Publicitat
Publicitat

LA CURSA CAP A LES MUNICIPALS

Les nuclears o el turisme salven alguns consistoris de l'ofec financer

Ajuntaments rics, tot i la crisi

No és el mateix disposar de 400 euros anuals per habitant que de més de 10.000. En un moment en què la majoria d'ajuntaments passen estretors financeres i fan equilibris per garantir els serveis dels seus ciutadans, hi ha alguns consistoris catalans que, aliens a les dificultats econòmiques, segueixen nedant en l'abundància. Són l'administració més directa; han assumit, durant anys, el cost, l'oferiment i la gestió de serveis de què no tenen la competència i, quan els ingressos estan en caiguda lliure, sobretot per l'aturada immobiliària, la situació s'ha tornat insostenible. A no ser que una central nuclear, un abocador, una presó, una petroquímica o el turisme els treguin les castanyes del foc.

Són instal·lacions que, d'entrada, generen recels pel seu impacte ambiental o social, però que suposen una indiscutible injecció per a les arques municipals. La població d'Ascó, que compta amb 1.600 habitants, té aprovat per al 2011 un pressupost de 17,4 milions d'euros, xifra que es tradueix en uns 10.875 euros anuals d'inversió per càpita. El 80% dels seus ingressos provenen en gran part dels impostos directes que paga la central nuclear, on treballa una quarta part de la població. La capacitat dels comptes d'Ascó és tan elevada que quadruplica la de municipis de dimensions similars i fins i tot triplica la de la capital de comarca, Móra d'Ebre, amb tres vegades més població.

I xifres com aquestes es tradueixen en serveis i ajuts insòlits per a la majoria de catalans. A tall d'exemple, un universitari resident a Ascó que acabi la carrera en el temps previst rep 3.000 euros de bonificació i els veïns menors de 35 anys que s'hi volen construir una casa poden rebre un ajut de fins a 20.000 euros. A la gent jove que viu de lloguer, l'Ajuntament els paga 100 euros de la quota mensual i, a més, tots els estudiants tenen transport escolar gratuït durant l'ensenyament obligatori.

Els Estopa al festival d'Ascó

Ascó també té una televisió local per cable i disposa d'instal·lacions esportives de luxe, entre elles, un estadi amb pistes d'atletisme. Compta amb una escola de música i una residència d'avis de primer nivell. La cirereta, l'Ascó Summer Festival, amb una cartellera d'excepció. L'any passat hi va actuar Estopa. "Som conscients dels privilegis que tenim i que anem contra la tendència". "Amb el pressupost intentem fer una política d'incentius i donar resposta a totes les necessitats dels nostres ciutadans", explica l'alcalde d'Ascó, Rafael Vidal, que es presenta a la reelecció per CiU tot i l'expedient que li va obrir el partit per la seva posició favorable al magatzem nuclear.

Aquests avantatges els coneixen força a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, l'altre municipi tarragoní que allotja una central i que té per al 2011 un pressupost de 16,8 milions. A la mateixa demarcació de Tarragona, la Pobla de Mafumet, amb uns 2.600 habitants, es beneficia també de més de 3.000 euros a l'any per habitant gràcies als impostos que paga la petroquímica.

Unes contractacions mínimes

A l'altre extrem, els veïns de Sant Joan de Mollet veuen els privilegis d'Ascó com si fossin d'una altra galàxia. Segons els pressupostos liquidats el 2009, el municipi compta amb 400 euros i escaig anuals per a cadascun dels seus pocs més de 500 habitants. La principal queixa del seu alcalde, Ramon Vidal, de CiU, se centra en el personal que, per llei, està obligat a tenir l'Ajuntament, amb un pressupost d'uns 240.000 euros. "Hem de tenir un arquitecte, un aparellador, un secretari administratiu, una administrativa i un secretari del jutjat de pau", explica.

Amb l'escassetat de recursos, el municipi procura racionalitzar i no estirar més el braç que la màniga. De fet, el consistori no té deute. Els serveis de manteniment de la via pública els contracten en funció de la necessitat del moment i, per a tasques com la recollida d'escombraries, mancomunen el servei amb altres poblacions. Les obres es fan gràcies a les subvencions de la Diputació i el manteniment dels espais verds s'espaia al màxim. Sempre a la corda fluixa. Sempre fent equilibris.

Uns registres enganyosos

Però a vegades els números són equívocs. És el cas del Port de la Selva, que sovint és considerat un municipi ric. Si només es tenen en compte el miler d'empadronats a la localitat, el consistori, que obté gran part dels seus recursos dels impostos del turisme, disposa d'uns 7.000 euros anuals per habitant. "Es tracta d'una fórmula perversa, som un nucli turístic que, en certs moments de l'any, rep fins a 18.000 persones més", argumenta l'alcalde, Genís Pinart. Si es divideix el nombre de pernoctacions entre els 365 dies de l'any, surt una mitjana de 4.000 persones diàries, però el poble rep els ajuts corresponents a un nucli d'un miler de residents. Per tant, malgrat les aparences, també li toca estrènyer-se el cinturó. Com a la majoria d'ajuntaments, que esperen amb candeletes un nou model de finançament local que els permeti respirar, una vella reivindicació del món local pendent d'executar des de fa massa anys.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT