Publicitat
Publicitat

LA PASQUA CRISTIANA I JUEVA

El cristianisme disminueix en general a la regió però augmenta a Israel

Més turistes i menys cristians a Terra Santa

Banderoles amb les imatges de Jesús amb la corona d'espines, de Jesús crucificat i de la Verge Maria pengen en diferents espais del barri cristià de la Ciutat Vella de Jerusalem, que espera desenes de milers de cristians de tot el món. Terra Santa s'omple aquests dies de pelegrins, turistes de fe, que amb dolor i recolliment seguiran el Via Crucis per la Via Dolorosa; visitaran emocionats el Cenacle, on es va fer l'Últim Sopar, per clavar-se finalment de genolls al Sant Sepulcre. Tot seguit, l'alegria de la resurrecció. "Aquest viatge ens està canviant. Tot va començar aquí", assegura una parella d'un grup procedent de Rússia a l'entrada del Sant Sepulcre.

Segons el ministeri de Turisme israelià, aquest any s'espera l'arribada de més 100.000 persones a Jerusalem per celebrar la Setmana Santa cristiana o la Pasqua jueva.

Una religió que va a menys

La fe cristiana a la zona, però, no està vivint el seu millor moment. Segons un informe sobre la llibertat religiosa publicat pel departament d'Estat nord-americà, el nombre de cristians a Turquia, el Líban, Síria i Jordània està disminuint dràsticament. A l'Iraq van ser exterminats i els coptes d'Egipte, que representen el 10% de la població, es queixen de la persecució a què són sotmesos alhora que temen una reacció anticristiana al país si els Germans Musulmans acabessin al poder.

Tampoc ho tenen fàcil els palestins cristians a Terra Santa, bressol de la seva fe. "I si no fem alguna cosa, desapareixeran (en referència als cristians)", assegura a l'ARA el pare Artemio Vítores, vicari de la custòdia franciscana dels Sants Llocs, que fa més de 40 anys que viu en aquesta zona. El franciscà dóna dues dades per recolzar-hi la seva afirmació. El 1948, el 19,5% de la població de Jerusalem era cristiana. Ara, el 2011, és l'1,4%. El vicecustodi també esmenta l'alarmant disminució de cristians a la ciutat de Betlem, a pocs quilòmetres de Jerusalem, però separada pel mur de formigó construït per Israel. Si el 1967, el 70% de la població era cristiana, el 2011 s'ha reduït al 12%. Vítores atribueix aquesta davallada de Betlem no només a la natalitat sinó especialment a l'impacte que ha tingut el mur en la vida de moltes famílies. "Els més preparats, si han pogut, han marxat", afirma.

Jueus i cristians

Reflexionant sobre el cristianisme al Pròxim Orient, el periodista Giulio Meotti escriu al diari israelià Yediot Aharonot que aviat podria onejar la bandera verda en aquesta zona, la de l'islam, alhora que urgeix els cristians a reconèixer que la supervivència d'Israel és també vital per a ells. "Avui, la bandera blanca amb la bella estrella de les sis puntes és un símbol de supervivència i esperança per a tots dos, jueus i cristians", afirma Meotti.

L'estat hebreu, malgrat tot, es mostra optimista. Ells llegeixen les xifres en positiu. Segons l'Oficina Central d'Estadística israeliana, el nombre de cristians a Israel va en augment. El 1949 eren 34.000, el 2011 són 163.000 i esperen que arribin als 187.000 el 2020.

Un permís especial per entrar

Durant aquests dies i, sobretot, Divendres Sant, Israel, esgrimint motius de seguretat, controla de manera especial les entrades a la Ciutat Vella. Per accedir-hi, els palestins cristians de Gaza i Cisjordània necessiten un permís especial molt difícil d'aconseguir, un sistema inaugurat per Israel el 1991 i que està limitat a determinats dies i hores i que no sempre poden aconseguir tots els membres d'una mateixa família.

"Israel permet que jueus de tot el món celebrin la Setmana Santa a la Jerusalem ocupada mentre que palestins cristians i musulmans són severament restringits", afirma Saeb Erekat, membre del comitè executiu de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina, en un comunicat. Els palestins cristians "han de passar per controls i barricades, a més de ser sotmesos a una loteria a l'hora d'obtenir permisos per poder resar als seus llocs sagrats, que són a pocs quilòmetres de casa seva", denuncia Erekat.

Davant d'aquests entrebancs, l'ordre del franciscà Artemio Vítores intenta obtenir permisos per als seus feligresos palestins. L'any passat en va aconseguir 2.000.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT