Publicitat
Publicitat

ELECCIONS ESPANYOLES

Diu que plouran insults

De jove, Joan Agut va llegir grans obres de la literatura universal i es va acollonir: "Vaig entendre que jo mai podria escriure llibres tan bons com aquells", m'explicava. Més endavant va llegir autors contemporanis i va guanyar moral: "D'igualar allò sí que m'hi veia amb cor". Als noranta va muntar una editorial, Thassàlia, i va tenir la sort de tenir la desgràcia d'arruïnar-se. Aleshores, amb més de seixanta anys, va aparcar els complexos i va encetar una prolífica carrera d'escriptor. L'últim cop que hi vaig parlar em va dir que estava immers en un llibre i que, en enllestir-lo, es moriria.

Sí, ja sé que sóc a les pàgines de política, però és que la notícia de la mort de l'escriptor i editor m'enxampa en hores baixes: esquivada (de moment) la síndrome d'Estocolm, començo a pensar que si el nivell de certs polítics és realment el que ens mostren, fins i tot jo m'hi podria dedicar, a fer mítings. Ara resulta que m'he de preparar per encaixar insults: "Ja portem molts insults a sobre, i queden molts dies de campanya. Han rebut els andalusos, els extremenys, els jornalers, els bisbes i jo. Qualsevol de vostès en pot rebre algun, d'insult", ens adverteix Carme Chacón, a mi i a trenta-tres periodistes més. Ai, mare.

I què coi em diran? En una altra campanya em van acusar de frívola, exagerada, convergent (dit per un socialista) i socialista (dit per un convergent), i vaig sobreviure. Però si algú s'extralimita puc reaccionar vés-a-saber-com, que tinc la pell fina i la llàgrima fàcil. No havíem quedat que ens llevaríem ben d'hora per pencar sense excuses ni retrets? S'ha fet molta conya amb l'hora que ens sona el despertador, tot i que la clau de les paraules del Pep eren els retrets que ens hauríem d'estalviar (eh, Ibra?). D'acord: una campanya electoral sense retrets és tan inimaginable com un zoo sense animals, però em nego a perdre l'esperança. Justament va ser el suposat insultador, Duran i Lleida, qui va afirmar l'altre dia que "en política, l'impossible no existeix". I ahir al matí el d'Unió parlava de valors i renaixement ètic. Ah, això dels animals del zoo no va per ningú, que consti.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT