Per què nosaltres?
Soc usuària del metro de Barcelona. És dilluns. Primera hora del matí. He d’anar a la feina. Em llevo abans del que és habitual. Estic neguitosa, la pregunta ja és familiar. Quanta estona trigaré avui? ¿Perdré el bus que he d’agafar després?
He arribat a La Sagrera. Avui estic de sort! És dels dies que ha anat bé. A veure a la tornada com anirà.
Arriba la tarda. Ara és diferent. I això que ja no estem dins la franja anunciada. Fa molta calor a l’andana. Que no vingui més gent, sisplau! El comptador torna a sumar minuts. Suo. Ja és aquí. Ens mirem amb els del costat. Pensem el mateix. Podrem entrar? Ja veiem que no. ¿És just empènyer els que van ofegats a dins per fer-nos lloc? Pobre senyor, quina mala cara! ¿Realment necessita desplaçar-se?
No he pogut entrar. Aquella moto que havia pensat comprar-me potser no és tanta bogeria.
Novè dia de vaga de metro. Per què nosaltres? Per què el mateix dia? Per què les mateixes hores? Fins quan? No podem més!
Que algú ens doni alguna resposta. Els uns o els altres. Però de moment només tenim un gran silenci.
ROSER TRIAY MARQUÈS
BARCELONA
Festival L’Empordà Canta 2017
Aquests dies hem tingut en diferents espais de Torroella un munt d’activitats relacionades amb el cant coral: concerts, actuacions, tallers, conferències, exposicions... Era la segona edició del festival L’Empordà Canta.
Hem pogut escoltar-hi tot de veus magnífiques cantar tant als carrers de la vila com a l’auditori o bé en altres espais. Tots els actes han tingut una gran participació; la música de les veus ha unit públics de totes les edats.
Enguany el Cor Anselm Viola ha celebrat els seus 40 anys amb el concert 40 anys al cor. El director de l’Orfeó Valencià ens va dir al concert de diumenge, titulat Veus i somnis d’altres ports, que ells també estaven de celebració: havien fet 45 anys. Un altre concert que personalment destacaria és el del grup Consolament Ensemble de Rússia.
Diferents estils i composicions que van saber transmetre el punt àlgid d’una mateixa, en el fons, estima per la música. Formes molt diverses de cantar amb la veu i transmetre emocions.
Benvingudes siguin; en volem més per a plaer i coneixement de tots.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Selectivitat: “No ets vàlid”
“Pobreta, no ha arribat a la nota”, “Haurà de fer el seu pla B”, “No li ha anat gaire bé la selectivitat”, i milers de frases més que hem de sentir i que hauran de sentir molts estudiants de segon de batxillerat quan s’enfrontin a la selectivitat.
El problema no és no arribar a aquella nota; el problema és arribar a pensar que si no obtens aquella nota no ets vàlid per fer una carrera.
Com pot decidir una nota si tens aptituds o no per exercir una professió? No són les notes les que fan el mestre o el metge, sinó les aptituds que tenen per fer la seva feina.
Però ningú pensa en aquesta injustícia, en aquest sistema educatiu elitista en el qual o tens una nota excel·lent o ets un fracàs, sense tenir en compte, esclar, el factor humà.
Tenim dret que ens vagi malament un examen, tenim dret a no voler-nos presentar a un examen que decideix el nostre futur o el destrossa. No hi ha dret que, després d’estar lluitant els dos anys de batxillerat, un examen decideixi el nostre futur.
Sisplau, que algú pensi en aquesta injustícia
ANNA DIAZ GRAS
TORDERA
