Publicitat
Publicitat

MÚSICA

La febre de l’ukelele s’escampa entre els músics més joves

L’instrument s’ha arribat a esgotar a les botigues i es veu sovint als parcs públics

L’ukelele, petit instrument de quatre cordes, viu un dels moments més dolços de la seva història. No només el fan servir novells cantautors de folk i pop, sinó que és cada vegada més habitual veure com el toquen grups de joves en places i parcs, en hores assolellades. L’únic lloc on escassegen sembla que és a les botigues, ja que les vendes s’han disparat en els últims anys i s’arriben a esgotar sovint.

“Tot va començar amb els Manel”, revela el dependent d’una coneguda botiga d’instruments musicals de Girona. Els del quartet barceloní, tal com altres grups i cantautors del nou moviment folk urbà que triomfa popularment a Catalunya aquesta dècada, s’han posat a redescobrir instruments tradicionals i ètnics, però cap ha desenvolupat una fama tan exponencial com aquest petit cordòfon, originari de l’arxipèlag de Hawaii, tot que hi va ser introduït el 1878 per immigrants portuguesos de Madeira.

Exotisme al jazz

Durant tot el segle XX va ser molt usat al jazz i al pop per donar-li un caire pintoresc o exòtic. Actrius com Marilyn Monroe o Audrey Hepburn el van immortalitzar en cèlebres escenes de pel·lícules inoblidables. Amb l’arribada del nou mil·lenni i la nova explosió del folk, músics anglòfons de gran volada com ara Jack Johnson i Patrick Wolf, el grup Beirut o fins i tot Taylor Swift l’han recuperat i popularitzat, i s’ha fet visible en vídeos per internet que ràpidament esdevenen virals.

L’ukelele -també, abreujat, uke - posseeix una sonoritat molt reconeixible, dolça i agradable i s’ha revelat perfecte per a músics amateurs o aficionats.

Fer música ja no és elitista

És el que explica la cantautora i contacontes Marina Gil: “Avui dia és molt fàcil aprendre a tocar un instrument amb tutorials del YouTube. La gent està més oberta a la creativitat i ha deixat de ser elitista fer música. A més, per mida, pots portar l’ukelele a l’avió i anar a tot arreu”. A part del poc pes i les dimensions reduïdes, també cal tenir en compte el preu. “En ser molt sol·licitat, països com la Xina i Indonèsia el produeixen de manera massiva i a baix cost”, expliquen els responsables de la botiga de música Eiximenis. “En moltes escoles ha acabat substituint la flauta com a instrument principal d’aprenentatge”, afegeixen.

Company de viatge i cançons

Malba Vila, directora de l’Espai Musical de Celrà, és conscient d’aquesta moda al voltant de l’instrument hawaià. Aquesta professora de piano reconvertida a docent d’ukelele ensenya a grups d’adults: “Hi ha molta demanda, ja que és un instrument fàcil, efectiu i que pot acompanyar moltes cançons”. Per facilitat, versatilitat i preu, molts grups de joves el fan servir a les places i espais públics de les ciutats, com al Parc del Migdia de Girona. Una colla de joves que té el seu punt de trobada en aquest espai reconeix que de vegades es troben que al grup hi ha dos o tres ukeleles. La Júlia, una de les joves que acaba d’adquirir l’instrument, explica: “Només sentint-lo ja t’encomana felicitat, és un instrument optimista”.

La seva amiga Pasku assegura que li serveix per tocar versions, des de Dire Straits fins a P.A.W.N. Gang. L’auge dels ukeleles ha fet que n’apareguin amb formes i dissenys curiosos: els elèctrics, que reprodueixen fidelment les mítiques formes de les Fender i Gibson, constitueixen l’últim crit i es poden adquirir a internet per menys de 30 €. Altres instruments similars, com el charango (provinent dels Andes), el tiple (del Carib) o el cavaquinho (molt usat en els països d’expressió portuguesa i avantpassat directe de l’ukelele) també són cordòfons de petita envergadura, però solen ser molt més cars, ja que normalment provenen de manufactura artesanal i no industrial.

Més continguts de