Publicitat
Publicitat

DÈFICIT LES NEGOCIACIONS

El Govern vol reduir el dèficit més lentament

L'Estat ignora Les amenaces d'Artur Mas

El ministeri d'Economia diu que no es renegociaran els objectius de dèficit. El Govern proposa que la reducció sigui més progressiva i es compromet a tenir un dèficit de l'1,1% el 2013, com està previst.

El president de la Generalitat, Artur Mas, va deixar-ho clar diumenge passat en una entrevista a l'ARA: no es pot passar d'un dèficit de 7.500 milions d'euros a un de 2.500 en un any sense carregar-se l'estat del benestar, un extrem al qual, òbviament, no pensa arribar. El govern espanyol, però, no hi està d'acord i assegura que la Generalitat té marge per garantir que tancarà l'any amb un dèficit no superior a l'1,3% del PIB. Brussel·les colla i la Moncloa no està disposada a cedir amb Catalunya. Per això, com ja va fer amb la batalla del finançament autonòmic, prova de marcar els temps i posar pressió.

La Generalitat tampoc vol cedir, però proposa una alternativa: en comptes de complir els objectius del dèficit el 2011 i el 2012 (que són de l'1,3% i de l'1,1%, respectivament), es compromet a complir l'objectiu del 2013, que també és de l'1,1%. Aquests objectius els van pactar l'Estat i les comunitats l'estiu passat per unanimitat amb la intenció de complir les exigències europees. Tot i així, n'hi va haver nou que el 2010 van superar el 2,4% acordat: Catalunya, les Balears, Múrcia, Castella-la Manxa, Aragó, Navarra, La Rioja i el País Valencià.

Consell de Política Fiscal

El ministeri d'Economia i Hisenda espera poder tancar un acord aquest mes d'abril, en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera, que encara no té una data fixada. L'organisme, que reuneix l'administració de l'Estat i les comunitats autònomes, es convocarà de manera ordinària per fer un seguiment puntual del full de ruta que exigeix Brussel·les. Ahir, el secretari d'estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, va donar pressa al govern de Catalunya i li va recordar que els "terminis són els de sempre", molt pendent del calendari i mirant de reüll els mercats internacionals, que segueixen amb lupa l'evolució del dèficit de les comunitats autònomes. I la Moncloa n'és molt conscient. És una incògnita saber com reaccionaran els inversors internacionals si les comunitats no compleixen els objectius de dèficit previstos.

Ocaña va assegurar que el seu ministeri i el departament d'Economia i Coneixement estan "treballant" i que seguiran fent-ho per tancar un pla de reequilibri que sigui "acceptable i coherent amb els objectius que té assumits Espanya". De la negociació que hi ha en marxa, però, no en va voler avançar el contingut. Fonts d'Hisenda asseguren que no donen informació "d'una fase que és molt tècnica". El número dos de la vicepresidenta Elena Salgado tampoc va voler avançar si estarien disposats a pagar una part o el total dels 1.350 milions d'euros del fons de competitivitat que exigeix el Govern. El president de la Generalitat reclamava a l'ARA que, si no els volen abonar, com a mínim "els deixin apuntar per no tenir un dèficit posterior". Però d'aquestes reivindicacions per trobar una sortida, res de res. El govern espanyol, almenys de cara a fora, no afluixa. Carlos Ocaña va ser clar ahir: la seva posició és "la que marca la llei i els acords del Consell de Política Fiscal i Financera".

Les postures entre l'Estat i la Generalitat semblen irreconciliables i, per aquest motiu, el Govern creu que el millor seria replantejar els objectius de dèficit. Segons aquest acord les comunitats autònomes han de reduir el dèficit fins a l'1,3% aquest mateix any. Un objectiu titànic, tenint en compte que Catalunya va tancar el 2010 amb un dèficit del 3,9%.

De fet, la Generalitat diu que, en les condicions actuals, no podrà complir l'1,3% de dèficit aquest mateix any. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, s'ha compromès a retallar un 10% de la despesa -cosa que ha provocat un gran malestar als sectors afectats-. Però tot i així, Catalunya no compliria el dèficit previst. Arribats a aquest punt, el Govern proposa a l'Estat mantenir l'objectiu final del dèficit (és a dir, un 1,1% el 2013) però flexibilitzant els compromisos per al 2011 i el 2012, de manera que la reducció sigui més gradual.

Si això no s'aconseguís pactar, només quedarien dues alternatives, i cap no sembla viable. La primera opció seria que la Generalitat retallés encara més (al voltant del 20%, el doble del previst) i, la segona, apujar impostos. El Govern ja ha dit que no, al·legant que la pressió fiscal ja és molt elevada a Catalunya i que incrementar els impostos perjudicaria la recuperació econòmica. De totes maneres, durant el 2010 el tripartit ja va pujar alguns tributs -com l'IRPF o l'impost de transmissions patrimonials, entre d'altres- i Artur Mas ha decidit mantenir aquests augments.

CiU amenaça el Congrés

Les negociacions entre la Generalitat i l'Estat s'estan fent a diferents nivells. Per una banda hi ha els equips de la ministra Elena Salgado i el conseller Andreu Mas-Colell. I per l'altra hi ha les negociacions polítiques.

El cap de files de CiU a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, va explicar ahir que està fent d'intermediari perquè s'acabi arribant a un acord. Paral·lelament, el secretari general adjunt de CDC, Oriol Pujol, va amenaçar amb demanar eleccions anticipades al Congrés dels Diputats, sumant-se així al PP, que ha reforçat aquestes peticions després que Zapatero anunciés que no es tornarà a presentar als comicis. Segons Pujol, la postura del partit dependrà del que faci el govern espanyol amb la qüestió del dèficit.

"Ens podem abstraure més o menys d'aquestes peticions d'eleccions anticipades segons com des del govern de l'Estat es tracti Catalunya", va dir Pujol ahir en roda de premsa. Segons Pujol, en els pròxims mesos Zapatero podria necessitar CiU més que no pas a l'inrevés.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT