Publicitat
Publicitat

Quatre pianos homenatgen Achúcarro en la cloenda del Festival de Torroella

“Un mestre és qui t’obre una finestra des de la qual se’t mostren uns paisatges fins aleshores desconeguts”, diu el pianista Joaquín Achúcarro, que durant més de 28 anys ha impartit el seu mestratge a Europa i els Estats Units. Quatre antics alumnes del pianista, ara ja intèrprets reconeguts i amb un enorme talent, van oferir al Festival de Torroella un concert-homenatge al mestre bilbaí, que durant 25 anys sense interrupció ha actuat al Festival. Al llarg d’aquest temps, Achúcarro i la seva esposa Emma Jiménez han travat amb Torroella un vincle que va més enllà dels concerts i la música; així ho va expressar el músic dalt de l’escenari, visiblement emocionat i agraït, davant els aplaudiments de la sala.

Els pianistes Alessio Bax, Lucille Chung, Daniel del Pino i Marta Espinós van interpretar quatre concerts per a piano i orquestra de J. S. Bach, acompanyats amb solvència per l’Orquestra de Cambra Amadeus de la ràdio polonesa, sota la batuta de la directora Anna Duczmal-Mróz.

Entre 1720 i 1740 J. S. Bach va treballar amb la Societat Musical Telemann del Collegium Musicum de Leipzig i durant aquest període va escriure, entre moltes altres obres, els quatre concerts del programa, que originalment eren per a clavicèmbal. Bach és, de fet, el primer autor que compongué concerts per a clavicèmbal solista; autors anteriors com Vivaldi, Telemann o Corelli prioritzaven el violí com a instrument solista i el 'concerto grosso' –concert per a un petit grup solista. Bach, que sempre reescrivia i reutilitzava material propi i també d’altres compositors, transcriví concerts per a violí d’autors com Vivaldi o que ell mateix havia escrit i els convertí en concerts per a clavicèmbal.

El pianista italià Alessio Bax va obrir l’actuació amb el 'Concert per a piano i orquestra n. 5 en fa major, BWV 1056', que és una transcripció d’un concert per a violí perdut del mateix autor. Bax va captivar el púbic amb un so fi i acurat i un segon moviment sublim: sobre un tímid pizzicato de la corda i la mà esquerra del piano, sobresurt una sola veu cantant, delicada i expressiva. Aquest preciós segon moviment l’usà després el mateix Bach en la simfonia de la 'Cantata' número 156.

Bax i Lucille Chung executaren el 'Concert per a dos pianos i orquestra en do menor, BWV 1062', plenament compenetrats, dialogant entre ells i amb l’orquestra, i amb un tercer moviment ràpid i virtuós. En tercer lloc, Chung, Marta Espinós i Daniel del Primo van inaugurar la segona part amb el 'Concert per a tres pianos i orquestra en do major, BWV 1064', que segurament és una reescriptura d’un altre concert perdut de l’autor per a tres violins.

I, finalment, els quatre solistes interpretaren el 'Concert per a quatre pianos i orquestra en la menor, BWV 1065', que és una transcripció del 'Concert per a quatre violins i cordes en si menor' de Vivaldi. Una explosió d’energia, força i virtuosisme -més encara que en l’original de Vivaldi- que va fer esclatar els aplaudiments de la sala.

Un bis: 'Galop marche', d’Albert Lavignac, a vuit mans en un únic piano, un simpàtic 'divertimento' final que Achúcarro contemplà somrient des de dalt de l’escenari. Un merescut homenatge i un magnífic concert que posen el punt i final al Festival de Torroella, que, una vegada més, ha meravellat el públic empordanès amb concerts esplèndids.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT