Publicitat
Publicitat

CARRETERES SECUNDÀRIES

L'home discret de les Almadies

Refugi El dictador txadià Hissène Habré, que viu des de fa vint anys a Dakar, està acusat d'assassinats i tortures quan va ser president del seu país, però africans i europeus no es posen d'acord sobre quan i com se l'ha de jutjar Extradició El 8 de juliol, el president del Senegal va anunciar que l'enviava al Txad, però el trasllat es va suspendre a l'últim moment

En un dels barris més agradables de Dakar, les Almadies, prop de la cornisa i ventilat pel mar, hi viu des de fa vint anys -còmodament, envoltat per la família- Hissène Habré. El nom d'Habré no provoca ni fred ni calor als seus veïns que de tant en tant el veuen sortir per anar a passejar o a resar a la mesquita.

A molts dels seus compatriotes txadians, però, aquest home discret i elegant de 68 anys, vestit amb robes africanes, quasi sempre de lli blanc immaculat, els posa la pell de gallina, ja que el fan responsable d'horribles crims de guerra i d'haver assassinat quaranta mil persones i d'haver-ne torturat dues-centes mil durant l'escassa dècada que va governar al Txad.

Revolucionari i guerriller anticolonial, educat a la universitat francesa, aliat a Gaddafi quan lluitava a finals dels anys setanta en contra dels francesos, Habré va apoderar-se de la presidència del Txad l'any 1982 i s'hi va quedar fins a l'any 1990, quan el va derrocar per les armes un dels seus subordinats, Idriss Déby, l'actual president del Txad.

A Déby el van ajudar els francesos i, també, Gaddafi i Sudan, en un d'aquells tripijocs de la guerra freda en què les aliances i les traïcions tenien sempre un vernís ideològic que els anys han demostrat, en molts -massa- dels seus dirigents que eren una manera més de justificar el que avui se'n diu directament, i sense embuts, la lluita pel poder, la corrupció i el control de les riqueses.

Quan Habré va ser derrocat l'any 90 va decidir refugiar-se a Dakar carregat de diners, després de "buidar els cofres del país", segons acostuma a dir Reed Brody, l'advocat nord-americà de l'organització Human Rights Watch que, des de fa deu anys, lluita perquè Habré passi pels tribunals i no es converteixi en el "Pinochet africà", en referència al dictador xilè que va morir nonagenari sense haver estat jutjat pels seus crims. Brody diu que disposa de nombrosos testimonis contra Habré, a més a més dels documents "esgarrifosos" que va descobrir l'any 2002 a l'antiga seu de la policia secreta txadiana, uns papers que testifiquen les atrocitats fetes pel dictador.

La pilota, de terrat en terrat

Aquest judici, però, s'ha convertit durant els últims anys en una pilota que rebota de terrat en terrat, i un dia és al terreny del govern senegalès per passar un altre dia al de la Unió Africana, la Unió Europea o les Nacions Unides. L'últim capítol d'aquest despropòsit ha passat fa pocs dies, quan el president de Senegal, Wade, va dir que Habré seria extradit al Txad i va fixar la data del 8 de juliol, però l'operació de trasllat va ser anul·lada hores abans que sortís l'avió. "És un complot francès i del coronel Gaddafi per eliminar-me físicament", va declarar Habré a La Gazette en la primera entrevista des de fa vint anys.

El cas és que Habré ja ha estat condemnat a mort al Txad i la mateixa alta comissionada de l'ONU pels refugiats, Navi Pillay, s'ha oposat que l'hi traslladin, ja que no hi ha garanties que hi tingui "un judici just", a més de ser un país on "s'hi practica la tortura". Un país, no cal dir-ho, normalment amic, des d'on la mateixa ONU opera a Darfur i on l'exèrcit francès té una important base militar.

La Unió Africana pressiona Senegal perquè el judici "africà" es faci a Dakar i la UE ha ofert quasi trenta milions de dòlars per subvencionar el procés -que, segons la judicatura senegalesa, seria molt costós, ja que caldria rehabilitar una ala abandonada de l'antic Palau de Justícia de la capital-, que es podria allargar alguns anys i obligaria a viatjar a Dakar centenars de testimonis.

Mentre tot plegat s'eternitza en una presa de pèl que sembla el joc del gat i la rata, Bèlgica, a través del seu ambaixador, s'ha ofert a jutjar Habré a Brussel·les. Ho volen fer emparant-se en la llei belga que permet perseguir crims contra la humanitat, com ja es va fer amb quatre ruandesos -entre els quals hi havia dues monges- l'any 2001.

Una llei per a tothom?

S'ha de recordar, però, que quan es va voler aplicar la mateixa llei amb Ariel Sharon per la matança de Sabra i Chatila, el govern, pressionat per Israel, la va modificar i la llei diu ara que només es poden jutjar estrangers en cas que es trobin en territori belga. Habré, com hem dit, viu a Dakar. Sorprèn, doncs, que el govern belga animi Wade que li transfereixi detingut el resident de les Almadies. ¿O hem d'entendre que el que val per a uns no val per als altres i que una cosa és la justícia internacional subvencionada quan convé i una altra de ben diferent la justícia internacional a seques?

Les víctimes, com sempre, poden esperar. I els fets, millor que es mantinguin en la foscor i la ignorància per si de cas ens esquitxen.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT