Publicitat
Publicitat

El primer projecte de la Unió per la Mediterrània serà a Gaza

Abbas busca suports per a Palestina

El president palestí, Mahmud Abbas, va assegurar ahir a Barcelona que 117 països reconeixen ja l'Estat palestí, i es va mostrar determinat a portar la seva petició d'acceptació a l'ONU al setembre.

Mahmud Abbas va optar ahir per una opció de màxims. Palestina vol anar "primer al Consell de Seguretat de l'ONU" per demanar "ser acceptat com a membre de ple dret de les Nacions Unides" i si hi hagués una resposta positiva aleshores tornarien "per negociar amb la part israeliana tot el que hi ha pendent". El president palestí manté que l'objectiu és plantejar el reconeixement de l'Estat palestí a la 66a Assemblea General de l'ONU del mes de setembre que ve.

Tot i el suport d'aquests 117 països a un Estat palestí amb les fronteres del 1967, la Unió Europea continua dividida sobre un possible reconeixement, i els Estats Units podrien vetar al Consell de Seguretat l'acceptació de Palestina com a membre de l'ONU. Washington encara no té "una postura oficial", va mantenir ahir Abbas. Alemanya, que actualment és membre del Consell de Seguretat, és una de les veus europees contràries al reconeixement. La diplomàcia francesa s'hi ha mostrat oberta i el Regne Unit tampoc tanca cap porta.

Els esforços per aconseguir el reconeixement d'un Estat palestí "no van en detriment de la pau ni de les negociacions amb Israel", va explicar ahir un Abbas en plena gira internacional, convençut d'haver aconseguit a Madrid el suport del govern espanyol a la proposta palestina de recórrer a l'ONU a finals de l'estiu. En un comunicat difós pel ministeri d'Afers Estrangers espanyol després de la trobada d'Abbas amb la ministra Trinidad Jiménez, Espanya considera "legítima" l'opció de recórrer a les Nacions Unides, però Madrid definirà la seva posició en funció de les propostes concretes que es plantegin a l'ONU.

Pressió pel diàleg

El president espanyol, Rodríguez Zapatero, es va apuntar ahir a les demandes que dilluns ja va formular el Quartet per al Pròxim Orient -format per les Nacions Unides, els Estats Units, Rússia i la Unió Europea- en què exhortava israelians i palestins a crear les condicions necessàries per rellançar les negociacions de pau.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va assegurar ahir, en una entrevista a la televisió àrab Al-Arabia, que està disposat a comprometre's "immediatament" en unes noves converses de pau "directament amb el president Abbas". "Tot és sobre la taula, però cal seure a taula", declarava Netanyahu. "Tant si és a casa meva, Jerusalem, com a Ramal·lah o on sigui". El líder palestí li va deixar clar des de Barcelona que el diàleg no aturaria aquest esforç pel reconeixement. "Sigui quin sigui el resultat a l'ONU, sabem -va dir Abbas- que tornarem a la taula de negociacions amb els israelians".

La UpM ressuscita

La de Mahmud Abbas és la visita de més alt nivell polític que ha rebut la secretaria general de la Unió per la Mediterrània des de la seva posada en marxa. Ahir, la UpM va revifar. Abbas va agrair que el primer projecte d'aquesta Unió, aprovat per consens, hagi apostat per Palestina, buscant el finançament necessari per construir una plana dessalinitzadora d'aigua que hauria de portar uns cent milions de metres cúbics anuals d'aigua potable per a la població de Gaza. El projecte té un cost de 300 milions d'euros i, "a més de visibilitat estratègica", també tindrà, segons el nou secretari general de la UpM, Youssef Amrani, "un impacte quotidià per a la població de Gaza". Amrani es va mostrar confiat que les coses han començat a canviar en les relacions entre la UE i els seus socis del sud de la Mediterrània. "El context de transicions democràtiques iniciat en alguns països necessita un acompanyament substancial" i la UpM és, segons el seu responsable, l'únic marc "en què àrabs, israelians i europeus poden tenir un diàleg polític fructífer".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT