Publicitat
Publicitat

CRISI DE L'EURO

Merkel imposa noves regles de joc per forçar l'austeritat del països díscols amb el dèficit

La UE vol controlar els pressupostos estatals

Alemanya proposa que la justícia europea pugui modificar els pressupostos dels socis de l'eurozona indisciplinats. El president del Consell de la UE també defensa impulsar més sancions.

La crisi econòmica està obligant a redibuixar la governança econòmica de l'eurozona i a aplicar amb mà dura la disciplina pressupostària. El que fins fa uns mesos era gairebé impensable per als governs europeus -cedir una part de la seva sobirania a la Unió Europea- la crisi ho podria fer possible. La cancellera alemanya, Angela Merkel, va admetre ahir que cal reforçar Europa per sortir de la crisi, i el camí per fer-ho implica "renunciar a una part de la sobirania" estatal. Això implica donar més poder a la UE per vigilar que els estats membres compleixin els seus compromisos, i sobretot poders per sancionar-los si no compleixen les regles.

Merkel, cap de govern d'un dels països que paradoxalment més vegades ha incomplert el Pacte d'Estabilitat, s'ha aferrat a la disciplina pressupostària amb dents i ungles, fins al punt que vol atorgar a Brussel·les més instruments per obligar els socis a no escapar-se ni un mil·límetre de les exigències europees. La cancellera va negar que es vulgui expulsar països de la zona euro, però va proposar que el Tribunal de Justícia de la UE pugui modificar els pressupostos dels països que no compleixin la disciplina fiscal pactada.

Disciplina per sortir de la crisi

"Si no respecten els límits de l'endeutament pactats, els pressupostos s'haurien de canviar amb una sentència del Tribunal de Justícia de la UE", va assegurar Merkel. Per fer-ho, la cancellera va parlar d'una reforma "limitada i clara" dels tractats per atorgar més poder a les institucions comunitàries. El que no queda clar és que la resta de països de la moneda única s'avinguin a deixar que Brussel·les pugui ficar la mà als pressupostos i decidir unilateralment on s'apliquen les retallades.

De fet, Alemanya xoca amb bona part dels socis de l'euro. El punt més conflictiu és el paper del Banc Central Europeu (BCE) en la crisi de deute. Mentre França demana una acció més decidida del BCE -en comptes d'accions puntuals de compra de bons sobirans en el mercat secundari-, Angela Merkel creu que a la institució financera europea no li correspon aquest paper.

Si la cancellera està convençuda que la disciplina és el camí per sortir de la crisi, sembla que els dirigents de les institucions europees li donen la raó. El president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, va plantejar davant el plenari del Parlament comunitari gairebé la mateixa idea que Merkel: reforçar els poders de la UE per intervenir directament en els pressupostos dels estats membres. En l'última reforma de la governança econòmica ja es va pactar que els governs de l'euro havien d'enviar a Brussel·les un esborrany dels seus pressupostos anuals abans d'aprovar-los. Ara el president del Consell proposa anar més lluny i permetre que Brussel·les pugui obligar a fer-hi canvis.

Herman van Rompuy també va defensar que se suspengui el dret de vot dels socis que no apliquin les reformes o les retallades pactades. A canvi de tanta disciplina, que s'entén com un gest cap a Merkel, s'ofereix més solidaritat als països europeus amb la creació dels eurobons per frenar els atacs especulatius dels mercats sobre el deute sobirà. El president del Consell presentarà al desembre la proposta per impulsar els canvis, que inclourà una reforma dels tractats. Al seu torn, Barroso presentarà la setmana que ve les diferents opcions per posar en marxa els eurobons.

De moment, Portugal es pren al peu de la lletra complir les exigències de Brussel·les. El país va passar ahir l'examen de la UE i el Fons Monetari Internacional per poder rebre els 8.000 milions d'euros corresponents a un nou tram del rescat aprovat al maig.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT