Marta Afuera: “Diverses persones, entre elles l’Ada Colau, han traït els principis bàsics de la PAH”

Dissabte passat va fer un any del desallotjament del bloc de Salt ocupat durant nou mesos per membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Girona. El bloc va esdevenir un símbol del moviment contra els desnonaments. En les últimes setmanes d’ocupació, però, les plataformes catalanes van decidir desvincular Marta Afuera de la PAH Girona i de la resta del moviment. La PAH Girona-Salt la va ratificar com a portaveu, i hi ha hagut una escissió que ha fet sorgir la PAH Gironès.

Quina és la seva relació amb la resta de plataformes catalanes?

Considerem companys els que estan implicats en la lluita pels drets socials, entre els quals hi ha la lluita per l’habitatge. Ara bé, amb el temps hem vist que el desacord que vam tenir amb la resta de plataformes estava viciat pels interessos d’unes persones que formaven part de la PAH i que tenien uns certs objectius electoralistes. Nosaltres no buscàvem ni cadires ni escales ni res, només defensàvem la situació d’emergència que tenim al nostre territori.

Es refereix a l’Ada Colau?

Parlo de diverses persones, poquetes, i entre elles, sí, l’Ada Colau, que van trair els principis bàsics del moviment des de dins. Això ens va generar una situació difícil de digerir, i a mi m’ha costat recuperar-me. He perdut la innocència dins del moviment en veure la capacitat de manipulació d’algunes persones.Després dels atacs rebuts, per respecte i lleialtat al moviment, vaig callar fins que no tingués clar què passava. Ara crec que és un deure dir-ho perquè pot tenir repercussions a l’hora d’aconseguir canvis en la societat o no. Penso que no es pot justificar la retirada del suport a les famílies del bloc de Salt impulsada per persones que s’estaven preparant per presentar-se a les eleccions. Va ser un acte indigne i n’hem de parlar perquè en el moviment fem autocrítica i aprenguem dels errors. Seria molt important abordar aquest debat de manera interna i també a la societat.

Se la va acusar de no voler acceptar les propostes de solució que els feien.

Aquesta acusació no s’aguanta. Només ens van oferir cinc habitatges que no eren amb un lloguer social per a un període ampli, sinó una cessió d’ús. Quan aquestes famílies, que gairebé no tenen ingressos, no han pogut pagar els 50 euros de lloguer, l’amenaça ha sigut anar al carrer. Hi ha famílies que eren al bloc de Salt que han ocupat altres habitatges, d’altres s’han apilonat en pisos de familiars. No són solucions dignes en un país on tenim centenars de milers d’habitatges buits pagats amb diner públic.

Obrir-los seria la solució?

Es gasten milers d’euros en seguretat per protegir el bloc de Salt, i continua buit. Però el seu esperit segueix viu amb l’organització que tenim, les famílies continuen lluitant. Vam trobar una solució efectiva de convivència al bloc, col·lectivitzant moltes coses. Vam aportar les solucions que l’administració no dóna. La gent se sentia recolzada i d’una manera digna. Seria bo que aquella llavor s’escampés per altres blocs, sobretot de Salt, que és una població amb molt patiment, com Nou Barris.

¿Vostè es considera una persona controvertida?

El meu company, abans de coneixe’m més, em deia: “Uf, tenia ganes de sortir amb tu però pensava que seria difícil, perquè em semblaves una persona dura”. No em considero una persona difícil, el que passa és que certes coses les tinc molt clares i per fer-me canviar se m’ha d’argumentar bé. No em conformo que algú em digui: “No, això no pot ser”. Vull argumentació, perquè tinc bastanta tendència a seguir els meus instints. I cada vegada hi crec més.

És cert que no escolta gaire els altres?

Tinc defectes, com tothom. Hem de millorar com a moviment, aprendre coses, i jo la primera. Suposo que anem amb les piles molt posades, amb moltes pressions. Però hem de tenir més capacitat d’escoltar i de reflexió, sense perdre la força que teníem al començament, perquè és molt important.

De què viu Marta Afuera?

He estat bastants mesos sense tenir cap mena d’ingrés i ara cobro 399 euros del programa Prepara. La Caixa i el Santander em van embargar perquè tinc el tema de la meva hipoteca, tot i que no podien fer-ho. Gasto molt poc i hi ha gent que m’ajuda una mica. Vull aclarir que de la PAH només em paguen entre tots les despeses de telèfon. La majoria de la gent de la PAH som pobres i en el que més gastem és en esprais per a les pancartes.

Vostè també es va hipotecar?

He estat molts anys connectada al que en dic Matrix, aquest sistema de mitjans de comunicació que tenim. En la meva adolescència, la presència mediàtica del capitalisme es va incrementar. Però després hi va haver un dia que vaig haver de deixar de pagar la hipoteca, quan em vaig quedar sense feina i el meu company se’n va anar. El despertar de la consciència és difícil però no impossible. A vegades penso que tot el que m’ha passat amb la hipoteca, que va ser molt dur en el seu moment, i ara amb la PAH, que també, al final resultarà positiu. Encara que també hi ha els que mai es desperten i viuen per sempre més en els mons de Yupi.

Vostè ha passat de militar a CDC a liderar una plataforma d’afectats per la hipoteca. Com ha fet aquest viatge?

És una bona pregunta. Forma part d’allò que deia abans de la connexió a Matrix. Al meu poble, Tordera, des de joveneta formava part de la ràdio local i participava en actes culturals. Em van venir a buscar per engrandir el grup municipal. Hi havia sintonia amb la persona que era el president de Convergència a Tordera, un home amb un perfil socialdemòcrata, i no m’hi sentia incòmoda. Però va durar poc. De seguida vaig veure decisions que no em van agradar, que es prenien a dit per afavorir determinats empresaris urbanístics. Crec que és una de les grans pifiades que he fet a la meva vida. Però de tot se n’aprèn.