Crònica 14/01/2012

Grècia es queda sense finançament

La insolvència grega penja d'un fil. Després de dos mesos de reunions, el govern grec i els representants de la banca van fracassar ahir en l'intent de negociar la condonació de la meitat del deute hel·lè.

Mariona Ferrer I Fornells
2 min
Un sense sostre descansa al centre d'Atenes. Mentre el govern grec negocia les condicions per rebre el segon rescat, la població pateix les retallades.

BARCELONAAtenes necessita un acord ràpid, però no el vol a qualsevol preu. L'estira i arronsa en les negociacions entre el govern grec i la banca podria portar Grècia a la bancarrota i a col·lapsar la zona euro, però el tipus d'interès que Grècia haurà de pagar per aconseguir condonar la meitat dels seus bons de deute sobirà continua sent el centre de la discòrdia.

Les negociacions entre el govern tecnòcrata de Lukàs Papadimos i el director de l'Institut Internacional de Finances (IIF) -el representat de la banca internacional-, Charles Dallara, van acabar ahir al migdia sense acord. La reunió continuarà la setmana vinent, però l'IIF ja va avançar dijous que s'està acabant el temps. L'organisme va publicar ahir un comunicat on afirmava que "no s'havia produït una resposta constructiva per part de les dues parts".

La gallina dels ous d'or és l'interès que tindran els nous títols de deute que substituiran els actuals. Malgrat que es va filtrar poca informació de la reunió, els mitjans grecs destacaven que Atenes vol que el tipus sigui del 4%, tot i estar disposada a pagar-ne fins a un 5%. Al seu torn, la banca hauria reduït les seves demandes del 8% al 6%.

Un altre punt conflictiu són alguns fons d'alt risc. Segons els diari grec Kathimerini , els titulars d'aquests bons s'estarien negant a sufragar el deute. Si fos així, el govern podria aprovar una llei que obligués a tots els creditors a acceptar la condonació.

A prop de la insolvència

Si Grècia no arriba a un acord, no podrà rebre el fons de rescat de la Unió Europea acordat durant la cimera del 26 i 27 d'octubre. Això la portaria a la insolvència el mateix març i, de retruc, a un col·lapse de l'eurozona de dimensions, ara per ara, impredictibles.

Amb la intenció d'abordar aquesta opció, els representants de l'eurozona es van reunir paral·lelament a les negociacions d'Atenes ahir a Brussel·les. La reunió evidencia que les últimes esperances dipositades en el país s'estan tornant a esvair. S'esperava que amb la promesa d'un nou paquet de rescat Grècia comencés a donar senyals de contracció, però no ha estat així.

Un col·lapse en cadena

La possible fallida de Grècia fa tremolar el Banc Central Europeu. L'ens ha col·locat gairebé un quart del capital invertit en rescats al país i podria perdre'l. De la mateixa manera, els bancs alemanys i francesos estan exposats al seu deute.

La UE, el BCE i el Fons Monetari Internacional van acordar el maig del 2010 un primer paquet de rescat de 110.000 milions d'euros. Ara les negociacions se centren a rebre la primera part del segon paquet, aprovat a l'octubre, i que és necessari perquè l'estat grec no es declari en bancarrota.

stats