Publicitat
Publicitat

CRISI DE L'EURO CANVIS DE GOVERN

Berlusconi accepta marxar quan s'aprovin les exigències de Brussel·les

El Cavaliere, descavalcat

Itàlia obre una nova fase política després que Silvio Berlusconi hagi acceptat dimitir un cop s'hagin fet les reformes promeses. Els mercats pressionen perquè sigui algú altre qui tregui el país de la crisi.

La pressió dels mercats ha pogut amb Berlusconi. El Cavaliere ha estat l'última víctima política de la crisi de l'euro, i ahir va anunciar que dimitirà un cop s'aprovin les mesures d'austeritat exigides per Brussel·les, incloses en els pressupostos del 2012 i que està previst que es votin al Parlament italià abans de final de mes.

Fa dies que Berlusconi es trobava cada cop més arraconat i fins i tot havia patit desercions entre les seves files. En l'última setmana quatre diputats de la seva formació havien passat a l'oposició, i el principal soci de la coalició de govern i líder de la Lliga Nord, Umberto Bossi, va recomanar ahir al Cavaliere que s'apartés per deixar pas a noves cares per liderar el PDL. Bossi, que el 6 d'octubre ja va suggerir la possibilitat de celebrar eleccions anticipades, va assenyalar com a possible substitut el secretari del PDL, Angelino Alfano.

Malgrat que Berlusconi i Bossi s'han mostrat partidaris de convocar eleccions anticipades, serà el president del país qui decideixi la millor opció després de consultar les diferents formacions. Entre les opcions possibles no es descarta la possibilitat de formar un nou govern que aglutini una nova majoria de centredreta, una possibilitat que permetria que la coalició formada pel PDL i la Lliga Nord es mantingués al poder, sense necessitat d'eleccions, si presenta un nou líder que aconsegueixi acontentar la majoria dels diputats del Parlament.

Una altra de les possibilitats és la formació d'un govern tècnic, l'opció preferida pels mercats, que podria liderar l'excomissari europeu Mario Monti fins que no tinguin lloc les pròximes eleccions, previstes per al 2013. Una situació que Itàlia ja va viure els anys 1993-1994, quan un executiu de tecnòcrates liderat per Carlo Azeglio Ciampi va governar el país fins als comicis del 1994, que van donar la primera victòria a Berlusconi.

L'altra opció, també factible però força improbable per la dificultat que hi hauria a l'hora d'arribar a un consens, és la creació fins al 2013 -quan toquen les eleccions- d'un govern d'unitat nacional liderat per un polític que acontenti tant la dreta com l'esquerra.

"Després de l'adopció de les mesures, el president del Consell remetrà el seu mandat al cap de l'estat, que procedirà a les consultes" amb els partits polítics per a la formació d'un nou govern, va dir ahir en un comunicat el president de la República, Giorgio Napolitano, després de reunir-se amb Berlusconi minuts més tard que el Cavaliere perdés la majoria parlamentària en una votació clau.

"Ens hem de preocupar del que passa als mercats financers, que no creuen que Itàlia sigui capaç d'aprovar les mesures que la UE ens ha demanat. Hem de demostrar als mercats que anem de debò, el més important és el bé del país", va dir ahir el primer ministre a la televisió italiana TG5 en tornar de la reunió amb el president Napolitano. "Després de mi, només veig el vot", va afegir el primer ministre, que es va decantar per convocar eleccions anticipades abans que crear un govern tècnic o liderat per l'oposició.

Sense majoria parlamentària

L'executiu italià presentarà avui al Senat la llei d'estabilitat, que inclou els pressupostos del 2012 i conté algunes de les mesures econòmiques que exigeix Brussel·les per superar la crisi. Es preveu que el Senat aprovi la llei abans del 18 de novembre, perquè després passi a votar-se a la Cambra de Diputats, segons va afirmar ahir el relator d'aquest decret llei, Massimo Garavaglia, de la Lliga Nord, formació que amb el Partit de la Llibertat (PDL) lidera la coalició de govern a Itàlia. Un cop aprovada per les dues cambres, Berlusconi dimitirà. El primer ministre ha lluitat fins al final per mantenir-se al poder, i fins ara ni els reclams de l'oposició ni la col·lecció d'escàndols sexuals i legals que acumulava li havien impedit continuar al capdavant del govern. La desconfiança dels inversors amb Itàlia ha vençut aquest veterà supervivent, que al llarg de la seva vida política ha superat més de 50 qüestions de confiança. Dilluns les borses van reaccionar amb alegria quan es van publicar els rumors sobre la possible dimissió de Berlusconi. Un senyal fulminant que dictava el camí a seguir. El toc final va arribar ahir, quan el primer ministre va perdre la majoria parlamentària en una votació clau. La Cambra de Diputats italiana va aprovar els comptes de l'estat del 2010 per 308 vots a favor i una abstenció, vuit menys dels necessaris per aconseguir una majoria absoluta. L'oposició va acudir a la votació però va acordar en bloc no votar, una maniobra política per deixar que fossin només els afins al Cavaliere els que ho fessin i poder veure així qui li girava l'esquena. "M'han traït", va dir el primer ministre italià després de la votació.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT