25-N: no podem lluitar soles
Un any més. Un passet més. Una lluita en la qual tots, i no només les dones, ens hem d’implicar. Hem d’unir-nos i fer força per cadascuna de les dones, de les nenes, de les noies que s’han sentit víctimes de la violència de gènere algun cop a la vida. Avui és un dia per a totes elles. “Una de cada tres dones són víctimes de violència de gènere algun cop a la vida”, vaig llegir l’altre dia. Una de cada tres. Per molta consciència que estiguem prenent, hi ha alguna cosa que no funciona. No podem lluitar soles. No s’ha de lluitar en contra d’ells, sinó amb ells, amb tots els homes que també volen ajudar i que també busquen una societat igualitària. La campanya de He for She n’és un exemple: es configura sota la premissa que la igualtat de gènere no és només cosa de dones, sinó que hi hem de participar tots. I d’aquesta manera, a poc a poc, anirem reduint aquella tercera part de la població i anirem configurant una societat més justa i igualitària.
PAULA RAMISA
SANT CUGAT DEL VALLÈS
Contra la violència masclista: ja era hora!
Em sembla ideal que l’Ajuntament de Barcelona posi mesures per prevenir la violència masclista des de l’escola bressol, i ja era hora que es fes. Tot i així, crec que no n’hi ha prou.
És cert que els rols de gènere es fixen des de petits, i que l’escola té molt a veure en el procés d’aprenentatge dels infants, però realment els que exerceixen més influència en els nens i nenes són els pares, i els rols que aquests desenvolupen a casa, juntament amb la televisió i els programes que veuen des de petits. No només l’escola ha d’actuar: tots i cadascun de nosaltres ha de prendre part per evitar la violència de gènere. Jo com a futura publicista espero poder ajudar en aquest sentit.
PAULA SERRA LLORENS
BARCELONA
Orgull patriòtic
Arran dels brutals atemptats a París i del cant de La marsellesa als camps de futbol, el ministre García-Margallo va declarar que envejava l’orgull gal pel seu país i lamentava que a Espanya no hi hagués el mateix sentiment patriòtic.
Alguns diran que això és culpa que l’himne espanyol no té lletra, però em sembla un argument tan pobre que insulta la intel·ligència més elemental.
Que el Fons Econòmic Internacional digui que Espanya està per sota de Botwana o Malàsia, i que la nostra independència judicial sigui pitjor que la de l’Iraq, segur que no ajuda a l’orgull patriòtic.
Altres aspectes tampoc no hi ajuden, com el mal govern secular d’uns polítics mediocres i corruptes, o que el país no ha sigut mai capaç de donar feina a tota la seva gent fins ara que els permet malviure amb subvencions de misèria. A més, els francesos deuen estar orgullosos d’haver triat el sistema polític que volien: la república democràtica, mentre que nosaltres tenim una monarquia perquè així ho va decidir un general colpista, i es castiga fins i tot la intenció de preguntar el que la gent vol. Quin orgull hi pot haver en això?
MIQUEL GONZÁLEZ QUINTANA
MANRESA
Col·laboració entre estats amics
Una vegada més hi ha proves palpables que a Europa Espanya no hi pinta absolutament res. Hollande va aconseguint sumar aliats contra els terroristes. La seva llista de contactes comença per Cameron, Obama, Merkel, Putin i Renzi. I em pregunto, ¿on és Rajoy? Per què no ha sigut cridat a una consulta? Les pintoresques reaccions a aquest ridícul vénen acompanyades de declaracions com les de Soraya Sáenz de Santamaría, que ha dit que “ningú ha demanat res en concret”. “Si ens convoquen ja ho estudiarem”... Sense comentaris. Quan t’assabentes que un amic està passant dificultats, no cal que et demani ajuda, n’hi ofereixes i punt.
JOSÉ ANTONIO CASANOVAS TOMÁS
BARCELONA
