Publicitat
Publicitat

Informe del consell d’europa sobre crim organitzat

Acusen de tràfic d’òrgans el primer ministre de Kosovo


Una investigació internacional que s’ha fet en dos anys acusa el primer ministre de Kosovo de ser al capdavant d’un clan d’empresaris criminals que s’encarregaven d’una xarxa de tràfic d’òrgans. El grup extreia el ronyons de presoners serbis que van executar durant el conflicte de Kosovo el 1999.
L’informe que s’ha elaborat per al Consell d’Europa fa referència al primer ministre kosovar, Hashim Thaçi, l’exlíder de l’Exèrcit d’Alliberament de Kosovo (UCK), com el cap del Grup de Drenica. Aquesta xarxa de crim organitzat es va desenvolupar a Kosovo i Albània després de la guerra i va exercir el control sobre la venda d’heroïna i narcòtics, i sobre sis centres secrets de detenció per al mercat negre de ronyons humans.
Pel govern kosovar, calúmnies
Després que aquest informe es fes públic, el govern de Kosovo el va qualificar de calúmnia i d’intent de perjudicar Thaçi, de 42 anys, que lidera el partit que va guanyar diumenge les primeres eleccions al país després de proclamar la independència de Sèrbia. Després que s’acabessin els combats a Kosovo el juny del 1999, es va establir una xarxa lligada a “una conxorxa criminal organitzada més àmplia i complexa” que va actuar a tres països més i es va mantenir durant més d’una dècada, segons aquest informe. El polític suís Dick Marty, membre de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, s’ha encarregat de preparar-lo. Marty va encapçalar aquesta investigació i abans va estudiar acusacions que la CIA va fer servir per capturar i empresonar sospitosos de terrorisme a Europa.
La xarxa kosovar ha fet front aquesta setmana a una altra investigació amb el començament d’un judici a la capital, Pristina, per processar set homes, inclòs un alt càrrec del ministeri de Salut. Els acusen de captar vint persones de països empobrits, a qui prometien pagaments pels seus ronyons, que venien a receptors per un preu d’entre els 82.900 i els 103.300 euros.
El Consell d’Europa, no lligat a la Unió Europea, està format per 47 estats membres i es fa càrrec del Tribunal Europeu de Drets Humans. L’informe es va encarregar com a resposta a les acusacions de tràfic d’òrgans incloses en una memòria de l’actual ambaixadora suïssa a l’Argentina, Carla del Ponte, que va ser fiscal del Tribunal Penal Internacional per l’antiga Iugoslàvia, l’òrgan de l’ONU que persegueix sospitosos de crims de guerra. Al seu llibre La caza, Del Ponte assegura que albanokosovars van passar de contraban òrgans de serbis segrestats després del final de la guerra el 1999. Però no va poder aportar cap prova de tràfic d’òrgans als jutges del tribunal mentre en va ser fiscal.
Una xarxa controlada per l’UCK
Segons l’informe, el tràfic es basava en centres de detenció per tot Albània que controlava l’UCK. Aquests recintes militars es convertien en domicilis privats, com granges i graners, que finalment es feien servir com a clínica d’operacions on els òrgans humans es venien a clíniques privades de l’estranger.
Marty demana més recursos i una investigació independent per esbrinar què va passar als centres de detenció. Part del problema, segons l’informe, és que després de la guerra la comunitat internacional va considerar els albanokosovars víctimes i els serbis “opressors perversos”. “No hi pot haver una justícia per als guanyadors i una altra per als perdedors”, diu Marty.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT