Publicitat
Publicitat

ELECCIONS ESPANYOLES

JOSEP ANTONI DURAN I LLEIDA: "Aquesta podria ser la meva última legislatura en la política"

M'han dit que Josep Antoni Duran i Lleida m'atendrà quan acabi l'acte més solemne que Convergència i Unió farà durant aquesta campanya: la presentació a la Llotja de Mar de Barcelona de la seva proposta de pacte fiscal. Hi ha tants presidents, expresidents de la Generalitat, consellers, directors generals i altres alts càrrecs que pràcticament sortim a policia per persona. M'asseguren que ara mateix hi ha més de 100 mossos d'esquadra vigilant l'edifici. Duran intervé l'últim. Acaba a les 13.17, dos minuts més tard del temps previst. A les 13.37 queda lliure.

Ja ha encaixat mans, repartit petons i saludat a tothom que l'ha vingut a escoltar aquest primer dia de campanya. Mentre l'espero se m'acosta el president Pujol: "I què, com veus tot això?" No tenim temps d'acabar la conversa. Arriba Duran, ens saludem, se'n va Jordi Pujol, ens porten unes aigües que no toquem i anem per feina. Porta el rellotge a la dreta. Es veu que un dia se'l va canviar de canell. "No et sé dir per què", diu. La conversa amb el cap de llista de CiU dura 30' 32". A continuació, les millors jugades.

3' Després de la malaltia

"És com si no hagués tingut càncer. Em van extirpar un terç del pulmó i punt final. Just una setmana abans de començar la campanya d'ara fa quatre anys. La sort és que no vaig haver de fer ni químio ni ràdio. Però durant dos anys ho he notat. Vaig tenir una gran baixada psíquica. Pensi que surto de l'hospital i, de cop, la campanya. Després de la campanya, la negociació amb el PSOE. Després el debat d'investidura i quan baixo l'activitat és quan caic. Em vaig enfonsar psíquicament. Vaig haver d'anar a un metge que m'ajudés. Passa amb molts malalts. També tinc el còlon irritable, que és emprenyadoríssim. Jo no exterioritzo els nervis mai. Els interioritzo. I tot això m'afecta el còlon".

5' El debat del Cuní

"Hi ha un dia de l'última campanya que vaig patir molt: el debat de TV3. Ja sap que al Cuní li agrada tenir el plató molt fred, jo estava baix de defenses i allò va provocar que a la primera part estigués KO. Volia aixecar-me i anar-me'n. Vaig estar a punt de fer-ho. Em passava pel cap alçar-me i dir: "Perdoneu, però no em trobo bé". Vaig pensar que era fer l'espectacle i vaig aguantar fins a la mitja part. El metge de TV3 ja ho va veure i sense que li digués res em va posar una manta a sobre. Em van posar una samarreta per dins, un calefactor als peus i van apujar la temperatura del plató. Mai més he tornat a veure aquelles imatges. Ara ho miraré. Me n'acaben de donar la còpia. Divendres tornem a tenir debat a TV3. Em vaig quedar totalment noquejat".

10' Elogis enverinats

"Durant la campanya tant el PSC com el PP em critiquen, perquè sóc el seu rival, però passo èpoques que tothom em fa elogis. Hi ha hagut moments a Madrid que eren d'una pesadesa terrible. Cada cop que sortia el Zapatero al Congrés em feia una gran ensabonada. El Zapatero ho feia per posar el contrapès: el Rajoy només insulta i en canvi vostè té sentit d'Estat. El millor és que després, quan s'acabava el debat, no em fotia ni cas. Li he de dir que els elogis del Zapatero m'han arribat a fer nosa".

12'Els meus defectes

"Tinc un caràcter molt difícil. Sóc una persona massa exigent amb mi mateix i amb els que m'envolten. Tinc prontos. La gent que em coneix ja m'estima, ja sap que aquest és el Duran. La gent que no em coneix se sorprèn i s'acolloneix. Tinc una entrada difícil, és veritat. Però amb el temps se n'adonen que no n'hi ha per a tant".

17' Sense cabells

"Sí que he tingut cabells, sí. I barba. Busqui una fotografia electoral del 77 i ho veurà. Després quan em van començar a caure vaig passar una etapa pròxima al meu estimat amic Anasagasti. En tenia pocs i me'ls apujava, però quan feia una mica de vent era terrible. En aquella fase, que intentaves amagar-te, sí que em feia cosa que m'haguessin caigut els cabells. Però quan prens la decisió de tot a fora, ja està. Després vaig convèncer el meu pare perquè també es rapés".

21' A davant o a darrere?

"Toco la bateria però no faig música amb la bateria. Feia molt de temps que en demanava una i com que aquest setembre hem celebrat 25 anys de casats me la va regalar la meva dona. I penso anar a classes després de les eleccions. Ja tinc el nom del professor de Palafrugell. La bateria la tinc als baixos de la casa d'Aiguablava. La sent tota la família. És veritat que el bateria sempre és al darrere de tot però és el que marca el ritme. I no s'enganyi: a mi no m'agrada anar a davant, m'agrada marcar el ritme. Els que diuen que vull ser ministre no saben que la meva figura és més la de Xabier Arzalluz, que no va ser mai a primera fila, però que sempre va marcar el ritme del PNB. Prefereixo això que no pas a la inversa: ser a primera fila a Madrid però que aquí a Catalunya hi hagi algú altre que marqui el ritme. Preferia estar marcant el ritme des del darrere. Ara estic massa exposat".

26' El futur

"Que si em jubilaré polític? Espero, i sobretot desitjo, que no. No em veig tornant a fer d'advocat i ho tindria molt fàcil anant al despatx del meu sogre i de la meva dona. Em veig més en alguna gran empresa portant algun tema de relacions internacionals. Puc ser útil a moltes empreses aprofitant el meu capital i la meva vocació internacional. Ara tinc 59 anys. No dic necessàriament que ho hagi de ser, però aquesta podria ser la meva última legislatura. Els polítics no podem posar mai les mans al foc pel que farem, però és evident que no vull acabar la meva vida fent política".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT