Cartes al Director 06/01/2016

La carta d’ahir als Reis

Vull compartir la meva carta d’ahir als Reis. Benvolgudes Majestats de l’Orient o d’allà d’on vingueu: amb aquesta carta vull fer unes demandes sense gaires pretensions. Faig la carta a Ses Majestats perquè del rei d’Occident aposentat allà a la Zarzuela en una caseta que ha costat una milionada no n’espero res de res, perquè tant si és de dretes com d’esquerres, no ens beneficiarà mai als catalans. He sigut un bon ciutadà, pago els impostos, procuro no molestar el veïnat, respecto la meva ciutat no embrutant-la i col·laborant en el que puc i prometo que no em vaig barallar amb els meus parents al dinar del dia de Nadal per la política. Per tot això us prego que em porteu: un gavadal de paciència, per tornar a entrar en campanya d’unes noves eleccions catalanes (a mi, les espanyoles, tant me fan); un cabàs d’empatia per aconseguir que més catalans s’apuntin a les tesis independentistes; una majoria folgada i suficient per tirar endavant el procés cap a la independència; unes tones d’il·lusió i esperança perquè tot vagi bé; un candidat a president/a de Catalunya que no provoqui rebuig a ningú; un retir tranquil per a Duran i Lleida (que no es torni a presentar a les eleccions) i així ens deixi a tots descansats; poder prendre decisions en un temps just i raonable; que als espanyols se’ls obri l’enteniment i respectin la nació catalana, i que si hi torna a haver eleccions siguin les últimes autonòmiques. Us dono les gràcies per endavant.

JORDI LLEAL I GIRALT

BADALONA

Globalització o invasió?

Amb el boom del turisme d’aquests últims anys la globalització ha afectat Barcelona com mai. Això es pot veure amb la substitució de botigues catalanes i tradicionals per franquícies universals. Dos exemples molt clars d’aquesta globalització són el de la Llibreria Canuda, al costat de l’Ateneu Barcelonès, i el de la Catalònia, que han passat a ser una botiga Mango i un McDonald’s, respectivament. Però la globalització no es tracta només d’anar perdent establiments històrics i afegir més franquícies, sinó també d’anar incorporant tradicions alienes. Veure com cada dia més famílies celebren el Pare Noel francament em resulta estrany. ¿No n’hi ha prou amb el tió i els Tres Reis Mags? ¿Val la pena col·locar-nos al mapa internacional adoptant noves tradicions però perdent les velles? ¿O és que poden conviure juntes? ¿Per seguir evolucionant com a ciutat cal enterrar abans tot el que ens caracteritza? ¿És que hem creuat la línia de la globalització que ens porta a la invasió d’una cultura més forta i universal?

CÈLIA VENTURA I GABARRÓ

BARCELONA

Puc prometre i prometo...

No comparteixo els ideals de la CUP. Ni de bon tros. Però he de reconèixer que em resultaven simpàtics. “Almenys són coherents i es creuen el que diuen”, pensava. Doncs ara ni això. Resulta que el seu líder, Antonio Baños, dimiteix precisament perquè es veu abocat a complir el que havia promès amb tanta empenta en campanya. ¿Tan clar tenen els polítics que el que diuen en campanya és paper mullat? I, ara, a tornar-hi. Puc prometre i prometo el que em doni la gana, que després ja veuré què faig.

JUAN M. BORDA FERNÁNDEZ

BARCELONA

Negociar?

La CUP està en desbandada; ¿amb qui vol negociar Junqueras? Ara cal tornar a Junts pel Sí, fer pinya; el poble, la gent, espera “un crit, una sola veu”, i tornarà a omplir les urnes. Passi el que passi, tant si guanyen com si perdem, l’independentisme necessitarà al Parlament de Catalunya un partit perseverant fins a arribar a una majoria suficient, indiscutible. Molts, moltíssims, ja som indepedendents de facto.

JOAN MARTORELL I BARBERÀ

MATADEPERA