Publicitat
Publicitat

EL CATALÀ A L'ESCOLA

La constitucionalitat de la llei d'educació i l'èxit de la immersió seran els arguments

Així prepara el Govern el recurs a la interlocutòria

El consell executiu que es reunirà aquest matí a la sala Tàpies del Palau de la Generalitat tindrà damunt la taula el recurs que l'assessoria jurídica del Govern podria presentar avui mateix davant del TSJC. Un document que s'ha anat gestant en els últims dies i que es basarà en dues argumentacions: la constitucionalitat de la llei d'educació de Catalunya (LEC) i de la llei de normalització lingüística i l'èxit pedagògic i social de la immersió.

Fonts del Govern expliquen que el primer aspecte -l'aval jurídic de la LEC- és el que té més pes en el recurs, a partir de la idea que només el Tribunal Constitucional és qui pot obligar a modificar o derogar algun dels seus articles. Els advocats de la Generalitat argumentaran aquest suport jurídic a partir de dues sentències anteriors que legitimen el règim del català com a vehicular a les aules: una primera del Constitucional, amb data de 23 de desembre del 1994, que va donar la conformitat a la llei de normalització lingüística de Catalunya, i la de l'Estatut de Catalunya, dictada pel mateix Constitucional el 28 de juny del 2010, que "no va derogar cap article de la normativa que regula aquesta matèria".

Els assessors jurídics volen fer especial menció en el fet que el fonament jurídic 24 de la sentència de l'Estatut manifesta que "és perfectament legítim que el català, en atenció a l'objectiu de la normalització lingüística a Catalunya, sigui el centre de gravetat del model lingüístic, sempre amb el límit que no s'exclogui el castellà i que es garanteixi el seu coneixement i ús en el territori". Fonts del Govern admeten que el rerefons jurídic radica especialment en l'ambigüitat de moltes de les expressions que es recullen en els fonaments de dret, tant de la sentència de l'Estatut com en una altra del Suprem, del 9 de desembre del 2010, que poden donar peu a moltes interpretacions i aquí és on se centraran els esforços en el sentit que no cal introduir canvis en la normativa, primer per raons purament de competències judicials, però també perquè es considera que l'esperit de les sentències ja es recull a la LEC, que a través del seu article 10 compleix el mandat legal segons el qual els currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar l'ensenyament obligatori, d'acord amb el marc europeu comú de referència per a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de les llengües.

Realitat sociolingüística

El recurs, tal com ja es va fer en el primer escrit presentat a instàncies del TSJC, ampliarà les dades sobre la realitat sociolingüística de Catalunya a partir de tres documents que tenen l'objectiu de demostrar que és necessari mantenir la immersió i que, en cap cas, aquests sistema ha anat en detriment del coneixement del castellà. Per una banda s'incorporaran de nou dades de l'estudi "Coneixements i usos del català a Catalunya" del Baròmetre de la Comunicació, així com un certificat sobre l'evolució d'alumnes estrangers a les aules i un altre informe tècnic, del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, sobre el coneixement de les llengües catalana i castellana.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT