Publicitat
Publicitat

BARCELONA.CAT/DRETSSOCIALS

Les dones grans, les més vulnerables per la pobresa energètica

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que la temperatura en els casos de llars on hi visquin persones grans, infants, malalts i discapacitats no estigui per sota dels 20 graus centígrads

Sí, fa fred al carrer, a les places i als parcs, a la vora del mar, però també en moltes llars, on no poden assumir el cost d’escalfar la casa, o prefereixen estalviar per poder pagar altres coses, també essencials.

La temperatura de la llar és un element clau del benestar, especialment dels col·lectius més vulnerables. No és bo passar fred ni calor: l’estiu del 2003, en què va haver-hi una gran onada de calor, s’ha calculat que va haver-hi 70.000 morts addicionals a tot Europa.

Ara a l’hivern, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que la temperatura de les llars amb persones grans, infants, malalts i discapacitats no estigui per sota dels 20 ºC.

Casa freda, efectes negatius

En un habitatge amb temperatures per sota de nivells recomanables hi ha més risc que els que hi viuen pateixin malalties respiratòries i cardiovasculars, una de les causes de l’augment de la mortalitat durant els mesos d’hivern entre persones d’edat avançada. “Una casa habitualment freda té importants efectes negatius en la salut dels que hi resideixen, tant físics com mentals, causa problemes psicològics i d’aprenentatge en els infants, hi ha pitjors dietes familiars -per falta de recursos econòmics-; a més, en els nens s’associa a un pitjor desenvolupament psicomotor, a guanyar menys pes i a més admissions hospitalàries. Se sap que les dones són més vulnerables als efectes del fred i que els problemes coronaris (infarts aguts de miocardi) durant els períodes freds augmenten en major grau en les dones”, afirma Carme Borrell, gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. “L’aïllament tèrmic de façana és una de les maneres més efectives per alleujar la pobresa energètica i els seus efectes negatius sobre la salut i el benestar de les famílies que la pateixen”, subratlla Carme Borrell.

En el marc del projecte europeu SOPHIE, s’ha realitzat un estudi per analitzar si hi ha relació entre aïllament tèrmic i mortalitat associada al fred en 310 blocs d’habitatge públic situats en 4 barris barcelonins (la Guineueta, la Pau, Verdum i la Trinitat Nova) entre el 1986 i el 2012, un estudi que es publicarà a la International Journal of Epidemiology. L’estudi posa de manifest que en el cas de les dones, més que en els homes, l’aïllament tèrmic de la façana de l’edifici on viuen actua com a factor de protecció, i redueix significativament el risc de mort en períodes extremadament freds.

Entendre la factura

“Les persones amb menys recursos acostumen a anar a viure en pisos menys eficients energèticament, i això fa que hagin de pagar factures de gas i electricitat més elevades, i que tinguin una dependència de les ajudes socials”, diu Oriol Giménez, project manager d’Ecoserveis, una associació sense ànim de lucre que treballa perquè persones i organitzacions enforteixin el seu coneixement sobre l’energia i per garantir-ne l’accés de tothom a un preu just. Ecoserveis ajuda a conèixer, entendre i saber interpretar les factures de gas i electricitat, per reduir-ne els costos (“es poden abaixar fins a un 40%”, afirma Oriol Giménez”). “La immensa majoria de la població no entén la factura d’electricitat”, diu Giménez: “Una enquesta feta a Barcelona i a l’Hospitalet posa de manifest que un 92% d’usuaris no saben quina tarifa d’electricitat té contractada, un 87% no en saben la potència, i un 73% afirmen que entenen poc o gens la factura de la llum”.

SITUACIONS D’ANGOIXA PER NO PODER PAGAR LA LLUM NI EL GAS

El perfil de les persones que pateixen pobresa energètica ha canviat força. “Hi ha famílies normals, que estan treballant, però que tenen uns ingressos baixos i han entrat en la vulnerabilitat. Hi ha molts avis i àvies, sobretot àvies que viuen soles, i també famílies amb fills; estem parlant de milers i milers de famílies, a Barcelona i a tot Catalunya”, diu Manel Rivero, assessor energètic, especialitzat en pobresa energètica. “La gent que pateix pobresa energètica no només acut als serveis socials, sinó també molt als serveis mèdics, angoixats perquè els han tallat o els estan a punt de tallar el subministrament de gas o llum. Alguns fins i tot deixen de comprar menjar, sabates i els llibres de text de l’escola dels nens... per poder pagar les factures”, explica Rivero, que li passa molt sovint que queda amb una persona que pateix pobresa energètica per assessorar-lo, però a l’hora que han quedat no és a casa: és al metge. “Encara que hagis pagat tota la vida a una companyia, si en 60 dies no pagues un rebut ja reps l’avís de tall -lamenta Rivero-. Les companyies no permeten pagar a terminis; molts dels que pateixen pobresa energètica en tenen unes quantes d’acumulades”.

*Pàgines d'informació de la ciutat realitzades amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona

Més continguts de