LA POR DAVANT L'ENVELLIMENT
Crònica 10/04/2011

L'elit catalana confia en el veterinari que promet l'eternitat

Cristian Segura
5 min
L'elixir d'ou El producte antienvelliment preferit de la 'jet set' catalana es coneix com a Excelsium, "elixir d'ou", "elixir d'or" o fins i tot "els ous d'en Joan".

BarcelonaAl carrer Major de Sarrià hi ha la clínica veterinària on Joan Cunill, veterinari i expert en embriologia, elabora "l'elixir d'ou", un complement nutricional amb què ell garanteix que es pot viure eternament. Assegut a la seva consulta, insensible a la fortor dels animals que són tractats allí, amb un posat tranquil i seriós, Cunill m'assegura: "Si et prens l'elixir diàriament, viuràs eternament amb el mateix aspecte que tens ara, el d'un home sa de 33 anys". En escoltar això, la reacció natural és de perplexitat. Però el seu invent, encara en proves, assegura que ja l'estan consumint 600 persones, moltes d'elles famosos de la societat catalana i espanyola.

Anna Garriga és una de les més destacades relacions públiques de Barcelona i la sòcia de Cunill en el projecte de comercialització de "l'elixir d'ou" -o Excelsium, encara no han decidit quin dels dos noms serà la marca comercial-. Mentre Cunill em descriu com han estat els anys d'experimentació, Garriga prepara una capsa isotèrmica on empaqueta una seixantena de dosis de l'elixir que ha de portar a una de les seves clientes de referència, Diana Garrigosa, la dona de l'expresident Pasqual Maragall.

"Fa cosa d'un any que m'ho prenc i puc dir que he recuperat molta energia. El meu marit no s'ho vol prendre; potser els homes són més incrèduls. Quan puc, li cuino alguna cosa amb l'Excelsium, però poques vegades menja a casa. És una llàstima", explica Garrigosa. Qüestionada per si creu que l'elixir pot fer viure eternament, Garrigosa somriu i conclou que ella no vol ser eterna: "Hi ha un moment en què et canses".

El Dr. Jekyll

La història de "l'elixir d'ou" apareix a la llum pública amb un article que l'actriu Sílvia Bel va publicar a l'edició de l'ARA del 25 de març: "Segons aquesta persona [Cunill] i tantes d'altres que el secundaven en aquella mateixa festa d'alta alcurnia barcelonina, el seu invent meravellós és capaç de frenar radicalment l'envelliment. [...] De mica en mica he sabut que hi ha persones que paguen un dineral per aquestes diguem-ne xeringues bevibles de l'eterna joventut. Jo mateixa en tinc una bossa al meu congelador, que per cert ja deu haver caducat, regalada pel mateix Dr. Jekyll en un intent fallit d'eternitzar-me". Uns dies més tard, la redacció de l'ARA va rebre una carta firmada per "Joan Cunill Aixelà (veterinari)": "Jo sóc Dr. Jekyll. Certament el senyor Punset té raó: «No està escrit enlloc que m'hagi de morir». En el codi genètic només està escrita la mort cel·lular programada, no la mort de tot l'organisme pluricel·lular. [...] Per aconseguir aquesta fita, com molt bé va entendre Sílvia Bel, cal que el nombre de cèl·lules que perdem per la mort cel·lular es regenerin constantment restaurant l'harmonia cel·lular i funcional perduda. I això ho aconseguirem mitjançant el pool de proteïnes reguladores del creixement que busquem en l'elixir d'ou".

Burgesia i poderosos

Joan Cunill és un veterinari de la part alta de Barcelona especialment reconegut per les seves investigacions en la lluita contra el brom ( moquillo ). La seva família és coneguda per la marca d'orfebreria Cunill, fundada el 1916 per Pedro Cunill Vidal. Cunill és el que se'n diu una marca "de tota la vida" per guarnir les cases benestants de Catalunya. Anna Garriga està vinculada per amistat i família amb els més importants polítics i empresaris del país. Tots aquests contactes i els problemes de salut que tots dos han patit els van motivar a ser, ja fa més de vuit anys, "els primers animals amb dues potes que van experimentar amb l'Excelsium", diu Garriga.

Després de 8 anys experimentant amb animals que eren tractats a la clínica, ara ja en fa 4 que ho proven éssers humans. Cunill assegura que produeix actualment 20.000 unitats mensuals de 6 ml. per a unes 600 persones, la majoria de Catalunya però també d'Espanya i fins i tot d'altres països. Gràcies al boca-orella entre aquests clients hi hauria empresaris, figures de les més altes instàncies polítiques catalanes, del món de la cultura i també membres de l'equip tècnic del Barça.

Garriga té un càncer de pulmó i assegura que la seva vitalitat i el fet de no tenir efectes secundaris pel tractament contra el càncer són resultat de les 10 dosis diàries que pren de l'elixir. Cunill, de 50 anys, explica que fa una dècada, just abans de començar a prendre's les primeres proves de l'elixir, era gras i calb; avui és tot el contrari.

Eduard Punset té raó

"L'elixir d'ou" és una combinació de proteïnes extretes de l'embrió d'ou de gallina fecundat. "El nostre organisme guanya i perd cèl·lules. La diferència respecte als productes contra l'envelliment és que l'elixir d'ou no busca només aturar l'oxidació del cos; el que hem aconseguit és que les proteïnes que fan créixer el pollastre regenerin el nostre cos. Som davant d'un nou paradigma en ciència: aturar l'envelliment. De fet, hi ha organismes, com les cèl·lules del càncer, que ja es reprodueixen indefinidament. Com diu Eduard Punset, no està escrit científicament que el nostre organisme no es pugui regenerar. La gent que s'ho pren pot morir, però d'un accident".

El periodista Julià Peiró pren l'elixir des de fa quatre anys. Té un càncer genètic de pulmó. Abans de saber que era genètic, es va sotmetre a sis sessions de quimioteràpia i els metges es meravellaven de l'absència d'efectes secundaris pel tractament, assegura Peiró: "Diuen que ho he superat tan bé perquè em prenc l'Excelsium. La meva parella, des que s'ho pren, ara fa dos anys, ja no té problemes de colesterol. I per a la pell també ens va bé. Fins i tot he vist un gos i un gat que s'ho prenen, cadascun de 22 anys d'edat, saltant amb tanta energia!"

L'objectiu de Cunill és rebre la llicència per comercialitzar-ho amb el segell d'"aliment nou ( novel food )". Segons la legislació de la UE, els aliments nous són els que tenen components modificats genèticament, aliments "amb una estructura primària nova o modificada", obtinguts a partir de "microorganismes, fongs o algues" o aliments sotmesos a un "procés de producció no habitual, que provoquen per la seva composició canvis significatius en el seu valor nutritiu". Des del 1997, només uns 270 productes han rebut l'aprovat de la UE per ser comercialitzats com a novel food. Per aconseguir-ho, Cunill i Garriga han contractat l'empresa d'investigació Nutren-Nutrigenomics, pertanyent a la Universitat de Lleida. Nutren analitza el ventall de propietats de l'elixir i redacten la descripció científica completa del producte. El document oficial que va aprovar la patent el gener passat descriu l'elixir com: "Un complement alimentari per a la prevenció de la caiguda dels cabells. Per altra banda, la seva composició farmacèutica pot ser utilitzada com a medicament per a tractaments antidegeneratius".

El preu actual és d'1,5 euros per dosi i el consum mitjà recomanat és de tres dosis diàries per a majors de 30 anys. Cunill es mostra confiat que en qüestió d'un mes ja podran tenir el vistiplau administratiu per comercialitzar-ho. Abans, però, ultimen un empaquetatge i un mètode per administrar l'elixir que no sigui amb una xeringa. També volen afegir gustos al producte per fer el que sigui més agradable. Garriga assegura que estan dialogant amb la fundació Alícia, de Ferran Adrià, per donar a conèixer l'elixir.

Una exconsellera de la Generalitat que ha provat l'elixir indica que el producte "ha de funcionar per força perquè prové d'un organisme en fecundació, i això té una qualitat alimentària extraordinària". De totes maneres, aquesta política dubta que sigui tan fàcil de comercialitzar, sobretot pels requisits que suposa conservar un aliment tan delicat com és l'ou.

stats