De Tarragona al món

TarragonaL’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) és actualment una referència mundial. A Tarragona -on té la seu- s’han format durant els seus dotze anys d’existència investigadors que treballen en excavacions d’arreu del món. L’IPHES és un dels cinc centres més importants del món en el seu àmbit: l’estudi de l’evolució humana i social. La recerca se centra en el quaternari: el període que, tenint en compte criteris geològics i climàtics, s’inicia fa uns 2,5 milions d’anys i arriba fins a l’actualitat. Els altres dos àmbits de treball són la docència i la socialització.

Actualment l’IPHES codirigeix o participa d’alguna manera en projectes en catorze països de quatre continents, des d’Atapuerca fins a Geòrgia, passant per Etiòpia i Mèxic. En la seva trajectòria, l’institut tarragoní ha treballat en excavacions a la Xina o Xile. Hi ha tres grans equips a l’IPHES. El primer treballa sobre les primeres fases de l’evolució humana a l’Àfrica i Europa; un segon tracta l’evolució del comportament, i un tercer estudia les últimes fases de les glaciacions i l’adaptació a aquestes condicions.

Com treballa l’IPHES al món?

L’IPHES participa en la direcció d’alguns projectes amb partners dels països on es duen a terme països o de tercers països, mentre que en d’altres s’encarrega d’una tasca concreta. Projectes com els del Marroc, Tunísia, Eritrea, Sicília o Mèxic estan codirigits per l’institut català. El segon cas, per exemple, és el de Geòrgia, on l’IPHES estudia l’evolució dels mamífers en el jaciment més antic fora de l’Àfrica amb presència humana, en un projecte coordinat per l’àrea de paleontologia del Museu de Geòrgia. Els equips de l’institut català treballen gairebé tot l’any: les primeres excavacions comencen al febrer -els últims anys a Eritrea- i acaben al novembre. Algun any també han treballat al desembre o al gener.

L’IPHES capta talent d’arreu del món i també n’exporta. D’una banda, incorpora doctors d’altres països durant dos anys a través de figures contractuals creades per la Unió Europea, i de l’altra, doctors de l’institut català van a treballar en altres països en projectes com els esmentats.

Les principals descobertes de l’IPHES, segons el seu director, Robert Sala, són, d’una banda, el primer fenomen de comportament complex amb l’acumulació de morts a la Sima de los Huesos, a Atapuerca; i de l’altra, a l’Abric Romaní, l’organització de l’espai domèstic neandertal, que va trencar amb la creença que era una espècie poc complexa i la va situar com a més moderna, més pròxima a l’ Homo sapiens.

Present i futur

Sala apunta que els principals projectes en què treballa l’IPHES actualment són a la Boella, on hi ha el jaciment humà més antic de Catalunya, amb un milió d’anys d’antiguitat, i a Caldes de Malavella, on hi ha restes de grans mamífers molt ben conservats, de tres milions d’anys d’antiguitat. Aquesta època va ser l’última en què Catalunya va ser una zona tropical, amb un clima molt càlid, i comprèn el coneixement d’una època i ecologia determinada. El màxim responsable de l’IPHES assenyala que els principals projectes de futur són a Atapuerca (Burgos), al barranc de la Boella (la Canonja, al Tarragonès) i a l’Àfrica. Atapuerca, on hi ha la Cueva Fantasma, en què ja s’han trobat restes de neandertals i s’hi treballarà els pròxims anys, té un gran potencial. Al barranc de la Boella, per la seva banda, hi ha previst fer-hi nous treballs de recerca, però també de consolidació, per evitar que es malmetin els jaciments a causa de les torrentades. La col·laboració amb l’Ajuntament de la Canonja permetrà en un futur pròxim la creació d’un centre d’interpretació. A Eritrea l’IPHES codirigex amb el govern i el principal museu del país unes excavacions amb l’objectiu de localitzar les evidències dels primers homínids plioscènics fins a l’actualitat, mentre que al Marroc s’estudien les primeres fases de la dispersió humana en aquesta zona i la seva adaptació, juntament amb el CENIEH (Centre Nacional d’Investigació sobre l’Evolució Humana) i la Universitat Mohamed I.

Donar a conèixer les descobertes

El primer camp on es donen a conèixer les descobertes d’un equip de l’IPHES és el científic, però es dona molta importància a la socialització del coneixement en la societat. “La primera via de comunicació és sempre la científica, essencialment articles en revistes reconegudes en l’àmbit internacional, comunicacions en congressos, etc. Un cop s’ha fet arribar la recerca a l’àmbit científic, cal fer-ho en un àmbit més general, que es comença a cobrir amb el ressò mediàtic que s’obté de les publicacions i que es complementa amb accions de difusió a diferents nivells i utilitzant tots els mitjans possibles: blogs, exposicions convencionals o xerrades en centres educatius”, explica Andreu Ollé, investigador de l’IPHES que actualment està codirigint unes excavacions a l’Iran.

Per la seva banda, Sala destaca que la socialització dels resultats de la recerca és una de les principals línies de treball de l’IPHES, amb programes no reglats per a les escoles de tot Catalunya que inclouen visites de grups escolars amb tallers molt didàctics, exposicions amb la Diputació, tallers amb grups socials en risc i discapacitats: “El vessant social és un objectiu molt important de l’IPHES”.

Tres dècades de treball

L’IPHES es va crear l’any 2005 amb Eudald Carbonell com a director. El 2015 un dels seus principals col·laboradors, Robert Sala, el va succeir en el càrrec, que Carbonell va deixar per decisió pròpia per poder-se dedicar més a la investigació. Carbonell i Sala són coautors d’obres com Planeta humà i Encara no som humans, llibres de divulgació científica que han aconseguit moltes vendes. Però el grup de treball del quaternari de la Universitat Rovira i Virgili havia començat a treballar molt abans, als anys vuitanta, amb dos grans projectes: Atapuerca (Burgos) i l’Abric Romaní (Capellades). Però també en projectes incipients en diferents punts de la Vall del Francolí-Gaià: Picamoixons, el barranc de la Boella (la Canonja) i el Molí de la Sal (Vimbodí-Poblet). A principis dels noranta la URV s’obre a l’exterior i inicia la cooperació amb altres universitats i centres europeus, i després van iniciar projectes a l’Àfrica, l’Àsia i Amèrica.

Les troballes a l’Abric Romaní van fer veure a la Generalitat que calia fer un pas endavant i crear un institut català a partir del nucli dur de la URV. L’últim govern Pujol va aprovar la creació de l’IPHES i el primer govern tripartit el va posar en marxa. Amb tres patrons: la URV, la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona. Actualment a l’IPHES hi treballen un total de 75 persones, incloent-hi investigadors, tècnics i administratius. S’hi han format unes 500 persones amb màsters, doctorats i programes no reglats.