Publicitat
Publicitat

LA SORTIDA DE LA CRISI

La reintroducció d'aquest tribut obligarà a pagar molts contribuents que havien abaixat la guàrdia

Caçats per l'impost de patrimoni

La urgència amb què s'ha reinstaurat l'impost de patrimoni ha agafat a contrapeu molts empresaris que no tindran més remei que pagar-lo. I això malgrat que abans tenien dret a escapar-se'n.

Amb la llei a la mà, aquest any hi haurà diversos empresaris catalans a qui els tocaria pagar més de 10 milions d'euros per l'impost de patrimoni, un tribut que el govern espanyol va suprimir el 2008 i que ara ha reintroduït davant la falta de diners. Aquesta reforma, aprovada per la via urgent, ha agafat per sorpresa nombrosos propietaris d'empreses familiars, que aquest any no podran esquivar l'impost i l'hauran de pagar.

El govern espanyol va anunciar que tothom que disposi d'un patrimoni de més de 700.000 euros haurà de passar per caixa i, en cas de tenir en propietat un habitatge d'ús habitual (les segones residències no compten), el llistó s'apuja fins al milió d'euros. De totes maneres, aquests paràmetres són virtuals perquè, en realitat, aquest impost està transferit a les comunitats autònomes, que poden establir (i, de fet, estableixen) límits diferents.

L'habitatge és una de les dues grans exempcions que permeten no pagar l'impost, ja que les vivendes de menys de 300.000 euros no tributen. La segona gran exempció és tenir una empresa familiar, un format de companyia molt habitual a Catalunya. I és aquí on alguns contribuents tindran problemes.

No tothom que tingui una empresa familiar evita el pagament de l'impost de patrimoni. S'han de complir uns requisits que, fins al 2008, moltes complien. Quan Zapatero va eliminar aquest tribut, algunes d'aquestes empreses van desatendre els requisits en considerar que ja no eren necessaris. Però ara que s'ha reintroduït l'impost no tindran cap altra alternativa que no sigui pagar. La urgència amb què el govern espanyol ha tornat a aprovar el tribut (ho va fer amb reial decret llei, una fórmula que li permet executar una norma sense necessitar el suport del Congrés) ha impedit cap escapatòria.

Entre els requisits que s'han de complir hi ha, per exemple, que un membre de la família tingui funcions directives a l'empresa familiar (i que cobri més de la meitat del seu salari per aquesta feina) o que més de la meitat dels actius estiguin ficats en activitats econòmiques (han de ser diners en circulació i no poden estar immobilitzats en cap dipòsit o préstec). I el més important: quan acaba l'any no es pot haver estat més de 90 dies sense complir aquests requisits.

Considerant que la reintroducció de l'impost de patrimoni es va aprovar al setembre, hi ha empresaris que no són a temps de complir els requisits, ja que s'han saltat el límit dels 90 dies sense complir-los. "El 2011 molts contribuents s'enganxaran els dits", expliquen des d'un gran bufet d'advocats de Barcelona. "El 2012 probablement ja no passarà el mateix, però aquest any hi ha poc a fer".

El govern espanyol assegura que l'objectiu de l'impost de patrimoni és "que els que més tenen contribueixin en més mesura a la sortida de la crisi", per exemple "afavorint el compliment dels objectius d'estabilitat" (és a dir, reduint el dèficit). Els fiscalistes dubten que realment això s'aconsegueixi per aquesta via. La previsió del govern és que aquest any s'ingressin uns 1.000 milions d'euros per patrimoni (la crisi farà baixar la recaptació a la meitat respecte al 2007, l'últim any en què es va cobrar).Tenint en compte que el dèficit d'Espanya supera els 60.000 milions d'euros, "l'impost de patrimoni tindrà poca influència en la reducció del dèficit", explica Pablo Torrano, soci del bufet Garrigues.

En el mateix reial decret amb què s'aprovava l'impost, el govern hi afirmava que es tractad'una mesura "temporal" i "exclusivament per als anys 2011 i 2012". Però, "el gran dubte és si realment durarà només dos anys", segons Anabel Morcillo, associada sènior de Landwell. Mariano Rajoy ja ha dit que vol suprimir l'impost l'any vinent però ha deixat la porta oberta a fer-se enrere en funció de l'estat de les finances públiques.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT