Publicitat
Publicitat

ELECCIONS ESPANYOLES

Duran no fa forat en el cos a cos entre Chacón i Fernández

Foc creuat per trencar el triple empat

Els tres candidats que es disputen el podi català del 20-N, Carme Chacón (PSC), Josep Antoni Duran i Lleida (CiU) i Jorge Fernández Díaz (PP) van intercanviar cops de tota mena en un debat viu i ben conduït per Ariadna Oltra a TV3. Alfred Bosch (ERC) i Joan Coscubiela (ICV-EUiA) van fer-se un lloc i es van dirigir amb eficàcia als seus respectius electorats. No hi va haver un guanyador clar, però Duran va ser el que va tenir més dificultats per entrar en la dinàmica d'un debat que Chacón i Fernández Díaz van saber portar al cos a cos durant moltes estones.

Jorge Fernández Díaz va protagonitzar el seu moment quan va brandar una carta de CiU en castellà en què demana el vot després que Duran li recriminés l'actitud del PP amb el català. Fernández, però, va caure en la trampa de Chacón amb la llei de l'avortament (recorreguda pel PP al TC) quan li va respondre que ell "estava a favor de la vida", deixant a entendre que l'esquerra hi està en contra, com defensen els grups ultres. I Duran va repartir contra els uns i els altres i va ser el més efectiu en els missatges sectorials: autònoms, emprenedors, petits empresaris i pagesos.

La sorpresa de la nit va ser la capacitat d'Alfred Bosch per llançar torpedes a la línia de flotació de Duran i Lleida. Missatges senzills però diàfans, "nosaltres no volem ocupar ministeris, els volem perdre de vista", combinats amb cops d'efecte com fer servir el castellà en una rèplica a Fernández Díaz, "no estamos locos, sabemos lo que queremos", o ensenyar una targeta amb el lema "Jo TV3" per defensar la Televisió de Catalunya. Coscubiela va ser especialment incisiu en els cara a cara amb Chacón (a qui va anomenar Carme durant tot el debat), per pescar en l'electorat socialista decebut amb Zapatero.

El debat va començar amb bon ritme i cada candidat va demostrar que tenia ben memoritzat l'argumentari i contra qui havia de disparar i en quin ordre. Carme Chacón va contextualitzar hàbilment la crisi en l'àmbit internacional i en la bombolla immobiliària que, segons ella, van crear el PP i CiU l'any 1998 amb la reforma de la llei del sòl, i va advertir la ciutadania que "ningú té una resposta miraculosa" per sortir de la crisi. "El PP diu que sí, però no la té", va concloure.

Fernández Díaz va demostrar que el PP aspira a mossegar en l'electorat de CiU i va acusar Duran d'haver estat "governant" aquests últims tres anys davant l'estupefacció del candidat nacionalista. El líder democristià es va remoure al faristol ("ara m'acabo d'assabentar que he estat governant") per aclarir que el maig del 2010 CiU no va salvar Zapatero, sinó que va "evitar l'enfonsament de l'economia espanyola". "No han vist els casos de Grècia o Portugal?", va etzibar a Fernández Díaz.

Carme Chacón també va utilitzar l'escopeta de dos canons: un contra CiU i un contra el PP, però en una ocasió va optar pel bazuca. "Són la mateixa dreta, tenen les mateixes receptes", va dir. La cap de cartell socialista va posar els exemples del País Valencià (Comunitat Valenciana, va dir) i Múrcia, amb taxes d'atur per sobre de la mitjana espanyola, per afirmar que el PP "no té solucions, només fa retallades".

El bipartidisme espanyol

Els cos a cos entre Fernández Díaz i Chacón van monopolitzar a estones el debat. El popular es va revelar com un alumne avantatjat de Mariano Rajoy: va repetir el mantra que el canvi de govern, per si sol, crearà "la confiança" necessària per sortir de la crisi i va intentar convèncer el públic que la candidata s'asseu al consell de ministres de Zapatero: "Vostè no pot venir aquí com si no tingués res a veure amb el govern".

Duran es va voler situar per sobre de la baralla PP-PSOE amb propostes en positiu per a l'economia productiva i posant l'accent en el fet que només CiU, la força del Govern, pot defensar a Madrid amb eficàcia el pacte fiscal per eixugar un dèficit que va quantificar en 16.500 milions d'euros.

Coscubiela va seguir al peu de la lletra el guió de l'esquerra clàssica i la indignada, i va carregar contra les ajudes als bancs i les retallades. I va burxar amb eficàcia en les contradiccions de l'encara ministra: "Carme, em sembla molt bé que defensis ara els impostos als rics, però al govern heu fet el contrari". Chacón va citar Keynes: "Canvio quan les circumstàncies canvien". "No pots dir això, Carme, és massa gros", es va queixar amargament el candidat ecosocialista.

Dèficit fiscal

Alfred Bosch va fer bona la dita que qui pega primer pega dos cops i es va afanyar a denunciar el dèficit fiscal. Això li va permetre que l'altre candidat que en fa bandera, Duran, anés a remolc en aquesta qüestió. "Tinc un problema amb el pacte fiscal -va dir Bosch a Duran- i és que no l'entenc. Jo entenc el concert basc, que significa tenir la meitat d'atur", va reblar. Davant del to bonista i gairebé asceta que de vegades va adoptar Bosch, Duran va tenir una resposta incisiva quan va dir: "No he vist mai cap diputat d'ERC viatjant en turista. Jo ho he intentat i no m'han deixat".

Chacón va treure també el repertori del primer Zapatero: matrimonis gais, llei d'igualtat i ampliació de l'avortament per avisar del perill "del retrocés en drets socials i individuals que suposa el PP". Era una jugada previsible que Fernández Díaz no va saber contrarestar.

Les forces estan més igualades que mai una setmana abans del 20-N. El debat no va desempatar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT