Publicitat
Publicitat

CAS HISENDA

Javier de la Rosa: "Demanaré perdó a tothom a qui hagi perjudicat"

Confessió "No tinc diners. Sóc insolvent absolut" Passat "Era molt mal banquer. No entenia per què havíem de prestar diners als que ja en tenien i no als que tenien idees" Justificació "Tot el que m'ha passat ha estat per raons d'estat i per encobrir coses"

Javier de la Rosa és l'únic acusat absolt pel cas Hisenda. Mentre pren una coca-cola al bar Casa Pepe de la plaça Bonanova de Barcelona, explica que fa vida normal i que treballa d'assessor, i es declara "insolvent absolut". Quan acabi l'entrevista, tornarà a Cadaqués amb la seva família a descansar i a navegar.

Com es troba?

Sóc feliç a casa meva amb la família, i faig vida absolutament normal.

A què es dedica?

Ajudo gent necessitada de feina, o ajudo a trobar diners i a aixecar empreses. I llegeixo.

Què llegeix?

El que no vaig poder de jove perquè vaig començar molt aviat a treballar.

Per què va començar tan jove?

La vida. Als 21 anys era director general d'un banc, als 27 vicepresident i conseller delegat de moltes societats.

Per què creu que va arribar tan jove tan lluny?

Vaig tenir sort.

I per bon professional?

Era molt mal banquer. No entenia per què havíem de prestar diners a la gent que ja en tenia i en canvi no en prestàvem a qui tenia idees, empenta o necessitat. Però la meva carrera no va acabar malament per això, sinó per raons que sortiran d'aquí uns mesos. Tota la història que van muntar amb Banesto i Garriga Nogués sorprendrà molta gent...

Home, digui'm alguna cosa més...

Ja ho veuràs. La gent ja sap a què em refereixo i serà una sorpresa.

Se sent una víctima?

Es va ser injust amb mi a partir del moment que va passar una cosa impensable, com ara que un país n'envaís un altre (l'Iraq va enviar Kuwait) i que al grup comencessin a barallar-se entre ells i perdessin les persones per a les quals jo treballava.

El cas KIO...

Quan va passar això, tothom va marxar en estampida i l'únic que es va quedar vaig ser jo donant la cara. I aquí va començar tot. Va ser una operació de l'Estat per encobrir certes coses, i ja no puc dir res més.

De quina manera canvia la seva vida quan arriben les primeres condemnes pel cas KIO?

Canvia totalment. I hi ha tres coses bàsiques per afrontar-ho: tenir fe, tenir una família que et doni suport i tenir un mètode de treball i de vida.

I les èpoques en què va estar empresonat...

Vaig estar molt poc temps empresonat, en contra del que alguns pensen.

Va témer per la seva vida a la presó?

Sí. M'enviaven molta gent a amenaçar-me i a avisar-me. Vaig demanar protecció i me la van donar.

De què li va servir el temps a la presó?

Per ser més fort, coneixe'm a mi mateix i fer amics que encara conservo.

La foto de l'entrepà de xoriço el va ofendre?

No.

I llavors per què va denunciar la publicació de la fotografia?

Perquè m'ho van aconsellar i perquè a sobre li van donar el Premio Nacional de fotografia i ja era massa.

Va compartir cel·la amb Mario Conde...

Durant 11 o 12 dies, només. Tot el que diu al seu llibre és un cúmul de mentides. No el van castigar per haver-se volgut dedicar a la política sinó per haver robat i ser un delinqüent.

Però a vostè també l'han titllat de ser-ho...

He de dir que he comès molts errors i demanaré perdó en el seu moment a tots els que hagi perjudicat.

I per què no ho ha fet fins ara?

Perquè no havia acabat amb tots els processos que tenia oberts.

I si vostè no ha fet res en el cas Hisenda, per què s'hi ha vist involucrat?

El [Juan José] Folchi és qui ho va muntar tot i em va utilitzar de pantalla. La seva declaració ha provocat condemnes injustes.

Pensa emprendre mesures contra Folchi?

No ho sé, ja ho veurem. La vida canvia molt. Jo he vist molt allò de "veuràs el cadàver del teu enemic passar". La seva condemna és curta.

I quan diu que hi ha sentències injustes, a qui es refereix?

Als Núñez. Em sembla una barbaritat el que han fet amb ells.

Què va sentir el dia que van fer la lectura pública de la sentència del cas Hisenda i va quedar lliure?

Com que sabia que no hi havia res, estava convençut que no podien condemnar-me si no és que volien jugar a la política contra Hisenda. Estava segur que no tindria res. I estic molt agraït al meu advocat, Francesc Jufresa, el millor penalista d'Espanya.

Però a vostè el van condemnar a la dècada dels 90 i el 2006 pel cas KIO. Què creu que va passar?

M'ha passat el que m'ha passat per raons d'estat.

Ha comès errors?

Sí. No posar per escrit les ordres o coses d'aquest tipus.

Alguna vegada ha robat?

No, mai. Tot estava dins dels contractes i dels acords que tenia.

Té comptes a Suïssa?

No.

I vostè té diners, ara?

No. Sóc insolvent absolut.

Però vostè tenia molts diners. On són?

Els vaig repartir.

Com és un dia normal a la seva vida?

Em llevo d'hora, faig una mica de gimnàstica i llegeixo tot el que es publica a internet. Després surto a treballar, a buscar feina, sóc advocat, tinc clients.

I què porta, temes civils o temes penals?

Bàsicament penals, però la paraula exacta que em defineix és assessor.

Què farà aquest estiu?

El passaré a Cadaqués i aniré amb la meva família, els meus fills, a navegar amb la meva barca.

Segueix confiant en totes les persones que s'han creuat en el seu camí?

No, dona, no. Els que van guanyar més diners amb mi, milions i milions de pessetes, han estat els que pitjor s'han portat amb mi. També hi ha persones que m'han ajudat. Moltes a qui mai els he donat res resulta que són les que més ho han fet.

Se sent lliure?

Sí, una bruixa em va tirar les cartes i em van dir que algun dia sortiria de l'embolic i que una dona m'ajudaria. És la meva filla qui ho ha aconseguit. Ella és advocada, i em va ajudar en un cas.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT