Publicitat
Publicitat

Que són quatre dies

'Estás mintiendo, ya lo sé...'

Al migdia, el conductor d’un autobús 56 que circula per la Gran Via se salta la parada per la cara i es nega a obrir-me la porta tres metres més enllà. Dóna poder a qui sigui i tendirà a abusar-ne. A la tarda, en canvi, l’autocar del PSC no només em rep amb les portes obertes sinó que hi ha un cistell amb llaminadures per endolcir el viatge als periodistes. Potser hi han ficat substàncies prohibides, a les txutxes (es veu que se’n diu així, ara: el català correcte, passa’l), perquè alguns dels col·legues troben la mar de normal l’espot de campanya socialista en què un pacient la palma en un hospital per culpa de les retallades. “És el que està passant”, al·leguen. Sí, és cert, la gent es mor: això ha passat sempre, amb permís d’Eduard Punset. I la demagògia electoral també s’ha practicat tota la vida, em sembla.

Cap a Badalona falta gent. Hi arribem i comença la festa. “Cap de nosaltres ve aquí perquè li hagin donat tiquets a dojo per menjar botifarres”, exclama l’exalcalde de la ciutat, Jordi Serra, en al·lusió als actes del PP. A mi només m’han ofert gominoles, de moment.

Carme Chacón no en deu tastar gaires, perquè gasta un somriure d’anunci de dentífric. El missatge de la nit és clar: el PP i CiU són l’enemic, i s’alien sempre que poden. Si Duran i Lleida toca la bateria (ho va fer dimarts amb les joventuts convergents), Chacón entona una cançó de Pimpinela, poca broma. Diu que CiU i PP fan veure que es barallen, però en realitat són germans, com la parella de cantants que es criden “vete, olvida mi nombre, mi cara, mi casa y pega la vuelta”.

Parlo amb en Pau, un nen de nou anys que s’ha empassat el míting amb alegria, i li demano què n’ha entès. “Que el Rajoy és molt tonto i que la salut i l’escola no es retallen”, respon. Caram, el tenen molt ben ensenyat. Hi ha trampa: és fill de militants de carnet. “La Manuela de Madre ja el coneixia quan estava a la meva panxa”, em diu sa mare.

Al bus de tornada, taral·lejo la cançoneta de Pimpinela. Això meu comença a ser greu. M’aboco a les txutxes, ara sí, confiant que tinguin propietats al·lucinògenes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT