Publicitat
Publicitat

ONADA DE CANVIS AL MÓN ÀRAB

Síria i Algèria es desmarquen del suport a una zona d'exclusió aèria per evitar els bombardejos de Gaddafi

La Lliga Àrab, favorable a intervenir a Líbia

La Lliga Àrab va acordar ahir en una reunió extraordinària demanar al Consell de Seguretat de l'ONU una zona d'exclusió aèria sobre Líbia per frenar els bombardejos contra la població civil.

El consell ministerial de la Lliga Àrab, en un intent de consensuar una resposta oficial conjunta dels 22 països que la componen, va celebrar ahir a la seva seu de la capital egípcia una reunió d'emergència per tractar la situació a Líbia.

L'organització panàrab va confirmar a mitja tarda la decisió -amb els vots en contra de Síria i Algèria- de demanar al Consell de Seguretat de les Nacions Unides la creació d'una zona d'exclusió aèria a Líbia, fet que suposaria la prohibició de les operacions aèries al país. La proposta, que venia de la mà del Consell de Cooperació del Golf (CCG), ja havia posat de manifest aquesta setmana una divisió d'opinions entre els ministres d'Afers Estrangers de la regió. Durant aquesta reunió, l'organisme també va acordar obrir vies de contacte amb el Consell Nacional de Transició Libi, el màxim òrgan de representació de les forces rebels.

Dies abans, el 2 de març, la Lliga Àrab havia demanat de manera oficial "el cessament immediat de qualsevol mena de violència" i va condemnar durament les represàlies del règim de Muammar al-Gaddafi contra els civils, unes accions que va qualificar d'"inacceptables i injustificables". La Lliga també va confirmar en un comunicat el manteniment de la suspensió de Líbia a l'organització, que precisament tenia la presidència de torn, i va advertir Gaddafi que l'ús de les armes contra la població suposava "greus violacions contra els drets humans i les lleis internacionals".

Davant la desesperada situació que es viu al país nord-africà, el Regne Unit i França ja van presentar a les Nacions Unides aquesta setmana un esborrany d'una possible zona d'exclusió aèria a Líbia, però no va rebre el suport unànime de tota la comunitat internacional. Aquesta mesura significaria, d'una banda, que l'espai aeri libi passaria a ser zona vigilada, en què no es permetria el vol de cap mena d'avions, però a la vegada implicaria una operació militar contra el règim libi per destruir les seves defenses aèries i molt possiblement també la seva aviació.

No és clar quin paper acabarà tenint l'OTAN, que ja ha avisat que qualsevol operació que emprengui implicarà "que hi hagi una necessitat demostrable", "una base legal clara" i "un suport regional ferm", segons informava fa pocs dies el secretari general de l'Aliança Atlàntica, Anders Fogh Rasmussen. La Xina i Rússia, tots dos membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU i amb dret a veto en aquest òrgan, ja van posicionar-se aquesta setmana expressant clarament el seu rebuig a qualsevol mena d'intervenció militar a Líbia.

Egipte tem les implicacions

Des d'una perspectiva econòmica, alguns experts alerten de les possibles conseqüències negatives que una intervenció militar de les potències estrangeres a Líbia podria tenir sobre Egipte, un país que busca recuperar l'estabilitat a la regió per iniciar la seva recuperació econòmica després de la revolució que va derrocar Hosni Mubàrak.

Segons aquesta perspectiva, un compromís militar de llarga durada d'Occident a Líbia podria dinamitar les possibilitats d'Egipte de projectar una imatge de normalitat a la regió i recuperar l'arribada del turisme, un sector que havia registrat un creixement molt notable en els últims anys i havia arribat als 12 milions de visitants anuals. L'aportació, tant directa com indirecta, del turisme al PIB s'estimava al voltant del 10% i donava feina aproximadament a 4 milions de persones.

En el mateix sentit, es calcula que 1,5 milions d'egipcis viuen i treballen actualment a Líbia. Un conflicte armat internacional al país provocaria molt possiblement la tornada massiva d'aquests emigrants al seu país d'origen, cosa que afectaria negativament l'entrada de divises al país i col·locaria més d'un milió de persones a la recerca de feina, en un país amb una taxa d'atur del 9% de la població activa, segons les autoritats egípcies.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT