Publicitat
Publicitat

GESTIÓ DEL TURISME

L'Ajuntament crearà una nova ordenança de civisme

Lloret diu prou i proposa canviar la política turística

Lloret endurirà els reglaments i les ordenances per impedir el comportament incívic d'alguns turistes així com la venda ambulant i la prostitució. El municipi no està disposat a tolerar més aldarulls.

L'estiu del 2004, la llavors consellera d'Interior, Montserrat Tura, va encunyar el terme turisme de borratxera per referir-se a Lloret de Mar. Els empresaris turístics han fet un gran esforç per desfer-se d'aquesta etiqueta però la història es repeteix. El model turístic torna a estar en entredit després dels últims aldarulls. Per l'alcalde de Lloret, Romà Codina, els fets d'aquesta setmana són un punt d'inflexió que ha de servir per acabar amb un perfil de visitant que només va a Lloret a beure i a sortir de festa sense respectar les normes. "És insostenible i incompatible amb el model de ciutat turística pel qual la majoria apostem". Per això, endurirà les ordenances. Els turoperadors també són al punt de mira, ja que tant l'Ajuntament com la patronal de l'oci nocturn consideren que la publicitat que fan de Lloret per internet com la capital mundial de la disbauxa i l'alcohol és la causa del "turisme de borratxera".

Què ha passat?

Els enfrontaments van tenir lloc la matinada d'ahir davant la discoteca Colossos, a l'avinguda Just Marlès, on havia d'actuar Dj Tiesto, un dels més famosos. Una avaria en el subministrament elèctric va deixar sense aire condicionat la discoteca, cosa que va provocar algunes lipotímies i sensació de "pànic". La discoteca va obrir les portes perquè els joves -enfadats perquè el DJ no actuava- poguessin sortir. Un cop fora els Mossos no els van deixar tornar a entrar i van començar a increpar la policia i llançar objectes fins a formar-se una batalla campal de més magnitud i amb més destrosses que la de dilluns. Una altra vegada, els incidents els van crear italians i francesos. Els aldarulls van acabar amb una vintena de detinguts i uns 20 ferits.

Què vol fer l'Ajuntament?

Endurirà les ordenances i en crearà una de nova, la de civisme, però ho farà després de l'estiu. Ara garantirà el compliment de la normativa dels locals d'oci nocturn. Controlaran que tanquin quan toca -les 3 per a bars musicals i les 5 per a discoteques-, retiraran rètols sense llicència, impediran el repartiment de flyers , incrementaran la pressió per evitar la venda d'alcohol al carrer un cop tancades les discoteques per evitar aglomeracions i augmentarà els efectius policials. Lloret té un total de 45 discoteques, 27 de les quals són a l'avinguda Just Marlès. La majoria fan els deures, però n'hi ha que no controlen la venda d'alcohol a menors, no compleixen l'ordenança de sorolls i es despreocupen del comportament dels seus clients. Són discoteques que només obren durant la temporada d'estiu. El consistori vol que tanquin més d'hora però la patronal s'hi oposa i amenaça amb una vaga.

Quina és l'oferta hotelera?

Lloret de Mar rep més d'un milió de visitants anuals -Tossa de Mar en rep uns 200.000-. Té 125 establiments hotelers, dels quals 94 són pensions i hotels de fins a tres estrelles i 31 són de quatre i cinc estrelles. L'oferta hotelera de Lloret representa una tercera part de les places hoteleres de Cuba.

Quin és el problema?

Una oferta hotelera tan extensa significa llits per omplir, molta competència i una temporada molt llarga. "Hi ha molts llits de baixa categoria que es venen a baix preu i atreuen gent que només té com a únic objectiu la diversió", diu Martí Sabrià, gerent del grup Costa Brava-Centre. Per què això no passa a Cadaqués? Perquè l'oferta és més reduïda. Bruno Hallé, soci de la consultora Magma Turisme, apunta que el turista conflictiu és el que es mou pel preu: "Si venem habitacions a Begur a 20 euros els turistes de Lloret es desplaçaran allà". També culpa els empresaris que no han fet inversions per modernitzar els seus hotels i que, per tant, "no tenen més remei que caure en turoperadors barats". Oriol Miralbell, professor de turisme de la UOC també alerta del perill de baixar preus: "En època de crisi, l'activitat cau i hi ha la voluntat d'arribar al mercat com sigui".

Què diuen els hotelers?

No volen que es criminalitzi el turisme d'oci nocturn. "El problema és quan això es ven com a única oferta", diu Jordi Martí, vicepresident de l'Associació Catalana d'Agències de Viatges. Asseguren que els aldarulls són puntuals i fruit de la barreja d'alcohol amb intenses concentracions de gent. "Cal més policia al carrer per acabar amb la impunitat que si un trenca un vidre no passa res", diu Martí Sabrià. Els empresaris de l'oci nocturn culpen els turoperadors que venen Lloret com a capital del "tot s'hi val".

Com es ven Lloret?

A Lloret també hi ha turisme de qualitat, familiar i esportiu, com destaca el president de la Federació d'Hostaleria de Girona, Antoni Escudero, però no és això el que l'ha fet famós. Els turoperadors, especialment els anglesos, ofereixen paquets de vacances amb tres reclams bàsics: preus econòmics, sol i platja i diversió nocturna. Per 310 euros, es pot volar de Londres a Barcelona i dormir una setmana en una habitació doble amb tot inclòs. Es publicita entre els adolescents com "el primer viatge sense la supervisió dels pares" i Youtube va ple de vídeos de sortides nocturnes a Lloret. També es vol limitar els discotours alcohòlics: rutes guiades de bar en bar buscant l'alcohol més barat.

Quin és el perfil?

Són joves procedents de mitja Europa. Els més problemàtics solen ser els italians i francesos, que a més manifesten rivalitats futbolístiques. L'Ajuntament també vol controlar un altre tipus de visitant incívic: joves del sud de França, d'origen magribí, que vénen en cotxe fins a Lloret per sortir de festa, dormen a la platja o al cotxe i l'endemà se'n van.

Quina és la solució?

Aquest turisme no interessa però els hotelers diuen que no poden triar: els llits hi són i s'han d'omplir. Per Miralvell, l'única via per frenar el turisme de baixa qualitat és reduir les places més barates i diversificar l'oferta. "Han deixat construir un milió de places hoteleres a la Costa Brava i no hi ha tants rics per omplir-les", diu Sabrià. Hallé proposa reconvertir-les per establiments de 4 estrelles. Però les administracions han d'oferir incentius. El consistori també es planteja pressionar els turoperadors que venen la pitjor imatge de Lloret i les agències locals que treballen amb ells.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT