QUAN ES PARLA de les activitats econòmiques característiques de la Catalunya Sud, s’acostuma a identificar l’interessant binomi que formen indústria química i turisme, que tenen a la província de Tarragona les implantacions més importants de Catalunya. Hi ha un altre sector que, sense tenir un pes econòmic absolut tan gran, també es pot dir que concentra en aquesta província la majoria de la seva activitat, i la de més qualitat: el de la producció de vi.
Espanya és una potència vitivinícola: el primer país del món en extensió de plantació dedicada a la producció de raïm (un 13% del total mundial); i el tercer en producció total, també amb un 13% del total, darrere d’Itàlia (18%) i França (17%). I Catalunya és la tercera comunitat de l’Estat en producció, però la que més cellers exportadors té i la segona que més factura. En aquest marc, Catalunya Sud hi té un paper destacat: té pràcticament la meitat de tota la superfície dedicada a vinya de Catalunya (27.000 ha, un 49% del total), produeix més de la meitat de tot el vi amb denominació d’origen, amb les DO Priorat, Montsant, Conca de Barberà, Terra Alta, Tarragona i la seva participació a la DO Catalunya i a la DO Penedès (7 DO de les 11 catalanes) i té una de les dues DO Qualificades de l’Estat (Rioja i Priorat). D’altra banda, la quantitat en producció va acompanyada també d’una producció de la màxima qualitat: entre els vins catalans i espanyols que obtenen la màxima valoració en els rànquings especialitzats hi ha sempre vins de la DO Priorat i també algun de la DO Montsant.
En matèria vitivinícola, la Catalunya Sud pot també presumir de tenir impacte mundial. ¿Com s’ha produït l’eclosió del sector, sobretot pel que fa a la qualitat dels vins? Sens dubte, fent les coses bé, des de la plantació fins a la venda. I en tots els processos que hi intervenen el coneixement és cabdal. La producció de vi de qualitat requereix molt de coneixement, de tradició, de ciència i de tecnologia, i de tot això qui en sap són uns professionals que estan a la base de l’èxit de tots els cellers: els enòlegs, com els que es formen des de fa gairebé 30 anys a la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili.
