Publicitat
Publicitat

L'escriptor valencià descobreix el vigoritzant Immun'Age

Ferran Torrent s'accelera amb la papaia del Papa

AFerran Torrent mai no li han faltat ni vitalitat ni virilitat. Tot i així, fa uns mesos el vaig enganyar perquè prengués l'antioxidant i vigoritzant japonès Immun'Age. Sense consultar-ho, va decidir prendre'n dosi doble i ara està amb les energies molt renovades, que en el cas de Torrent és com dir que a la central nuclear de Vandellòs hi han instal·lat un reactor de nova generació. L'Immun'Age és un concentrat de papaia fermentada, un compost caríssim que, segons em va explicar l'articulista de l'ARA Nicola Padovan, també prenia Joan Pau II. Torrent tenia ahir més potència que un tractor John Deere. M'era difícil seguir el seu ritme. Caminava veloç perseguit per mi i pel seu corrector, Toni Vallès. Imposava canvis de ritme al mateix temps que introduïa anècdotes i valoracions. "Abans, per Sant Jordi et regalaven rellotges, bolígrafs... Avui amb sort ens donaran un Bic que guixi".

La primera cita amb els lectors és a la paradeta de la llibreria Catalònia. Torrent enceta la jornada al costat de Martí Gironell, a qui saluda amb efusivitat: "Home, Gironell. ¿Ja has sortit del monestir? Jo preferiria que em tanquessin en un bordell". S'ha d'estar habituat al torrentisme per seguir-li la corda i no fugir espantat. Com que tota l'estona prenc notes al seu costat, Torrent em presenta als lectors com el seu negre. Una senyora, que s'ho ha empassat, afirma convençuda: "Doncs a mi m'han dit que l'Empar Moliner també té un negre". "Sí, però Moliner el té per follar-se'l", respon Torrent. Ja a primera hora Torrent i Moliner es desentenien de la foto de germanor que es fan els autors a l'Hotel Regina mentre jugaven a inventar-se excuses fora de to per no haver-hi d'assistir.

La segona etapa del dia és a la Fnac del Triangle, on Torrent no es queda ni 15 minuts. L'estand sembla un camp de refugiats: està protegit per tanques per evitar l'allau d'adolescents que s'hi han acostat per saludar animals del circ televisiu com Berto Romero i Mario Vaquerizo. També hi és Ferran Adrià, però fins i tot ell passa semidesapercebut. El periodista Xavi Serra em descobreix un personatge de la fauna de Telecinco, Aida Nizar, que fa saltirons d'un costat a l'altre, acompanyada per un equip de televisió mentre el públic la xiula. "És que és dolenta, és mala persona", em diu una noia que la increpa. Sento com Nizar pregunta a Vaquerizo si no li fa llàstima "ser tan espanyol i sentir que Catalunya no ha de ser espanyola". Vaquerizo respon que passa de política.

Pel camí, trobem Carlos Ruiz Zafón, a qui han instal·lat tot el dia en una mena de haima de luxe de Marbella al passeig de Gràcia amb la Gran Via. Torrent s'ho mira amb enveja i conclou que l'any que ve exigirà el mateix, "però amb dues cheerleaders" . És poc més tard que Sílvia Rodríguez, de l'equip de comunicació del Grup 62, avisa Torrent, assenyalant una dona que el segueix: "Mira! ¿Aquella no era amant teva?" Quan Torrent fa el gest de saludar-la, la senyora desapareix. A pocs metres hi ha el marit. "És que ell és molt possessiu", afegeix Torrent. Però l'entremaliadura més notable la protagonitza a Laie. Encarna Ribera, una jubilada que espera l'arribada de David Escamilla perquè li signi el seu últim llibre, Paraules d'amor , aprofita i demana a Torrent que ell també signi el llibre d'Escamilla. Torrent, amb un somriure de malifeta i de comptes pendents, hi escriu: "Escamilla, sóc Torrent, fote't". Ens acomiadem davant la pastisseria Mauri mentre rumio una frase que resumeixi el torrentisme. I aleshores, allà mateix, sento una senyora que diu a una amiga que va en cadira de rodes: "Té, Rosa, t'he comprat un marron glacé . Disfruta'l, i si això t'ha de matar, que moris a gust".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT