El joc juganer de la joguina

Sempre que en derivats del que sembla una única arrel lèxica hi alternen diferents grafies, topem amb un problema ortogràfic que crea força maldecaps.

Sovint això passa perquè part dels derivats són, de fet, pseudoderivats, és a dir, no provenen del lèxic comú: els agafem directament del llatí.

Això explica asimetries com ara tí tol però titular o jove però juvenil o avortar però abortiu . I no falta el que assegura que titola els llibres, cosa que resulta força xocant.

Altres asimetries, però, s'expliquen perquè un nom i un verb del mateix origen han acabat divergint. És el cas de joc i jugar .

Ahir mateix, mentre corregia el Criatures , vaig detectar amb horror un tipus de pare joganer que, ràpidament, vaig convertir en juganer .

Per acabar-ho d'embolicar, hi ha parlants occidentals que diuen amb u tant juganer com joguina . I és que aquest camp semàntic, tan de Reis, és molt lúdic.

Al costat de la joguina hi tenim el joguet , que n'és un sinònim secundari, tot i que si aneu a Figueres podreu visitar el Museu del Joguet de Catalunya. I de qui fabrica joguines en diem joguinaire .

En canvi, del lloc on les podem comprar la norma actual no ens en deixa dir joguineria . Diu que n'hem de dir botiga de joguines . Tenint el sufix -eria i tenint fruiteries, camiseries i sabateries , no hi ha raons per pensar que la joguineria serà sempre incorrecta.

És un mot disponibleen català que si se'ns fes molt necessari podria acabar entrant al diccionari.