al món Andersen, Simonsen i Laudrup (encara que no jugaven exactament en la mateixa posició) i un disseny funcional tan distintiu que, si a l’etiqueta hi diu "fabricat a Dinamarca", serà una peça elegant i de qualitat. I cara.
Dinamarca ha donat també la sèrie Borgen, la protagonista de la qual, l’actriu Sidse Babett Knudsen, diu, en el seu paper de primera ministra: “Va haver-hi un dia que vaig sentir que érem un país unit i que deixàvem de ser els amables perdedors de sempre: quan vam guanyar l’Eurocopa del 92”.
Dimecres, 2.300 danesos van venir a Barcelona a veure el partit de Champions del Barça contra el Copenhaguen. Com que el camp està a mig fer, a les aficions foranes les posen a dalt de tot de la segona graderia, a tocar dels seguidors del Barça, separats per unes mampares. No van ser de les pitjors aficions rivals que ens han visitat, tot i que van llançar ampolles de plàstic plenes de tota mena de líquids sobre els barcelonistes que seien a la vora, primer perquè guanyaven i després perquè perdien. O sigui que perdedors igual, però ja no tan amables. Les ganes d’anar pel món a fer el brètol futboler s’encomanen. Ja dic que s’han vist aficions molt pitjors, però quina llàstima per a l’estereotip danès. A prop d’on jo seia vaig sentir dir: “Si ho arribo a saber porto una bandera americana”.
